En l'article titulat "España es uno de los siete países de la Unión Europea sin prestaciones universales para la crianza" publicat en El Salto Diario, es posa de manifest eixa manca de prestacions universals a Espanya. Aquest fet situa el país com un dels set membres de la Unió Europea que encara no ofereixen aquest tipus d'ajudes, la qual cosa té repercussions importants sobre la taxa de natalitat i la pobresa infantil: "En el fons de la caixa, hi ha un matalàs. I una vegada buidada, aquesta es converteix en bressol que, al seu degut temps, acaba en el contenidor de paper. Aquest regal es va instaurar en 1938 per a rebaixar l'elevada taxa de mortalitat infantil en les famílies més pobres i es va universalitzar en 1949 perquè totes les criatures puguen començar la vida de la mateixa manera. Ara també reben una prestació universal de quasi cent euros mensuals, a part d'ajudes focalitzades en rendes baixes. A Alemanya, des del naixement fins que els fills s'emancipen, les famílies reben 250 euros mensuals per boca a alimentar. El seu sistema fiscal s'ocupa després anualment de fer els comptes, ja que la prestació es considera tributable: és universal, per la qual cosa arriba a tothom, però puja el tipus impositiu. A més ingressos, més imposats paguen".
Context i Situació Actual
Espanya té la segona taxa de natalitat més baixa d'Europa, amb només 322.075 naixements en 2023, la xifra més baixa des de 1941. Aquest descens es deu, en gran part, als baixos salaris i la manca de suport estatal adequat per a les famílies. Segons dades d'Eurostat, aquesta situació es veu agreujada per una inversió en transferències familiars que representa només el 0,5% del PIB, en comparació amb l'1,5% de la mitjana de la UE-15【"Diego Santamaría, membre de l'organització Save the Children, adverteix que només set països de la Unió Europea dels 27 manquen de prestacions universals —o un disseny de deduccions fiscals universals— per a la criança: són Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia, Eslovènia, Croàcia i Txèquia, aquest últim l'únic que no està en el sud. La resta té prestacions. Des de les més modestes, amb menys de 50 euros al mes a Eslovàquia, Letònia, i Bulgària, a les més quantioses, per damunt dels 180 euros per fill, amb els Països Baixos al capdavant, seguit d'Alemanya, Polònia, Luxemburg i Bèlgica. En la franja intermèdia —entre 150 i 100 euros— es troben per orde descendent França, Àustria, Malta, Lituània, Romania, Irlanda, Dinamarca i Suècia".】.
Propostes de Millora de SUMAR
La plataforma política Sumar ha proposat una prestació universal de 200 euros mensuals per fill fins als 18 anys. Aquesta proposta ha obert un debat social sobre la necessitat d'universalitzar les ajudes a la criança, un debat que ja va existir quan José Luis Rodríguez Zapatero va instaurar el "cheque-bebé" de 2.500 euros per naixement, una mesura que va durar només tres anys i mig fins que la crisi financera la va eliminar.
Opinions i Valoracions
Diferents organitzacions i sindicats han valorat aquesta proposta. Des de CGT, el seu secretari general, Miguel Fadrique, ha destacat que qualsevol ajuda econòmica és benvinguda per a les famílies, però ha subratllat que aquestes mesures reflecteixen la precarietat dels salaris a Espanya i les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar. Per la seva banda, Mikel Noval del sindicat ELA ha remarcat que la proposta no està inclosa en l'acord de govern entre PSOE i Sumar i ha advocat per una prestació universal de com a mínim 200 euros mensuals fins als 18 anys, juntament amb altres mesures estructurals com l'augment de places en escoles infantils i la reducció de la jornada laboral
Conclusions i Reflexions
Els experts de Save the Children i Unicef han expressat que una ajuda a la criança universal i reemborsable seria la millor opció per a evitar que Espanya continuï sent un dels països amb les taxes més altes de pobresa infantil a Europa. Tot i els avanços com l'Ingreso Mínimo Vital, Espanya encara està lluny de la mitjana europea en inversió en prestacions per a la infància.
Resum
Aquest article de El Salto Diario, escrit per Pablo Bustinduy, posa en relleu la necessitat urgent de reformes en les polítiques de suport a la criança a Espanya. Amb una inversió molt per sota de la mitjana europea i unes taxes de natalitat i pobresa infantil alarmants, es fa evident la importància d'implementar prestacions universals que alleugen la càrrega econòmica de les famílies i promoguen una societat més justa i equitativa.
Font: El Salto Diario
Cap comentari :