Nets de represaliats del franquisme se querellen per crims de lesa humanitat: Lluita per la justícia i la memòria

Esperen que la Llei de Memòria Democràtica "tinga algun efecte", encara que no confien en la justícia

Quatre nets de persones represaliades per la dictadura franquista que van ser afusellades a la Comunitat Valenciana han presentat querelles per crims de lesa humanitat per desaparició forçada, amb l'objectiu de "continuar la seua lluita" i acabar amb l'"anomalia democràtica" que la justícia considera que aquests assassinats han prescrit quan els restes s'han trobat recentment a les fosses comunes del cementeri de Paterna.

En una compareixença davant els mitjans de comunicació, Sergio Martínez, un dels nets de les víctimes, ha afirmat: "La veritat ja la tenim ací, el que falta en aquest moment és la justícia". Acompanyat pels també familiars de les represaliades Carolines Martínez, Pedro Luis Alonso i Rafa Micó, així com l'advocada Aradia Ruiz, han exposat la seua voluntat de dur endavant aquestes querelles en un intent de lluitar contra la impunitat dels crims de la dictadura.

Els quatre nets són descendents de Ulpiano Alonso, José Manuel Murcia, Fausto Viana, Juan i Miguel Pérez Gavidia, que van ser afusellats al 'Paredón de España' de Paterna en els primers anys de la postguerra, víctimes de sentències dictades per militars colpistes en consells de guerra sota l'acusació d'"auxili o adhesió a la rebel·lió". Cap autoritat va comunicar en el seu moment on van ser afusellats ni enterrats els seus cossos, els quals s'han localitzat en les fosses comunes de Paterna entre els de més de 2.200 persones enterrades en elles.

Aquestes querelles s'afegeixen a les més de cent presentades en l'àmbit estatal per exigir la investigació dels crims franquistes, de moment "totes arxivades". Els familiars tornen a intentar-ho "amb l'esperança que la nova llei de memòria democràtica tinga algun efecte", ha explicat l'advocada en la compareixença celebrada al Centre Cultural La Beneficència.

Els quatre nets han reivindicat la necessitat d'investigar aquests crims perquè no queden impunes i no es puguen repetir, a més de mostrar el seu rebuig a les lleis de "concòrdia" impulsades pel PP i Vox en la Comunitat i altres autonomies. "Estan tornant a establir el relat franquista", ha advertit Lucila Aragó en representació de la Coordinadora estatal de suport a la Querella Argentina contra crims del franquisme (CeAQUA).

Segons han relatat els familiars, els represaliats es van enfrontar a judicis sumaríssims sense capacitat de defensa després de ser empresonats simplement per pertànyer a partits com el PSOE o a sindicats com UGT. "La vida del meu avi, com la de tots, es va interrompre violentament en 1936", ha assenyalat Pedro Luis Alonso, qui ha recordat emocionat com els seus avis s'intercanviaven cartes d'amor amagades en cistells de menjar quan estava empresonat.

Carolina Martínez, que no va arribar a conéixer el seu avi, ha explicat que els restes del seu avi van ser trobats en una fossa de Paterna juntament amb els d'altres persones, totes elles "maniatades i amb un tret". "L'Estat i la justícia tenen el deure de la memòria perquè es conega tota la veritat i es repare tot el mal", ha recalcat.

LES ESPOSES, "VÍCTIMES SILENCIADES I OBLIDADES"

"No els va bastar amb assassinar-los i fer-los desaparéixer: també els van humiliar i violar a les seues dones i alguns els van robar als seus fills. Van llevar-los tot", ha afirmat, per la qual cosa ha reivindicat les "víctimes silenciades i oblidades". "On estan els drets d'aquestes dones?", s'ha preguntat, i ha instat a la justícia a posar fi a la "hipocresia" i deixar d'estar "de braços plegats".

Sergio Martínez ha celebrat que la seua mare podrà "tancar un dol que ha portat damunt tota la vida" quan es confirme que els restes trobats a Paterna pertanyen al seu avi, qui va ser empresonat juntament amb el seu oncle encara que aquest últim va poder "fugir a peu des de Caudete de les Fuentes fins a França".

"És molt perillós que part de la societat es quede al marge d'aquests crims --ha advertit--. Perdre la memòria ens farà repetir els fets i perdre l'avançat".

"TERRORISME D'ESTAT A GRAN ESCALA"

Per a Rafa Micó, afusellaments com el del seu avi i el seu tio avi suposen "terrorisme d'estat a gran escala". "Els seus ecos van més enllà del franquisme i ens arriben avui en dia", ha subratllat, i ha demanat "no oblidar que hi ha famílies d'ordre i de bé que avui ocupen alts càrrecs en institucions i empreses i s'han enriquit amb els béns robats" durant la Guerra Civil.

Tot i reivindicar la importància de les querelles, aquest familiar ha lamentat que "és difícil que hi haja una reparació", ja que no confia en la justícia. "L'única raó és continuar la lluita dels represaliats i que els hereus no canten victòria", ha proclamat, per a denunciar que "els hereus dels qui els van matar avui continuen governant i tornarien a fer el mateix".

Per la seua banda, l'advocada que ha presentat aquestes querelles ha defensat que compten amb la "veritat jurídica" perquè "els crims de lesa humanitat no prescriuen". "Sabem que ho tenim difícil i que és complicat que hi haja condemnes, però la veritat judicial és el més reparador", ha manifestat.

En representació d'Amnistia Internacional, Ignacio Gay ha reivindicat que "la impunitat a Espanya és un mur que ha començat a tindre forats".

La presentació pública d'aquestes querelles està recolzada per Amnistia Internacional València, Plataforma d'Associacions Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna, Familiars de víctimes del franquisme de la fossa comuna 139 del cementeri civil de Paterna, Coordinadora d'associacions de memòria democràtica i Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme (Plataforma de suport a la Querella Argentina)