Polps: què succeïx quan es té cervell per tot el cos

Imagine un polp. Ara oblide's de qualsevol idea que són simples criatures marines. Els cefalòpodes –-polps, sépies i calamars-– són els Houdinis de l'oceà, amb un cervell digne d'un astut vilà de pel·lícula. Però, abans de capbussar-nos en les profunditats de les seues proeses, fem un viatge ràpid per les xifres.

L'any 2022, consumim aproximadament 29 milions de polps. Sí, eixos mateixos genis amb tentacles que podrien estar tramant la seua pròxima gran fugida de l'aquari mentres llig estes línies.

Els cefalòpodes tenen sistemes nerviosos complexos i cervells grans. Un polp comú té al voltant de 500 milions de neurones. Els éssers humans, en comparació, tenim prop de 100 mil milions. El polp es troba en el mateix rang que diversos mamífers, prop del dels gossos. I són un cas a part quant a comportament sofisticat en els invertebrats.

El nostre avantpassat comú més recent es remunta a més de 500 milions d'anys, la qual cosa suggerix que la seua intel·ligència va evolucionar independentment de la nostra. Els cefalòpodes inclouen tant formes extintes –com les amonitas i belemnitas– com al voltant de 300 espècies vives, que es troben des de les profunditats marines fins a la zona de la costa entre marees.

Especialistes en fugides

En els centres d'investigació que treballen amb estos animals, se sap que s'escapen i assalten tancs veïns a la recerca de menjar, comportaments que no són del tot sorprenents donades les seues tendències naturals a explorar i alimentar-se en els tolls de marea. A l'estil de Buscant a Dory, però amb menys Disney i més caos nocturn.

I després està l'incident de les llums. En la Universitat d'Otago a Nova Zelanda, un polp va descobrir que podia apagar les llums del tanc llançant dolls d'aigua a les bombetes, amb el que causava curtcircuits. Els científics es van veure obligats a alliberar-ho perquè les factures de les successives reparacions del sistema elèctric pujaven sense parar. Va ser impossible convéncer als gestors del centre d'investigació que els culpables de les avaries reiterades eren uns polps pandilleros avorrits.

Afinitats electives

Però no sols són intel·ligents, a més, tenen personalitats. En el mateix laboratori de Nova Zelanda, un polp va prendre mania a un membre del personal. Cada vegada que eixa persona passava, rebia un doll d'aigua en el clatell. I, en la Universitat de Dalhousie, en Nova Escòcia, una sépia llançava dolls d'aigua a tots els nous visitants del laboratori, però no a les persones que eren presents amb freqüència.

Tot apunta al fet que poden distingir entre persones, fins i tot quan visten uniformes idèntics. En un experiment en l'aquari de Seattle, van provar què feien huit polps quan, durant dos setmanes, eren atesos per un cuidador “agradable” –que els alimentava regularment– i un cuidador “dolent” –que els tocava amb un pal amb pinchos–. Després de dos setmanes, tots els polps es comportaven de manera diferent amb els dos cuidadors.

Quan els científics treballem amb peixos, no sembla que estos tinguen idea que estan en un tanc d'aigua. Amb els polps és totalment diferent: saben que estan dins d'este lloc especial i l'humà està fora d'ell. I ells volen eixir.

Sistema nerviós tentacular

Els cefalòpodes van evolucionar des d'un ancestre comú amb una estructura nerviosa simple a partir de la qual van desenrotllar ganglis complexos i neurones centralitzades.

La majoria de les seues neurones es troben als braços, permetent-los una autonomia impressionant. Sí, els seus braços poden pensar per si mateixos! Un braç amputat pot continuar explorant i agarrant coses. I quan un polp en llibertat t'examina, envia un braç per a inspeccionar-te, suggerint una acció deliberada guiada pel cervell.

D'altra banda, les sépies tenen un somni similar al REM, la mateixa fase de somni de moviment oculars ràpids en la qual els humans somiem. Encara que no és clar si els polps somien, el fet que compartisquen esta característica apunta a una evolució convergent de comportaments complexos i habilitats cognitives en resposta als desafiaments ambientals.

Intel·ligència versàtil

El concepte de cognició incorporada suggerix que la nostra intel·ligència sorgix de la interacció del cos amb el món. Però el cos d'un polp desafia esta noció. La seua capacitat per a canviar de forma, textura i color fa que la distinció entre cervell i cos siga borrosa. El mateix pot tornar-se un míssil elegant que amagar-se en un flascó. I la seua intel·ligència es distribuïx per tota la seua anatomia.

Els polps i els seus parents cefalòpodes exemplifiquen una trajectòria evolutiva alternativa a la nostra intel·ligència, mostrant habilitats cognitives avançades i comportaments complexos. La seua capacitat per a adaptar-se, reconéixer individus, resoldre problemes i participar en jocs ressalta la seua forma única d'intel·ligència i oferix informació valuosa sobre la diversitat de l'evolució cognitiva en el regne animal.

Així que, la pròxima vegada que veja un polp, recorde: està mirant a un mestre de la disfressa, un escapista, un bromista i, possiblement, un somiador. Un veritable geni esmunyedís de la mar.

Este article va ser publicat originalment en el blog ‘Ciència Marina i altres assumptes’.

Antonio Figueras Horta, Professor d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut d'Investigacions Marines (IIM-CSIC)