L'article fa referència al llibre de David Grossman, un escriptor i activista israelià conegut per la seva defensa de la pau i la coexistència entre israelians i palestins. Aquest referència és dels seus últims llibres.
David Grossman, reconegut escriptor israelià i activista per la pau, va expressar en una entrevista televisiva amb la CNN el passat 16 de maig una profunda preocupació pel futur del seu país. Va declarar: "Ens trobem a l'infern" i va subratllar la importància de comprendre que "si els palestins no tenen una llar al seu país, no hi haurà pau entre nosaltres; si ells no tenen una llar, nosaltres tampoc la tindrem".
La publicació a Espanya del seu nou llibre "El precio que pagamos" coincideix amb un moment tràgic per a Gaza, on més de 35.000 persones han perdut la vida. Aquest llibre és una antologia dels textos que Grossman ha escrit en els últims anys, marcada per la massacre perpetrada per Hamas el 7 d'octubre i la desproporcionada resposta de l'estat israelià. En un dels seus assajos, Grossman assenyala que "en la superfície de la consciència israeliana comencen a aflorar les seqüeles i el significat veritable –així com el preu real– de la malaltia crònica que suposa l'ocupació".
Grossman critica durament les polítiques de Benjamin Netanyahu, acusant-lo de portar el país cap a "l'abisme destrossant les institucions judicials i la seva mateixa integritat". Assegura que Netanyahu ha atorgat un gran poder als colons fonamentalistes que ocupen terres al·legant que "les seves escriptures de propietat són la Bíblia".
En una carta signada a principis d'any amb altres intel·lectuals com Slavoj Žižek i Eva Illouz, Grossman rebutja la deshumanització tant dels israelians i jueus com dels palestins i musulmans. Insisteix que "una persona no és una mera representació d'una identitat col·lectiva, una història, uns esdeveniments o una orientació política".
Des de fa dècades, Grossman defensa que la relació entre israelians i palestins ha de ser horitzontal. En l'entrevista, va reiterar que "tot depèn de la qüestió de l'ocupació; no em cansaré de mencionar-ho una vegada i una altra: jo no vull ocupar a ningú, no vull ser ocupat per ningú".
El llibre reflecteix la divisió interna de Grossman, qui reconeix que "l'ocupació és un crim" però també pensa en les víctimes de la massacre de Hamas i en el sofriment dels ciutadans segrestats. Afirmava que la guerra portarà a que el país sigui "molt més de dretes, militant i racista".
Grossman també recorda constantment l'assassinat d'Isaac Rabin el 1995, un esdeveniment que considera un nou gran trauma col·lectiu per a Israel. Afegeix que "tota la sang flueix cap a la ferida", reflectint l'ambient de tensió i incertesa que viu Israel avui dia.
L'experiència d'Israel com una "start-up" des dels seus inicis ha estat destruïda per les polítiques de Netanyahu, segons Grossman. També cita l'autor Antony Loewenstein en *El laboratorio palestino*, assenyalant que Israel utilitza els territoris ocupats com un laboratori de repressió, biocontrol i violència, la qual cosa li reporta beneficis econòmics importants
Grossman va expressar a la CNN que "el sentiment principal que es viu ara a Israel és la tristesa". Sent que "les plaques tectòniques es mouen sota els nostres peus, sota la nostra ànima, fins i tot sota les nostres creences i esperances; tot és diferent i comences a no saber on estàs".
Malgrat el dolor personal per la pèrdua del seu fill en combat el 2006, Grossman ha mantingut la seva defensa d'un diàleg que condueixi a dos estats legítims. Considera que "ser jueu significa sempre qüestionar-se, diferir, mai donar les coses per suposades".
El llibre *El precio que pagamos* és una continuació del seu volum anterior *Escribir en la oscuridad*, on afirma que escriu en "una zona de catàstrofe" i que el que el mou com a escriptor i com a persona és el desig de "conèixer l'altre per dins" i de "llegir el text de la realitat amb els ulls de l'enemic".
Grossman és un gran paisatgista de mons interiors, convertint les seves tensions internes en complexes artefactes narratius. Encara que les seves novel·les retraten Israel amb les seves contradiccions, el que realment importa és el que ens revela sobre l'amor, l'amistat o la maternitat.
L'obra de Grossman ens ofereix una visió profunda i matisada de la situació a Israel i Palestina. Reconeixent les complexitats del conflicte, Grossman es manté ferm en la seva convicció que la pau només serà possible quan tots dos pobles puguen tenir un veritable llar. Com a lector del seu treball, un no pot evitar sentir-se mogut per la seva honestedat i profunditat d'anàlisi.
Nascut a Jerusalem el 1954, David Grossman és autor de nou novel·les aclamades internacionalment, tres obres de no ficció i una col·lecció de contes, així com una sèrie de llibres per a nens, una òpera infantil i una obra de teatre. Entre la seva bibliografia, destaquen les novel·les Llévame contigo (Debolsillo, 2010), Tú serás mi cuchillo (Debolsillo, 2010), Libro de la gramàtica interna (Debolsillo, 2012) i Tota una vida (Edicions 62, 2013) i l'assaig Escriure en la foscor (Edicions 62, 2010). El seu treball ha aparegut a The New Yorker i ha estat traduït a més de trenta idiomes.
Grossman ha rebut nombrosos premis literaris internacionals, com l'Eliette Von Karajan, The Marsh Award for Children's Literature in Translation, el Buxtehuder Bulle, el Sapir, el Brenner, l'Ischia – Premi Internacional de Periodisme, l'EMET, el Geschwister Scholl, l'Albatross de la Fundació Günter Grass i el Medicis. Ha estat distingit com a Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres i el 2013 va rebre el Prix du Meilleur Roman d'Editions Points amb Une femme fuyant l'annonce i el premi a la millor trajectòria professional de la Fundació Calcari.
El seu vessant pacifista ocupa una part molt important tant en la seva vida com en la seva obra. En aquest àmbit, el 2006 va guanyar el Premio per la Pace e l'Azione Umanitaria, el 2007 va ser reconegut amb l'Onorificenza della Stella Solidarita Italiana i el 2010 li va ser atorgat el Premi de la Pau de l'Associació de Llibreters Alemanys.[4] El 2017 ha estat el primer escriptor israelià guanyador del Man Booker Prize per la novel·la 'A horse walks into a bar'.[5] El Man Booker és el premi literari més prestigiós del Regne Unit que s'entrega a autors estrangers amb obres traduïdes a l'anglès. El 2011 va obtenir el Premi Médicis a l'obra estrangera.
Cap comentari :