El Ple del Tribunal Constitucional ha decidit, per una majoria de set vots a favor i un en contra, no admetre la recusació presentada per més de 50 diputats i senadors del Grup Parlamentari Popular contra el magistrat i president del Tribunal, Cándido Conde-Pumpido Tourón. Aquesta recusació estava relacionada amb el recurs d'inconstitucionalitat interposat contra la Llei Orgànica 1/2024 d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. L'objectiu de la llei és contribuir a la reconciliació i restablir l'ordre democràtic després dels fets del procés, un tema que continua generant una gran controvèrsia política i social.
Segons fonts jurídiques, el Ple del Tribunal Constitucional, format per quatre magistrats progressistes i quatre de conservadors, ha aprovat la proposta d'acord presentada per la magistrada progressista María Luisa Balaguer. La resolució desestima l'incident de recusació per falta de fonament, argumentant que no hi ha base suficient per justificar la impugnació. Els magistrats afectats per altres recusacions no han participat en la votació, la qual cosa ha evitat possibles conflictes d'interessos i ha assegurat un procés de decisió més imparcial.
L'acte del Tribunal indica que les raons que, en el seu moment, van portar Conde-Pumpido a abstenir-se en el cas del procés, relacionades amb un possible interès directe o indirecte en el procediment, no són aplicables en aquest cas. El Tribunal argumenta que l'objecte de la impugnació actual no té relació amb l'enjudiciament d'una llei penal que encara no existia quan es va produir l'abstenció inicial. A més, subratlla que les declaracions fetes aleshores tampoc no tenien relació amb la problemàtica constitucional que es planteja ara. Aquesta distinció és fonamental per entendre el raonament del Tribunal i els motius pels quals ha rebutjat la recusació.
El text també destaca que, ni per l'objecte ni pel contingut impugnat dels processos constitucionals, ni pel context factual de l'abstenció, és possible establir una connexió que doni suport al plantejament de la recusació. Això posa de manifest la manca de base de la sol·licitud i determina la seua inadmissió a tràmit. El Tribunal ha reiterat la importància de garantir un procés judicial just i independent, remarcant que els intents de recusació sense fonament poden perjudicar el funcionament de la justícia i distorsionar la percepció pública sobre la seua imparcialitat.
Amb aquesta decisió, el Tribunal Constitucional només ha admès fins ara la recusació contra l'exministre Juan Carlos Campos, qui també havia estat objecte de dubtes per la seua implicació en assumptes relacionats amb el govern anterior. Aquesta admissió contrasta amb el rebuig a la recusació de Conde-Pumpido, la qual cosa indica una anàlisi diferenciada i rigorosa dels casos segons les circumstàncies específiques de cada implicat.
Vots Particulars
Fonts jurídiques han informat que la magistrada Concepció Espejel ha anunciat un vot particular discrepant respecte a la composició del Ple i l'objecte de l'incident, tot i que ha coincidit amb la decisió d'inadmetre la recusació contra Conde-Pumpido. En aquest sentit, el seu vot és concurrent, ja que accepta el resultat però discrepa del raonament seguit per arribar-hi. Espejel considera que la composició del Ple no ha estat la més adequada per a una decisió d'aquesta envergadura i que altres aspectes procedimentals haurien pogut ser abordats amb més cura per garantir la plena confiança en el procés.
Per la seua part, el magistrat Enrique Arnaldo, conegut per la seua postura bel·ligerant contra la llei d'amnistia abans d'entrar al Tribunal Constitucional, també ha anunciat un vot particular concurrent. Arnaldo ha expressat el seu desacord amb la composició del Ple, però no s'ha autoexclòs, tal com seria necessari per garantir la seua imparcialitat en aquest assumpte. Les seues declaracions prèvies suggereixen que la seua actitud bel·ligerant podria comprometre la seua imparcialitat en aquesta causa, ja que ha estat un dels crítics més visibles de la llei d'amnistia des de la seua proposició. Aquesta postura ha estat interpretada per alguns analistes com una possible interferència en la seua capacitat de ser objectiu.
El fet que Arnaldo no s'haja autoexclòs genera preocupació entre alguns sectors, que veuen en aquesta actitud una amenaça per a la independència judicial. La imparcialitat és una de les bases fonamentals del sistema judicial, i qualsevol dubte sobre aquesta imparcialitat pot tenir conseqüències greus per a la confiança ciutadana en les institucions. A més, la bel·ligerància manifesta d'un magistrat en temes tan sensibles com la llei d'amnistia posa en evidència la necessitat de reforçar els mecanismes d'autoexclusió en cas de conflicte d'interessos. La qüestió d'Arnaldo posa sobre la taula un debat més ampli sobre com s'haurien de gestionar les recusacions i les abstencions per preservar la integritat del sistema judicial.
Cap comentari :