És possible que una cosa tan innòcua i omnipresent com la llum verda servisca per a reduir el dolor? Doncs a això apunten diversos treballs realitzats en models animals i assajos preliminars en humans. I encara que fan falten més estudis per a confirmar i aplicar clínicament estes troballes, podria obrir-se una nova via terapèutica en un mal tan estés i que causa tant sofriment com és el dolor crònic.

El meu dolor és el més dolorós

Abans d'entrar en els detalls de les investigacions, indagarem un poc en la naturalesa del dolor. L'Associació Internacional per a l'Estudi del Dolor el definix com “una experiència sensorial i emocional desagradable associada o similar a l'associada a una lesió tissular real o potencial”.

Es tracta d'una vivència tan personal que, desgraciadament, resulta habitual que el dolor que més faça mal siga el que un mateix patix. Però té un sentit evolutiu i biològic: és fonamental per a la supervivència, ja que ens protegix de potencials danys.

No obstant això, quan es cronifica desapareix el seu paper protector per a convertir-se en una patologia. Al voltant de un 20% de la població mundial ho patix, la qual cosa comporta un impacte socioeconòmic enorme.

El dolor crònic pot ser molt incapacitant. A més, a vegades ve acompanyat de depressió, ansietat i altres problemes que deterioren encara més la qualitat de vida. Encara que hi ha diversos fàrmacs disponibles per al seu tractament, moltes vegades resulten insatisfactoris. I #per si no fos prou, estos medicaments solen tindre efectes adversos bastant limitants, com la tolerància o la dependència.

D'aquí ve que el desenvolupament de noves teràpies analgèsiques –i més encara si no produïxen “danys col·laterals”– alce tanta expectació.

Alliberament d'opioides naturals

I ací entren en escena els esperançadors resultats de diversos grups d'investigació, que han observat en diversos models animals com l'exposició a llum verda reduïx el dolor.

Per exemple, un treball publicat en la revista The Journal of Pain va detectar un prominent efecte analgèsic en un model de neuropatia induïda per VIH en rates. Addicionalment, els investigadors van identificar que el mecanisme mediador d'estos efectes és l'augment de pèptids opioides endògens (POE); principalment, β-endorfina i proencefalina, una espècie de morfina produïda pel propi organisme en el líquid cefalorraquidi.

El neurocientífic xinés Yu-Long Tang i els seus col·laboradors van obtindre efectes similars en un model d'artritis en ratolí. Les seues conclusions corroboraven que la llum verda produïx analgèsia per l'activació visual de neurones que responen a POE en una àrea concreta del cervell: el nucli geniculat ventrolateral. Parlant clar, eixe tipus de lluminositat produïx l'alliberament de substàncies similars a la morfina pel propi organisme.

També s'han obtingut resultats positius en un model de dolor neuropàtic produït per un mal nerviós. La implicació dels POE ha sigut confirmada, ja que l'alleujament del dolor desapareix per complet si es tracta prèviament amb antagonistes de receptors opioides com la naloxona (àmpliament usada com a antídot de la sobredosi per opioides).

Llum verda per al dolor en humans

L'interés d'estes troballes ha encoratjat la realització de proves en humans. En concret, recentment s'han publicat els resultats de un assaig preliminar en pacients de fibromiàlgia. Encara que únicament van ser reclutats 21 participants, es va observar una reducció significativa en la intensitat de la freqüència i duració del dolor.

Els efectes positius s'han repetit en un xicotet assaig pilot, esta vegada amb grup control i involucrant un total de 45 pacients de fibromiàlgia; i en una altra investigació preliminar en persones amb migranya, que va demostrar una reducció xicoteta però significativa en el nombre d'atacs mensuals d'eixa mena de mal de cap. El més interessant és que cap dels estudis va registrar efectes adversos.

Els autors recalquen que el tractament no funciona amb totes les llums verdes, sinó que, com ocorre amb qualsevol altre fàrmac o teràpia, han de tindre una intensitat i longitud d'ona exacta (530 nm), així com seguir un protocol d'exposició definit. Malgrat estos condicionants, els dispositius requerits són bastant econòmics, per la qual cosa el tractament seria assequible fins i tot per a sistemes amb pocs recursos.

Però per què precisament eixe color? Rodrigo Noseda i els seus col·laboradors, de la Universitat d'Harvard, van demostrar en 2016 que activa les vies retinals impulsades per cons (un tipus de cèl·lules fotorreceptoras) en menor mesura que el blanc, el blau i el roig, la qual cosa explicaria el seu efecte calmant. A més, les respostes cerebrals en el còrtex i el tàlem generades per la lluminositat verda són significativament menors que les desencadenades per la llum blava, ambre i roja.

En qualsevol cas, són resultats preliminars, ja que provenen d'estudis amb pocs pacients i on no es compara l'eficàcia amb un grup tractat amb placebo. Hem d'esperar que es realitzen assajos clínics aleatoritzats i controlats a gran escala que confirmen els efectes. Només llavors es podrà donar llum verda a esta nova teràpia per al tractament del dolor.

Miguel Ángel Huerta Martínez, Investigador Predoctoral en Neurofarmacología del Dolor., Universitat de Granada i Francisco Rafael Nieto López, Professor Titular d'Universitat de Farmacologia, Universitat de Granada

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons