En el seu article publicat a El Periódico de Aquí, Isabel Barrajón secretaria de Moviments Socials, Cooperació i Migracions del sindicat CCOOPV, aborda una preocupació creixent entre la ciutadania espanyola: la immigració, que, segons l'últim baròmetre del CIS, ha passat a ser percebuda com el principal problema del país. Per primera vegada en vint anys, aquesta qüestió ha superat altres preocupacions tradicionals com l'atur, l'economia o la vivenda, reflectint així un canvi radical en les prioritats dels ciutadans en tan sols tres mesos.
Aquest canvi de percepció, segons Barrajón, no pot ser atribuït únicament a una qüestió d'opinió pública espontània, sinó que ha estat orquestrat per part de la dreta espanyola, amb partits com Vox al capdavant, que han capitalitzat el discurs antiimmigració amb un objectiu electoralista. "Un marc discursiu construït a base d'indecències reaccionàries, abiertamente declaradas ya sin ningún pudor", destaca l'autora, fent referència a l'escalada verbal que inclou propostes com la militarització de fronteres i l'expulsió massiva de migrants, sovint fora del marc de la legalitat internacional. Aquesta retòrica ha estat exacerbada amb el suport d'importants mitjans de comunicació, que han donat espai a idees que, en paraules de Barrajón, fomenten estereotips xenòfobs i racistes.
Els partits conservadors espanyols, - sempre tan compromesos amb el benestar general i els drets humans -, han aconseguit una proesa notable: transformar la immigració en el problema més gran del país, segons el CIS, desplaçant preocupacions menors com l'atur o la vivenda. Gràcies al seu afany desinteressat per protegir la ciutadania, han posat el focus en la seguretat de les fronteres i en la necessitat urgent d'expulsar aquells que, sense papers en regla, gosen travessar-les buscant una vida millor. Així, com destaca Isabel Barrajón a El Periódico de Aquí, el líder de l'oposició ha expressat el seu suport a "plans innovadors", com el de Meloni, que suggereix bloquejar els rescats humanitaris i externalitzar l'acollida a macrocentres en països com Albània, sempre tan respectuosos amb els drets humans
L'article assenyala com aquesta manipulació mediàtica i política ha construït una imatge distorsionada de la realitat migratòria. Quan es parla d'immigració irregular, sovint s'associa amb imatges de pasteres arribant a les costes espanyoles des d'Àfrica. No obstant això, com destaca Barrajón, "la inmensa mayoría de personas sin autorización que llegan a territorio español no lo hacen por la costa, sino por el aeropuerto de Barajas", i el país del qual prové la majoria d'aquestes persones no és africà, sinó Veneçuela, seguit per Colòmbia i Hondures. A més, Espanya ha acollit un major nombre de persones d'Ucraïna que de tota l'Àfrica subsahariana.
Barrajón també es preocupa per l'efecte que aquests discursos tenen en la societat, sobretot quan s'intenta associar la immigració amb problemes econòmics o socials. La realitat, segons els estudis citats per l'autora, és ben diferent: els migrants, en la seua majoria, no col·lapsen els serveis sanitaris, ni competeixen pels treballs més ben remunerats. De fet, ocupen llocs de treball molt precaritzats, especialment en sectors com l'agricultura, l'hostaleria o les cures, sovint per sota del seu nivell d'estudis i capacitats professionals. A més, l'estereotip que els migrants són delinqüents potencials no es correspon amb les dades oficials, un punt que Barrajón recalca per desmentir falses creences.
En l'àmbit valencià, aquesta tendència també es reflecteix amb un augment de població estrangera, principalment a causa de la guerra a Ucraïna, així com per l'arribada de migrants de Veneçuela i Colòmbia, majoritàriament dones. Aquestes persones s'enfronten no només a la invisibilitat i la vulnerabilitat derivades de la seua situació d'irregularitat administrativa, sinó també al racisme, al classisme i a l'odi, subratlla Barrajón. En aquest sentit, l'article posa el focus en la responsabilitat dels governs europeus, cada vegada més influenciats per l'extrema dreta, que han adoptat polítiques de militarització de fronteres en lloc de crear vies segures per a una immigració necessària i positiva.
Barrajón conclou que la immigració no és el problema en si, sinó que és utilitzada com a cortina de fum per part d'una dreta que busca desviar l'atenció dels veritables problemes estructurals, com el manteniment d'un sistema econòmic injust. La veritable tragèdia rau en les morts de migrants que intenten arribar a Europa, un fet que ella descriu com "tragedias inasumibles para cualquier demócrata íntegro". Aquesta reflexió final subratlla la urgència de trobar solucions humanitàries que respecten els drets humans i aborden el problema migratori amb empatia i justícia social.
Com diu l'autora "El problema no és la immigració, sinó el marc reaccionari"
Àgora CT.
Cap comentari :