Desprotegits per l'escut social: com viuen la pobresa les persones majors

El 14,1 % de les persones majors dels 34 països membres de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) viuen en situació de pobresa. Viure en situació de pobresa causa més morts que la hipertensió, l'obesitat i l'abús d'alcohol. En les persones majors, viure en situació de pobresa s'associa amb discapacitat física, problemes de salut mental i aïllament social.

Els professionals de la salut deurien liderar la lluita contra l'exclusió social i la promoció del benestar de les persones majors que viuen en esta situació. No obstant això, la invisibilitat d'este col·lectiu fa que desconeguen quines són les seues realitats.

Una recent investigació aprofundix en les experiències quotidianes de les persones majors que viuen en situació de pobresa per a comprendre com la falta d'ingressos condiciona la forma en la qual cuiden de la seua pròpia salut.

La inflació i el context socioeconòmic impedixen que les persones majors amb pocs ingressos isquen de la pobresa. De fet, algunes han de recórrer a la mendicitat per a poder subsistir. No poder accedir a una alimentació saludable pot contribuir a una deterioració de la seua salut general.

Sabem que les persones majors són particularment vulnerables a l'efecte de les temperatures extremes en termes de morbimortalitat. Per a les quals estan en situació de pobresa, donar-se una dutxa, encendre la calefacció a l'hivern o posar l'aire condicionat es convertixen en luxes inassolibles. La situació econòmica d'estos majors els impedix pagar les factures i els obliga a residir en habitatges insalubres i inadaptats a les limitacions que imposa el procés natural d'envelliment.

Comprar un regal per als seus nets és inassequible

Espanya és un bon exemple de la cultura i l'arrelament familiar mediterrani. En este sentit, caldria pensar que les estructures informals de suport social poden suposar una font d'alleujament per als majors que viuen en situació de pobresa. Però no és així. Les persones majors amb pocs ingressos experimenten serioses dificultats per a exercir un paper actiu en la societat.

Una cosa tan quotidiana com comprar un regal als seus nets per Nadal és senzillament inassequible per a moltes. De fet, les persones majors que viuen en situació de pobresa tendixen fins i tot a evitar les interaccions socials per la vergonya que senten, per exemple, al no poder permetre's prendre un café fora de casa.

Moltes han treballat molt dur durant la seua etapa professional activa. No obstant això, en aconseguir l'edat de jubilació, el treball precari desenvolupat durant dècades deixa pas una pensió no contributiva que els condemna a l'exclusió social.

Amb freqüència, el context familiar també suposa un factor agreujant de la situació de pobresa en la qual viuen algunes persones majors. A vegades, les persones majors són el manteniment econòmic principal de diverses famílies completes. Encara que ajudar als fills i els nets pot contribuir a millorar l'autopercepció de les persones majors, també pot suposar una font de conflicte que mina la seua salut física i mental.

Si a tot estos sumem que perceben que les xarxes de suport social formal són insuficients i se senten més vulnerables per la inconsistència de les polítiques socials, la desafecció amb el sistema els afona encara més en el pou de l'aïllament i l'exclusió social.

La lluita contra la pobresa és un repte social devaluat. Esta falta de reconeixement social provoca que estes persones experimenten dificultats per a accedir a medicaments, productes i servicis sanitaris que no estan coberts pel Sistema Nacional de Salut.

Tindre bona salut, una quimera

La cerca de la salut es convertix en un desafiament continu per a elles. Senten que, per més que s'esforcen, mai poden aconseguir una bona salut. Les preocupacions constants, les penúries i la futilitat dels seus esforços per mantindre una vida digna tenen un gran impacte en la salut mental de les persones majors. El context social, econòmic i sanitari en el qual estan immerses podria ser el desencadenant de crisi d'ansietat, trastorns depressius i altres problemes relacionats amb la seua salut mental.

Reduir la invisibilitat de les persones majors que viuen sota l'allargada ombra de la pobresa és una tasca pendent per part dels governs, de la societat i també dels professionals de la salut. Conéixer les experiències quotidianes de les persones que viuen en situació de pobresa podria ajudar a trencar l'estigma i dissenyar intervencions de promoció de la salut i l'autocura adaptades a les seues necessitats i recursos reals.

José Manuel Hernández Padilla, Professor Titular d'Universitat, Universitat d'Almeria; Anabel Chica Pérez, Infermera. Investigadora en envelliment i autocura., Universitat d'Almeria; Cayetano Fernández Sola, Chair professor, Universitat d'Almeria; Iria Dobarrio-Sanz, Investigadora postdoctoral en Infermeria, Universitat d'Almeria; Jose Manuel Martínez Linares, Professor d'Infermeria, Universitat de Granada; Olga María López Entrambasaguas, Professora ajudant doctora, Universitat de Jaén i Wladimir Morante García, Coordinador de Metges del Món Andalusia, Universitat d'Almeria

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.