L'entrevista realitzada a Joaquim Bosch, magistrat valencià i ex-portaveu de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, per EuropaLaica i laicismo.org, ofereix una profunda reflexió sobre diversos temes de gran rellevància per a la societat espanyola, amb especial èmfasi en la necessitat d'un Estat laic i la defensa de la justícia. Bosch, conegut per la seua trajectòria en la lluita contra la corrupció i per la seua defensa dels drets humans, aborda qüestions fonamentals relacionades amb la separació entre l'Estat i l'Església, la memòria històrica i els desafiaments del sistema judicial espanyol.
Un dels temes centrals de l'entrevista és la situació de la laïcitat a Espanya. Bosch destaca com, malgrat els avanços democràtics, els privilegis de l'Església Catòlica continuen sent un obstacle per a la consecució d'un Estat realment laic. Aquest punt és clau en la seua argumentació, ja que, com ell mateix indica, "no pot haver-hi entitats privades que tinguen privilegis injustificats", referint-se a la influència i els beneficis que l'Església manté en àmbits com l'educació o la fiscalitat. El magistrat fa referència al Concordat de 1979, que va perpetuar aquests privilegis, i assenyala que, tot i que els partits polítics afirmen en els seus programes que aposten pel laïcisme, poques vegades s'han atrevit a implementar reformes estructurals en aquest sentit.
En aquest context, Bosch subratlla la importància de revisar la Constitució espanyola, en concret l'article 16.3, que parla de les relacions de cooperació entre l'Estat i l'Església. Aquest article, segons Bosch, obri la porta a molts dels privilegis que encara gaudeix l'Església Catòlica. A més, en relació amb l'article 27 de la Constitució, que atorga als pares la llibertat per a decidir l'educació dels seus fills, Bosch posa de manifest com aquesta disposició ha permés l'existència de centres educatius privats concertats de caràcter religiós, els quals estan finançats amb fons públics, qüestionant així la neutralitat de l'Estat en matèria educativa.
A més del debat sobre la laïcitat, un altre tema destacat de l'entrevista és la memòria històrica. Bosch, ferm defensor de la reparació i la dignitat de les víctimes del franquisme, denuncia com la transició espanyola va deixar sense resoldre moltes qüestions relacionades amb els crims de la dictadura. Encara hui, en ple segle XXI, hi ha desenes de milers de víctimes en fosses comunes que no han sigut degudament reconegudes. Bosch lamenta que, fins fa poc, Espanya no haja tingut una llei clara de memòria democràtica, i que la de 2007 fóra insuficient per a abordar tots els aspectes necessaris, com la simbologia franquista i la nul·litat dels judicis sumaríssims de la dictadura. En aquest sentit, assenyala que la memòria democràtica no sols és una qüestió de justícia històrica, sinó que és fonamental per a la defensa del sistema democràtic actual. "El principal paper de la memòria democràtica és enfortir les democràcies", afirma Bosch, recordant que l'oblit de les atrocitats passades pot propiciar el ressorgiment de règims autoritaris.
En relació amb el sistema judicial, Bosch aborda diverses qüestions polèmiques, com l'ús de la justícia per a atacar sectors progressistes, els delictes d'odi i la protecció dels sentiments religiosos. Aclareix que el delicte d'odi no es refereix simplement a "odiar", sinó que busca protegir col·lectius històricament discriminats contra incitacions a la violència o a l'hostilitat. També critica el delicte d'ofensa als sentiments religiosos, que considera anacrònic i contrari a un Estat laic: "El dret penal hauria de protegir els drets de les persones, no els seus sentiments", afirma, i planteja la necessitat de derogar aquesta figura delictiva, que, segons ell, és inconstitucional.
En l'àmbit de la justícia, també parla de la problemàtica de les falses estadístiques, especialment en qüestions com l'ocupació d'habitatges o la immigració. Bosch considera que s'està creant una atmosfera de por mitjançant la manipulació de dades, la qual cosa contribueix a l'estigmatització de certs col·lectius i distorsiona el debat públic.
L'entrevista també toca altres aspectes rellevants, com la utilització política de la justícia i la dificultat d'accedir a dades sobre privilegis fiscals de l'Església, com l'exempció del pagament de l'IBI. Bosch lamenta que molts d'aquests privilegis es mantinguen intactes gràcies a una combinació de factors legals, polítics i judicials que fan difícil qualsevol canvi significatiu.
En resum, Joaquim Bosch ofereix una visió crítica i ben argumentada sobre la situació actual d'Espanya en matèries com la laïcitat, la memòria històrica i la justícia. La seua intervenció destaca per la claredat amb què exposa les seues idees i per la seua defensa ferma d'un Estat més democràtic, laic i just. L'entrevista, realitzada per Raquel Ortiz i Luis Pla, ha sigut publicada en el canal de Laicismo.org.
 |
| moment de l'entevista |
Cap comentari :