Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Els atacs de l'Església espanyola contra l'Educació Pública durant la Segona República: Una anàlisi de Lucio Martinez Pereda


En un article publicat originalment en "Laicismo.org",null l'autor Lucio Martinez Pereda ofereix una anàlisi detallada de les mesures legislatives que la Segona República espanyola va implementar per limitar els privilegis educatius de l'Església Catòlica i les reaccions que aquestes mesures van generar dins l'Església i la societat espanyola.

Mesures legislatives contra els privilegis educatius de l'Església Catòlica

Senso Vila destaca quatre mesures clau que van ser adoptades per la Segona República per reduir la influència de l'Església en l'educació:

  1. La retirada del crucifix i altres símbols religiosos de les escoles: Aquesta mesura, ordenada el 12 de gener de 1932, va ser una de les més polèmiques i va generar una gran controvèrsia política i social. La retirada dels crucifixos va ser percebuda com un atac directe a la identitat catòlica de la població, especialment en regions profundament religioses. Segons l'autor, "la mesura que més va contribuir a crear un clima de desafecció contra la República entre les masses catòliques va ser la retirada del crucifix".

  2. La desaparició de la classe de religió obligatòria: Aquesta mesura buscava secularitzar l'educació i eliminar l'adoctrinament religiós obligatori en les escoles públiques, promovent així una educació laica i inclusiva.

  3. La dissolució dels jesuïtes: L'ordre dels jesuïtes, que havia tingut un paper preeminent en l'educació a Espanya, va ser dissolta com a part de les reformes republicanes. Aquesta decisió va ser vista com una amenaça a l'hegemonia educativa de l'Església.

  4. La prohibició de l'exercici docent a les ordres religioses: Aquesta mesura no va perjudicar els interessos econòmics de l'Església, sinó que, paradoxalment, va convertir l'activitat docent en una font d'ingrés més profitosa per a l'Església. Tal com afirma l'autor, "la prohibició de la docència a les ordres religioses va fer que l'activitat docent es convertira per a l'Església en una font d'ingrés més profitosa que abans de la prohibició".

Reaccions de l'Església i la societat

La reacció de l'Església i de la societat catòlica espanyola davant aquestes mesures va ser immediata i intensa. Senso Vila descriu diversos actes de protesta i resistència arreu del país. Per exemple, "en la localitat conquesa d'Huete els pares es van negar que els seus fills acudiren a classe". La província de Palència, coneguda per la seua forta identitat catòlica, va ser especialment activa en les protestes.

Les associacions seglars i els mitjans de comunicació catòlics van jugar un paper crucial en la mobilització contra aquestes mesures. Segons l'autor, "les associacions seglars i els mitjans de comunicació; Acció Espanyola, la Federació d'Estudiants Catòlics, els sindicats catòlic-agraris, les agrupacions pares de família, l'Associació Nacional de Propagandistes Catòlics; es van organitzar mitjançant centenars de xarxes locals repartides per tot el país, en una mobilització dirigida pel clergat parroquial i els bisbes contra la retirada dels crucifixos".

La campanya de l'Església contra l'escola laica

Després de la revolució d'Astúries el 1934, la campanya de l'Església contra l'escola laica es va intensificar. La premsa afí a l'Església va acusar els mestres de fomentar la revolució des de les aules, exacerbant així la tensió social. Aquesta campanya va incloure la creació de moviments com la 'Croada d'Amor a Crist Crucificat', instituïda per l'arquebisbe de Santiago, Zacarías Martínez, que animava a l'exhibició pública de crucifixos per contrarestar la propaganda impia.

Les aparicions marianes i la seua instrumentalització política

L'article també menciona les aparicions marianes que van tenir lloc durant l'estiu de 1931 al País Basc. Aquestes aparicions, segons Senso Vila, van ser utilitzades per l'Església com una estratègia política per defensar els seus interessos. L'autor relata que "a finals de juny de 1931, després dels episodis de violència anticlerical del mes de maig que van desembocar en la crema de convents i esglésies en algunes de les principals ciutats espanyoles, la Verge, portadora d'un missatge diví anti ateu, es va aparèixer a dos nens en el mont d'Ezkioga, a les muntanyes de Guipúscoa".

Conclusió de l'autor

Carles Senso Vila conclou que l'Església avançava i retrocedia en la seua campanya segons els seus interessos polítics de cada moment, utilitzant diverses estructures associatives i distribuint les accions segons el calendari electoral i els seus resultats.

Resum

En resum, l'article de Luis Martinez Pereda publicat en "Observatorio del laicismo" ofereix una anàlisi exhaustiva de les reaccions de l'Església espanyola davant les mesures educatives de la Segona República. L'autor destaca com aquestes mesures van generar una intensa resistència i mobilització per part de l'Església i de la societat catòlica, utilitzant una varietat d'estratègies, incloent la instrumentalització d'esdeveniments sobrenaturals, per defensar els seus interessos educatius i religiosos.



Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal