Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

És beneficiosa la Dieta Intermitent?. Ho és per a tothom?. Què diuen els metges?

Dieta Intermitent
compossició de Cuina Familiar

L'article de Josep Corbella en La Vanguardianull nullexplora la pràctica de la dieta intermitent i els seus possibles beneficis per a la salut. A través d'experiències de diversos professionals de la salut, l'article destaca com aquesta pràctica pot influir en la salut física i mental, tot i la manca d'evidències científiques concloents. Els testimonis mostren una varietat de respostes a la dieta, reflectint que els beneficis poden variar significativament entre persones. Corbella remarca que, mentre la dieta intermitent pot oferir avantatges, encara cal més investigació per comprendre plenament els seus efectes.

En el seu article titulat "Dieta intermitente: 'Me siento mejor, y seguramente es buena para la salud'", Josep Corbella, periodista de La Vanguardia, examina la pràctica de la dieta intermitent a través de les experiències de diversos professionals mèdics. Corbella es basa en converses informals amb científics que han començat a practicar aquesta dieta, destacant tant les seues impressions com les implicacions potencials per a la salut.

La dieta intermitent no té com a objectiu reduir les calories ingerides, sinó modificar el funcionament de l'organisme. Corbella explica que, en situacions de sacietat, com quan es fan tres o més àpats al dia, l'energia prové principalment de la glucosa acumulada al fetge en forma de glicogen. Durant els períodes de dejuni, el cos recorre a les reserves de greix per obtenir energia, la qual cosa comporta una sèrie de canvis en el funcionament de les cèl·lules i els teixits que es consideren saludables. Aquesta transició energètica comença aproximadament dotze hores després de l'inici del dejuni.

L'article descriu dues metodologies principals per seguir la dieta intermitent: una consisteix a dejunar dos dies a la setmana i menjar sense restriccions els altres cinc, mentre que l'altra implica concentrar els àpats en un període màxim de deu hores al dia, evitant menjar durant almenys catorze hores seguides. Durant aquests períodes de dejuni, es recomana beure només líquids sense calories, com cafè o infusions sense sucre.

Josep Corbella presenta diversos testimonis de professionals de la salut que han adoptat la dieta intermitent. Joan Albanell, cap del servei d'oncologia de l'Hospital del Mar, ha optat per saltar-se l'esmorzar i no menjar res des de les nou de la nit fins a les dos de la vesprada, una fórmula similar a la seguida per Salvador Macip, especialista en biologia de l'envelliment. D'altra banda, Joan Seoane, investigador del càncer, va abandonar la dieta perquè li dificultava la concentració i li provocava irritabilitat. Aquesta diversitat d'experiències il·lustra que la dieta pot no ser adequada per a tothom, com també es reflecteix en el cas de Yolanda, l'esposa de Macip, que va decidir deixar-la.

Els possibles beneficis per a la salut de la dieta intermitent inclouen la millora de la regulació de la glucosa, la reducció del greix abdominal i la regulació dels nivells de colesterol i tensió arterial. A més, es considera que pot inhibir la proliferació cel·lular, fet que podria ajudar en la prevenció i tractament de diferents tipus de càncer. Encara que els estudis amb animals suggereixen que la dieta pot ser beneficiosa contra les malalties neurodegeneratives, aquesta evidència encara no ha estat confirmada en humans.

Malgrat les evidències suggeridores, Salvador Macip adverteix que "encara no tenim prou evidència científica per afirmar que té uns efectes positius sobre la salut". Altres especialistes consultats coincideixen en la manca d'estudis suficients per certificar els beneficis de la dieta intermitent, subratllant la necessitat de més investigació per validar aquestes pràctiques.

Diversos professionals mencionen que la dieta intermitent no afecta negativament el seu rendiment intel·lectual, i fins i tot alguns perceben una major alerta i frescor mental. Joan Albanell i Salvador Macip noten que estan més alerta i que no experimenten una disminució en el seu rendiment. No obstant això, Joan Seoane va observar que la dieta disminuïa la seua capacitat de concentració. En estudis amb animals, s'ha trobat que el dejuni intermitent millora la memòria, l'equilibri i la coordinació.

En termes d'activitat física, la majoria dels professionals consultats, com Joaquín Arribas i Josep Tabernero, no han notat cap disminució de la seua capacitat per a fer exercici, i fins i tot Salvador Macip afirma que es sent amb més força quan va al gimnàs en dejuni. Els estudis en animals suggereixen que la dieta intermitent pot augmentar la resistència física, però es necessita més investigació per confirmar aquests resultats en humans.

Els especialistes també subratllen que la dieta intermitent no ha de ser una barrera per a les relacions socials. Joaquín Arribas, per exemple, fa una analogia amb els caçadors prehistòrics per justificar la seua flexibilitat en ocasions socials, afirmant que "compartir menjar forma part de la nostra cultura". Joan Albanell opta per un enfocament més flexible, combinant la dieta amb els àpats familiars els caps de setmana.

La dieta intermitent és generalment segura per a adults sans, però es recomana consultar amb un metge en casos de malalties preexistents. No és aconsellable per a persones amb trastorns de conducta alimentària ni per a menors en edat de creixement. Salvador Aznar-Benitah, especialista en biologia del càncer, subratlla que, a diferència de la restricció calòrica, la dieta intermitent no provoca carències nutricionals. Els especialistes coincideixen que no es pot recomanar la dieta intermitent a tota la població degut a la manca d'evidència científica concloent i a les diferències en el metabolisme de cada persona. "El més important per a la salut és escoltar el teu cos", sosté Salvador Macip, que defensa que la dieta només té sentit si millora la qualitat de vida, no si la redueix.

En resum, aquest interessant article de Josep Corbella en La Vanguardianull ofereix una visió completa i equilibrada sobre la dieta intermitent, destacant tant els seus potencials beneficis com les seues limitacions. A través de testimonis i referències a estudis científics, es conclou que, malgrat les promeses, caldria més investigació per validar completament els efectes d'aquesta pràctica dietètica. La dieta intermitent pot ser beneficiosa per a algunes persones, però no és una solució universal aplicable a tota la població.

   



Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal