L'augment del deute públic durant la Recessió (2010-2015)
Estabilització i lenta reducció del deute (2015-2019)
Després dels anys més intensos de la crisi, Espanya va començar a veure una certa estabilització en els nivells de deute públic a partir de 2015. Fins a 2019, el deute es va mantindre elevada, però el ritme de creixement es va moderar, situant-se en el 95,5% del PIB en aquest últim any, molt per baix del 2014. Aquesta estabilització es va deure a un creixement econòmic sostingut i a un major control sobre el dèficit fiscal, tot i que els esforços per reduir el deute es van veure limitats per la necessitat de mantindre polítiques de despesa per a estimular l’economia. Com es mencionava, va vindre una altra crisi, ara disfressada de pandèmia, i va portar Espanya a la situació actual, que en els últims anys ha millorat gràcies al bon funcionament de l'economia des del govern progressista.
En altres països europeus, Itàlia i Grècia continuaren amb nivells de deute elevats, al voltant del 134% i el 182% del PIB, respectivament, en 2019. Alemanya, per la seua banda, va continuar amb la tendència a la baixa del seu deute, reduint-la al 59% del PIB, impulsada per un superàvit fiscal constant i un creixement econòmic sòlid.
L'impacte de la pandèmia de COVID-19 (2020-2024)
La pandèmia de la COVID-19 va tindre un efecte devastador en l’economia global, i Espanya no va ser una excepció. En 2020, el deute públic espanyol es va disparar fins al 120% del PIB, el seu nivell més alt en dècades. Aquest augment va estar impulsat per una caiguda econòmica dràstica i per un increment substancial de la despesa pública necessària per a fer front a la crisi sanitària. Mesures com els ERTOs, l’increment de la despesa sanitària i els programes de suport als sectors més afectats van ser factors clau en aquest augment.
Tot i la recuperació econòmica parcial que es va iniciar en 2021, el deute es va mantindre elevada, encara que molt prop del deute de l'any situant-se en el 108,9% del PIB a finals del primer trimestre de 2024. Altres economies europees van viure situacions similars durant la pandèmia. Itàlia, per exemple, va arribar al 155% del PIB en 2020, mentre que Alemanya va experimentar un augment més controlat, situant-se en el 71% del PIB en 2024.
Comparativa amb altres economies europees
Per a una comprensió més clara de l'evolució del deute públic a Espanya en comparació amb altres països europeus, es presenta la següent taula, que mostra els percentatges de deute sobre el PIB entre 2010 i 2024:
| Any | Espanya (%) | Itàlia (%) | Grècia (%) | Alemanya (%) | França (%) |
|---|---|---|---|---|---|
| 2010 | 60,1 Zapatero | 116 | 146 | 82 | 85 |
| 2011 | 69,5 Zapatero | 119 | 172 | 78 | 87 |
| 2012 | 86,4 Rajoy | 123 | 159 | 79 | 90 |
| 2013 | 95,5 Rajoy | 128 | 177 | 77 | 92 |
| 2014 | 100,7 Rajoy | 132 | 179 | 75 | 94 |
| 2015 | 99,3 | 132 | 176 | 71 | 95 |
| 2016 | 99,0 | 134 | 179 | 69 | 96 |
| 2017 | 98,6 | 134 | 176 | 65 | 98 |
| 2018 | 97,4 P.Sánchez | 134 | 182 | 61 | 98 |
| 2019 | 95,5 | 134 | 182 | 59 | 98 |
| 2020 | 120,0 | 155 | 206 | 69 | 115 |
| 2021 | 118,4 | 151 | 198 | 70 | 113 |
| 2022 | 113,2 | 145 | 189 | 66 | 112 |
| 2023 | 107,7 | 137,3 | 161,9 | 71 | 110,6 |
| 2024 | 108,9 | 137,7 | 159,8 | 71 | 110,8 |
Data de Canvi |
President del Govern |
|---|---|
| Març 2008 | José Luis Rodríguez Zapatero |
| Desembre 2011 | Mariano Rajoy |
| Juny 2018 | Pedro Sánchez |
| Juliol 2023 | Pedro Sánchez (actual) |
- José Luis Rodríguez Zapatero va assumir el càrrec a l'abril de 2004 i va continuar fins a març de 2008, quan va ser reelegit.
- Mariano Rajoy va prendre possessió al desembre de 2011.
- Pedro Sánchez va assumir el càrrec al juny de 2018 després d'una moció de censura i continua en el càrrec fins a la data actual, amb un canvi significatiu al juliol de 2023, quan va ser reinvestit.
Cap comentari :