En l'escenari laboral europeu actual, Espanya i Grècia es presenten com a paradigmes oposats en les seues polítiques de jornada laboral, reflectint una clara divisió ideològica entre l'esquerra i la dreta. Mentre la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social d'Espanya, Yolanda Díaz, impulsa una reducció de la jornada laboral, el govern conservador grec ha implementat una controvertida ampliació a sis dies en certs sectors.ha implementat una controvertida ampliació a sis dies en certs sectors.
La reducció de la jornada laboral ha sigut històricament una bandera de l'esquerra, que defensa que aquesta mesura millora la qualitat de vida dels treballadors, augmenta la productivitat i contribueix a un repartiment més equitatiu del treball. Yolanda Díaz, representant d'aquesta visió progressista, proposa reduir la jornada a 37,5 hores setmanals per a 2025, sense minva salarial. Aquesta proposta s'alinea amb les demandes històriques dels moviments obrers i sindicals, que han lluitat durant dècades per millorar les condicions laborals.
En contrast, les polítiques implementades a Grècia pel govern conservador de Kyriakos Mitsotakis reflecteixen una aproximació típica de la dreta i l'extrema dreta. L'ampliació de la setmana laboral a sis dies en certs sectors, juntament amb la flexibilització dels acomiadaments i l'enduriment de les sancions contra les protestes laborals, són mesures que prioritzen la competitivitat empresarial sobre els drets dels treballadors. Aquesta tendència s'observa també en propostes de partits de dreta i extrema dreta a Espanya, que advoquen per una major flexibilització laboral i una reducció de la protecció dels treballadors.
A Espanya, Díaz argumenta que la reducció de la jornada és necessària per a millorar la qualitat de vida dels treballadors i augmentar la productivitat. La ministra ha criticat durament l'oposició de la CEOE a aquesta proposta, acusant-la de posicionar-se "amb l'extrema dreta". Segons Díaz, aquesta negativa no té fonament econòmic, ja que moltes empreses ja tenen convenis amb jornades inferiors a les 37,5 hores setmanals.
La ministra espanyola ha denunciat l'ús excessiu d'hores extraordinàries a Espanya, amb més de 6 milions d'hores extra setmanals, de les quals 2,4 milions no són retribuïdes. Per a combatre aquesta situació, la nova normativa preveu un control més estricte de les hores treballades i sancions individualitzades per a les empreses incomplidores.
Per la seua banda, Grècia ha justificat la seua reforma com una resposta a la disminució de la població i la falta de treballadors qualificats. La mesura inclou un recàrrec del 40% sobre el salari base per al sisé dia de treball, però ha sigut fortament criticada per sindicats i partits de l'oposició, que la qualifiquen com un "retorn a les condicions laborals del segle XIX".
Aquest contrast entre les polítiques laborals d'Espanya i Grècia reflecteix dues visions diferents sobre com abordar els reptes econòmics i laborals. Mentre el govern progressista espanyol aposta per la reducció de la jornada com a via per a millorar les condicions laborals i la productivitat, el govern conservador grec opta per una flexibilització que, segons els seus crítics, podria portar a un empitjorament de les condicions laborals.
Yolanda Díaz argumenta que la reducció de la jornada no perjudica l'ocupació, recordant que quan es va reduir a 40 hores setmanals en 1983, també hi havia temors similars que no es van materialitzar, les crisis hagudes des d'eixe moment fins hui, sempre han tingut una altra raó. Fins i tot hui dia això no és obstacle per a que de fet, Espanya ha aconseguit xifres rècord d'ocupació amb 21,3 milions de treballadors.
Aquestes divergències en les polítiques laborals entre Espanya i Grècia posen de manifest el complex debat ideològic sobre com equilibrar els drets dels treballadors, la productivitat i la competitivitat econòmica. Mentre l'esquerra defensa un model que prioritza el benestar dels treballadors i la conciliació laboral, la dreta tendeix a afavorir polítiques que busquen impulsar la productivitat a través de la flexibilització laboral, sovint a costa de jornades més extenses i menor protecció laboral.
El contrast entre aquestes dues aproximacions serà observat atentament per altres països europeus, ja que podria influir en futures discussions sobre polítiques laborals a nivell continental. La lluita ideològica entre aquestes visions oposades probablement continuarà configurant el panorama laboral europeu en els pròxims anys, amb importants implicacions per als drets dels treballadors i l'estructura econòmica dels països.
Ara com ara guanya Espanya, perquè amb els resultats econòmics que s'estan obtenint i la reducció de l'atur d'una forma tan dràstica, es mostra que els treballadors i treballadores poden passar, sense por, de la teoria a la pràctica, mentre que la dreta ve espantant contínuament i, quan entra en el govern la seua única herència és la pèrdua de drets fonamentals per als treballadors i treballadores
Col.lectiu Àgora Ct
Cap comentari :