 |
| Thierry Labica |
"Els mitjans de comunicació han jugat un paper clau en la deslegitimació de figures polítiques d'esquerra com Jeremy Corbyn i Jean-Luc Mélenchon. A través de manipulacions informatives, acusacions infundades i una cobertura sistemàticament negativa, tant al Regne Unit com a França, els mitjans han presentat aquestes figures com a incompetents i perilloses, contribuint a reforçar l'hegemonia del discurs neoliberal."
L'article/entrevista a Thierry Labica publicat en Acrimed, ofereix una profunda reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació en la deslegitimació de figures polítiques d'esquerra com Jeremy Corbyn i Jean-Luc Mélenchon. El text explora com aquestes personalitats polítiques han estat l'objectiu d'una hostilitat mediàtica gairebé universal, que ha afectat especialment les seves campanyes i la percepció pública de les seves polítiques. Aquestes hostilitats mediàtiques s'han centrat a presentar-los com figures incompetents, perilloses o radicals, un patró que ja havia estat aplicat en dècades anteriors a altres líders laboristes britànics, com Tony Benn, i fins i tot al moviment sindical dels anys 80.
El punt de partida és l'anàlisi del tractament que Jeremy Corbyn, líder del Partit Laborista entre 2015 i 2020, va rebre pels mitjans. Segons el professor Thierry Labica, autoritat en aquest tema, Corbyn va ser objecte d'una cobertura mediàtica que es podria descriure com a sistemàticament negativa, especialment a partir de 2017. Aquest atac s'accentuà quan el seu moviment va començar a guanyar força, tant en nombre de militants com en resultats electorals. L'article fa referència a estudis realitzats per la Media Reform Coalition, els quals demostren que la premsa britànica, incloent-hi mitjans aparentment progressistes com The Guardian, va participar activament en aquesta campanya de deslegitimació, contribuint a una percepció pública que Corbyn era un polític incompetent i aïllat de la realitat, amb poc suport entre la classe obrera.
El cas de Jean-Luc Mélenchon i La France Insoumise (LFI) segueix un patró similar. Des de la seva ascensió com a alternativa a l'esquerra tradicional, Mélenchon també ha estat el blanc de nombroses crítiques mediàtiques que el presenten com un agitador polític, amb un discurs considerat massa agressiu o, fins i tot, violent. Aquestes crítiques s'han intensificat particularment després del seu èxit en les eleccions presidencials de 2017, on va obtenir gairebé un 20% dels vots. Segons Labica, "el to polèmic de Mélenchon és insuportable per als mitjans, mentre que altres figures polítiques que han fet servir mètodes molt més dubtosos o han recorregut al 49.3 més de vint vegades, no reben el mateix tractament."
Un dels episodis més destacats d'aquesta criminalització mediàtica és el que es coneix com el cas Orgreave, un episodi clau durant la vaga de miners britànics de 1984-1985. En aquesta vaga, la cobertura mediàtica va invertir l'ordre de les imatges de la BBC, mostrant primer els miners llançant pedres a la policia, quan en realitat va ser la policia qui va atacar primer. Aquesta manipulació va reforçar la narrativa que criminalitzava la classe obrera, presentant els miners com a responsables del caos i la violència.
En relació a la criminalització dels moviments polítics d'esquerra, l'article també aborda la manera com la premsa sensacionalista, encapçalada per The Sun, va atacar Arthur Scargill, líder del sindicat dels miners, en comparació amb el nazisme, fins i tot publicant una portada on apareixia amb el titular "Mine führer". Aquesta comparació amb el nazisme, segons l'autor, era una tàctica que ja començava a utilitzar-se als anys 80 per desacreditar els moviments sindicals, i va ser l'inici del que, més tard, es convertiria en una estratègia habitual per atacar figures com Jeremy Corbyn, mitjançant acusacions d'antisemitisme.
Pel que fa al tema de l'antisemitisme, Labica explica com aquesta qüestió es va convertir en una arma clau per neutralitzar Corbyn. A partir de 2017, coincidint amb la seva consolidació com a líder i l'augment de militants en el partit, els mitjans de comunicació van començar a centrar-se en aquestes acusacions. Un episodi especialment rellevant va ser la definició de l'antisemitisme proposada per la International Holocaust Remembrance Alliance (IHRA), que va generar un intens debat dins del Partit Laborista. Corbyn va ser acusat de no adoptar plenament aquesta definició, especialment pels exemples que equiparaven la crítica a Israel amb l'antisemitisme, la qual cosa va ser utilitzada pels seus detractors per reforçar la idea que el Partit Laborista tenia un greu problema amb l'antisemitisme.
L'analogia amb Jean-Luc Mélenchon i La France Insoumise és clara. Mentre Corbyn va ser atacat pels mitjans britànics amb acusacions d'antisemitisma, Mélenchon ha estat objecte de crítiques similars a França, on els mitjans de comunicació sovint l'han acusat de "brutalitzar" el debat polític. Així com amb Corbyn, la LFI i Mélenchon són vistos com amenaces per a l'establiment mediàtic i polític, sobretot per la seva postura fortament crítica amb les polítiques neoliberals i la seva defensa de la classe treballadora.
En resum, l'entrevista a Thierry Labica, juntament amb les seues, il·lustra com els mitjans de comunicació han jugat un paper crucial en la deslegitimació de figures polítiques d'esquerra, tant al Regne Unit com a França. La criminalització, les manipulacions informatives i les acusacions infundades han estat estratègies comunes per minar la credibilitat i l'eficàcia de polítics com Corbyn i Mélenchon, a qui es perceben com a amenaçadors per al sistema establert.
Aquest article, publicat en Acrimed, entrevistant a Thierry Labica, analitza amb profunditat la relació entre els mitjans i les forces polítiques d'esquerra, destacant les estratègies utilitzades per desacreditar i marginar aquestes veus en l'esfera pública.
Quí és Thierry Labica:
Thierry Labica és un reconegut acadèmic i professor del Departament d'Estudis Anglòfons de la Universitat Paris-Ouest Nanterre. Especialista en política britànica i moviments socials, Labica ha dedicat gran part del seu treball a analitzar les dinàmiques polítiques del Regne Unit, especialment en relació amb la classe obrera i els moviments d'esquerra.
És autor del llibre "L'hypothèse Jeremy Corbyn: Une histoire politique et sociale de la Grande Bretagne depuis Tony Blair" (Demopolis, 2019), una obra que aprofundeix en la trajectòria del laborisme britànic des de l'era de Tony Blair fins a l'aparició de Jeremy Corbyn com a líder del Partit Laborista. El llibre examina la ruptura amb les polítiques neoliberals que Corbyn proposava i el context polític i social en què va emergir la seua figura.
A més, Labica va coordinar, juntament amb François Cusset i Véronique Rauline, el llibre "Imaginaires du néolibéralisme" (La Dispute, 2016), una obra col·lectiva que explora com el neoliberalisme ha influït en l'imaginari col·lectiu i les estructures socials, analitzant-ne les conseqüències culturals i polítiques.
Labica és conegut per les seues anàlisis crítiques sobre els efectes del neoliberalisme i la forma en què aquest sistema econòmic ha afectat les societats occidentals, especialment el Regne Unit.
Traduït perÀgora CT
Cap comentari :