Els fiscals insten a trencar la infradenúncia en delictes d'odi i demanen més recursos per a combatre'ls

Els fiscals especialitzats en delictes d'odi han alertat sobre l'augment de la infradenúncia i la manca de mitjans per a atendre les víctimes d'aquests delictes, la qual cosa posaria en risc la convivència i la qualitat del sistema democràtic espanyol. En aquest sentit, el fiscal de Sala de la Unitat de delictes d'Odi de la Fiscalia General de l'Estat, Miguel Ángel Aguilar, i la fiscal delegada de la secció de Delictes d'Odi i Contra la Discriminació de València, Susana Gisbert, han reclamat més recursos per a garantir una resposta professionalitzada davant aquestes situacions.

Durant una conferència celebrada amb motiu del segon aniversari de l'Oficina de No Discriminació de València, Aguilar ha remarcat el paper clau dels poders públics en l'empoderament de les víctimes. "És responsabilitat del poder judicial, executiu i legislatiu dotar de recursos suficients per a atendre aquestes víctimes, ja que no és acceptable que una denúncia tarde cinc o sis anys en ser resolta", ha afirmat.

Aguilar també ha destacat la importància de l'especialització a nivell local, atés que l'administració més pròxima és sovint el primer contacte amb les víctimes. A més, ha reconegut el paper fonamental de les ONG, que actuen com a "antena i termòmetre social" en el treball amb les víctimes, per la qual cosa ha demanat que se'ls done la importància institucional que mereixen.

Problemes de "infradenúncia" i "infradetecció"

El fiscal Aguilar ha posat en relleu la doble problemàtica de la infradenúncia i la infradetecció dels delictes d'odi, ja que en molts casos es denuncien però no es detecten adequadament per falta de formació o especialització, el que pot minimitzar-ne la gravetat. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de visibilitzar el que hi ha darrere del concepte de delictes d'odi, ja que "és crucial anomenar les coses pel seu nom".

Aguilar ha advertit sobre la banalització d'aquests delictes, assenyalant que els organismes internacionals coincideixen en la seua gravetat. També ha posat exemples com els insults a dones musulmanes o la criminalització de menors no acompanyats, destacant l'impacte que tenen sobre la dignitat de les persones i la cohesió social.

El perfil dels autors i el paper de les xarxes socials

Pel que fa al perfil dels autors d'aquests delictes, Aguilar ha remarcat que la major part són "persones normals" i no extremistes, les quals actuen a partir de prejudicis alimentats per la "basura tòxica" difosa en les xarxes socials. Això provoca que moltes vegades les víctimes tardaren en denunciar, ja que primer han d'assimilar el que han patit.

Així mateix, Aguilar ha destacat la necessitat de protocols de protecció per a les víctimes, i ha reconegut que, malgrat els avanços normatius d'Espanya respecte a altres països europeus, és fonamental implementar les lleis de manera coordinada per a superar les barreres existents i recuperar la confiança de la ciutadania en el sistema judicial.

Una Fiscalia "al servei de la societat"

Susana Gisbert, per la seua banda, ha defensat que la Fiscalia ha de ser vista com un servei públic al servei de la societat, i no com un òrgan únicament dedicat a l'acusació. Segons Gisbert, l'augment de les denúncies per delictes d'odi és una notícia positiva, ja que indica que es denuncia allò que abans es silenciava. En la Comunitat Valenciana, ha assegurat, s'estan aconseguint avanços importants en la lluita contra aquests delictes, destacant sentències emblemàtiques com les agressions del 9 d'octubre de 2017 o els insults racistes al futbolista Vinícius.

Per a Gisbert, és clau la formació dels funcionaris municipals perquè sàpien identificar i actuar davant delictes d'odi, evitant així que la burocràcia desanime les víctimes a seguir endavant amb les denúncies. A més, ha celebrat que València estiga aconseguint un bon sistema de comunicació directa amb les víctimes, facilitant vies accessibles com la comunicació telefònica o per correu electrònic.

Finalment, Gisbert ha insistit en la importància d'un bon diagnòstic i ha recomanat que en situacions urgents les víctimes denuncien directament en el jutjat de guàrdia, mentre que, en casos menys urgents, s'hauria de recórrer a la Fiscalia per garantir una resposta ràpida i eficaç des del principi del procés.

Amb aquestes intervencions, els fiscals han deixat clar que és necessari un major compromís institucional per a trencar les barreres existents en la detecció i denúncia dels delictes d'odi, i han reiterat la importància d'un Pacte d'Estat per a reformar la llei d'Extranjeria i protegir millor les persones en situació irregular víctimes d'aquests crims.