La desmemòria que torna || Rosa Pérez Garijo

Al PP no li fa falta Vox per a derogar les polítiques de memòria, prou recordar com es vanava Rajoy de destinar 0 euros

El passat 21 de març s'iniciava a la Ciutat de la Justícia de València el juí contra Zaplana. Zaplana va ser el primer president de la Generalitat Valenciana del PP i va posar en marxa un règim d'espoli a les arques públiques que es va allargar durant dos dècades i va situar al País Valencià en el punt més alt del mapa de la corrupció. Algunes de les seues peces van anar caient, gràcies en gran part a denúncies presentades per EUPV, però ell semblava intocable, com si haguera estat al marge del sistema recaptatori que havia instaurat.

La imatge d'Eduardo Zaplana assegut en la banqueta passarà a la història i posa en evidència les pràctiques del PP en les institucions des del minut zero, però el fa en un moment en què després de huit anys de govern progressista al País Valencià torna a governar el PP (encapçalat pel dofí de Zaplana) al costat de l'extrema dreta.

Eixe mateix dia a la vesprada el PP i Vox van registrar quatre lleis que suposen la impugnació de polítiques bandera del Govern del Botànic: una destralada a les polítiques de transparència, mesures que menyspreen i retallen l'ús del valencià, la intervenció dels mitjans de comunicació públics i la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. Quatre lleis que no deixen cap dubte sobre el caràcter antidemocràtic del nostre govern presentades el mateix dia que s'inicia el juí contra la persona que va iniciar una era nefasta. No és casual, el seu menyspreu feia els valors democràtics van de bracet de la seua ostentació de no tindre complex a l'hora de burlar-se d'ells.

Després de dècades de polítiques de desmemòria en 2015 es va obrir un nou cicle en el qual les polítiques de memòria, justícia i reparació es van posar en el centre obrint-se per primera vegada les fosses per part de les administracions públiques, el va impulsar EUPV des de la Diputació de València, posteriorment, en 2017 les Corts Valencianes aprovaven la Llei de Memòria Democràtica. La Llei va suposar una ferramenta fonamental per a continuar avançant: obertura de totes les fosses, banc d'identificació genètica, catàleg i retirada de vestigis franquistes, protecció dels llocs de la memòria, itineraris de la memòria, memorials, Institut de la Memòria Democràtica…

El PP i Vox criticaven i intentaven esmenar tota la nostra acció política, afortunadament poc podien fer des de l'oposició, però amb la seua arribada en poder era qüestió de temps l'esmena a la totalitat, més aviat poc temps com hem pogut veure. En este sentit al PP li servix de coartada Vox, però no ens enganyem, al PP no li fa falta Vox per a derogar les polítiques de memòria perquè ells sempre les han combatudes, recorden la imatge de Rajoy vanant-se de destinar 0 euros a la memòria. Per desgràcia el PP no constituïx una dreta democràtica, per a això es requerix ser antifeixista i és evident que el PP no ho és. En la nostra història, per desgràcia, hi ha víctimes i victimarios i ells sens dubte estan amb els victimarios perquè són els seus hereus, cap no oblidar que AP, partit antecessor del PP, va ser fundat per Fraga, un ministre de Franco a qui no li tremolaven les mans a l'hora de firmar sentències de mort, la primera d'elles la de Grimau.

El 'negacionismo' fet llei

L'anomenada “Llei de Concòrdia” suposa la derogació de la Llei de Memòria i la burla i el menyspreu absolut a les víctimes. Per a començar, qualifica com a etapes molt convulses “la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura” (és textual) i “l'assot del terrorisme etarra i islàmic”, protegint a totes les víctimes. Equipar la Segona República, que va ser un període democràtic, amb la Guerra Civil i la Dictadura Franquista aprofundix en el negacionismo, un negacionismo en el qual incidixen en la proposta normativa afirmant que no existix “un relat consensuat sobre la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme”, ni entre els historiadors, ni entre la societat.

Neguen una vegada més el colp d'estat contra un govern legítimament eixit de les urnes i les massacres com els bombardejos al poble de Guernica, a l'estació de Xàtiva o al Mercat Central d'Alacant amb centenars de víctimes civils, neguen l'extermini sistemàtic i planificat de la Dictadura Franquista contra tots i totes aquelles que no combregaven amb el règim franquista: assassinats, empresonaments, espolis, tortures… delictes de lesa humanitat que són reconeguts per l'ONU, però que són negats a Espanya. La neguen fins a tal punt que la llei no arreplega ni en la seua exposició de motius ni en el seu breu articulat l'expressió “Dictadura Franquista”.

Si els crims del franquisme foren la mitat de coneguts que els del nazisme, PP i Vox no tindrien la força que tenen

Contemplen en esta proposta de llei a les víctimes del terrorisme etarra i islàmic, quan sempre han tingut el reconeixement com a tals, tant de bo les víctimes de la Dictadura Franquista hagueren tingut el mateix reconeixement i protecció que les víctimes del terrorisme, però la realitat és que mai les han considerades víctimes.

Sempre diem que “els pobles que no coneixen la seua història estan condemnats a repetir-la” i és una gran veritat, per això el PP sempre ha volgut negar i encobrir la nostra història més recent, perquè si els crims del franquisme foren la mitat de coneguts que els crims del nazisme ells no tindrien la força que tenen i Vox mai hauria passat de ser un partit marginal, ells són el resultat de les polítiques de desmemòria d'este país.

Perquè en la nostra trista història on van guanyar els dolents, insistisc, hi ha víctimes i victimarios i ells sens dubte estan del costat dels victimarios perquè són els seus hereus.

DESFER EL CAMI

La derogació de la Llei de Memòria suposarà la paralització de les polítiques de memòria, el banc d'identificació genètica per a les restes exhumades i els bebés robats, la desprotecció dels llocs de la memòria, la paralització de la retirada dels vestigis franquistes… però afortunadament els que ja estan retirats no podran tornar i la majoria de fosses han sigut obertes i les restes exhumades, una part important han tornat amb les seues famílies i això per a la seua desgràcia i la nostra felicitat no ho poden desfer.

Rosa Pérez Garijo és Coordinadora General d’EUPV publicat primer en M.O:

Inici de l'exhumació de la fossa comuna 94 a Paterna, juny de 2018