Des de la reforma de 2015 de la Lecrim, les persones en situació d'investigació judicial es coneixen com a "INVESTIGADES". Es tractava de llevar-los de damunt als ciutadans/es el pes d'una paraula mal usada generalment la de IMPUTAT o IMPUTADA, però al final, ja veiem que hem tornat al mateix i no ha servit per a res la reforma.
En el cas de Begoña Gómez, així com en molts altres casos similars que hem viscut i han quedat en no res, la lentitud de la justícia fa que les persones passen mesos amb l'angoixa de patir que encara que saben no tenen res a respondre davant la justícia, deuen de mantindres per raons legals i lentitud judicial en esta situació.
En els últims dies, el nom de Begoña Gómez ha aparegut en els mitjans de comunicació arran de la seva inclusió en un auto judicial com a "investigada". Aquest terme ha generat una sèrie de confusions i especulacions que convé aclarir. Quan es parla d'una persona "investigada", com en el cas de Begoña Gómez, no s'està fent cap judici sobre la seva culpabilitat. Simplement, s'està seguint un procés legal per determinar si hi ha motius suficients per considerar-la responsable d'algun delicte. En aquest cas amb una querella redactada amb aparença, però que ja ha sigut desmuntada per la Guàrdia Civil i reconegut per alguns mitjans que es basen en denúncies falses d'uns altres mitjans.
La condició d'"investigada" es dóna automàticament quan un jutge decideix no arxivar una denúncia i iniciar diligències prèvies. Això implica que, en base a les proves presentades, no es pot descartar completament la possibilitat de la implicació de la persona denunciada en els fets. No obstant això, aquesta qualificació no suposa, encara, un reprotxe ni una condemna. L'objectiu principal és garantir els drets de l'investigat, com ara la presència d'un advocat i el coneixement detallat de les actuacions judicials.
En aquest context, Begoña Gómez, com qualsevol altra persona en la seva situació, té dret a declarar com a investigada, amb totes les garanties legals inherents lo que encara no ha ocorregut. Si després de les primeres investigacions no es troben indicis de la seva participació en activitats delictives, el jutge pot decidir no cridar-la a declarar. Fins que això passe, la seva condició es manté en un "limbo" judicial, sense que això signifique una valoració negativa de la seva conducta.
Si finalment és cridada a declarar i el jutge considera que hi ha suficients indicis de culpabilitat, es podria transformar el procediment en un procés abreujat, moment en el qual es donaria pas a les acusacions formals i a un possible judici oral. Això suposaria una valoració més concreta per part del jutge sobre la seva possible implicació en els fets denunciats.
És important entendre que, fins que no es prenguen mesures cautelars o s'emeta una resolució sobre la seva culpabilitat, Begoña Gómez continua sent només una "investigada". Aquest estatus no implica cap decisió definitiva sobre la seva innocència o culpabilitat. En aquest punt, cal deixar que la justícia segueisca el seu curs i que el jutge faça la seva feina sense interferències ni pressions externes.
La paraula "investigat" es va introduir amb la reforma de 2015 per referir-se a una persona en un procediment judicial sense implicar culpabilitat. Aquesta condició l'adquireixen diàriament centenars de ciutadans en els tribunals, moltes vegades (si, "moltes") sense que es demostren proves suficients per avançar. Ser investigat significa que la denúncia presentada és aparentment fonamentada. Només quan el procediment avança cap a una acusació formal es camvia la posició del investigat, però fins i tot en aquest cas es manté la presumpció d'innocència, és en aquest punt que deurien de poderse sol·licitar responsabilitats polítiques.
La justícia també té part de responsabilitat, ja que sovint no aconsegueix mantenir-se al marge de la politització, contribuint així a la confusió i a l'ús indegut dels processos judicials.
Així és la llei, una altra cosa és el desesperant ús polític que des del fang polític s'està fent. Però és demanar massa en el fang actual i per això s'han repetit casos, l'un darrere de l'altre, Oltra, Monedero..., també pot atribuir-se el mateix cas a Camps i a Fabra, encara que en aquestos dos últims la denúncia no sorgeix d'una extranya Associació que es querella o posa una denuncia ben organitzada, sinó que és el seu entorn que va resultar corrupte i va ser jutjar amb responsabilitats penals incloses. Són casos diferents, encara que la lentitud de la justicia espanyola cause el mateix resultat.
Àgora CT
 |
| FreePik |
Cap comentari :