Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Un estudi alerta de 'l'increment general' de la desigualtat lingüística i de 'pressions' contra l'ús del valencià

 

   La Fundació Nexe adverteix que hi ha una tendència a "l'increment general" de la desigualtat lingüística --especialment a la província d'Alacant, les zones valencianoparlants de València i Castelló, València ciutat i l'àrea Alcoi-Gandia--, al mateix temps que alerta de "pressions socials i polítiques" contra l'ús públic del valencià.

    Així es desprèn de l'estudie 'Índex de Desigualtat Lingüística (IDL) de les regions sociolingüístiques valencianes' que, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la fundació ha encarregat a Ethos Insight.

    L'ínforme, que ha sigut presentat aquest dimecres en roda de premsa, conclou que la desigualtat lingüística referida al valencià creixerà en "la major part de regions sociolingüístiques valencianes, especialment en les regions que ara presenten una desigualtat menor".

   Segons han puntualitzat, per desigualtat s'entén "la que hi ha entre el coneixement, la competència oral activa i l'ús real i efectiu de la llengua, és a dir, la diferència sobre el que la gent acredita que sap a nivell oral i el que usa".

   Així, les dades s'han recaptat per mitjà d'una adaptació de l'Índex de Gini --que per primera vegada s'utilitza per a qüestions sociolingüístiques-- que és l'estándard per a avaluar la desigualtat socioeconòmica. Aquest indicador permet fer comparacions entre les situacions en les diverses regions lingüístiques, així com avaluar quin és la seua evolució passada i fer previsions sobre les futures dades.

   D'aquesta manera, l'IDL apunta que les regions sociolingüístiques amb més desigualtat lingüística són València i la seua àrea metropolitana, seguides de la província d'Alacant valencianoparlante.

   Així mateix, l'estudi de les sèries de les Enquestes de Coneixement i Ús del Valencià, així com una prognosis dels resultats del 2025, realitzada amb Intel·ligència Artificial, també permet concloure que hi ha una "notable tendència creixent de la desigualtat lingüística" en les regions sociolingüístiques on ara és menor, com a la província d'Alacant i, sobretot, a les zones valencianoparlantes de les províncies de Castelló i València i a la regió Alcoi-Gandia.

MÉS ENLLÀ DEL 2025

   És a dir, "la major part de les regions sociolingüístiques presenten tendències a l'augment de la desigualtat fins i tot més enllà del 2025", han assegurat. Per açò, des de la Fundació Nexe assenyalen que "si no es prenen mesures de política lingüística efectiva, s'assistirà a un increment general de la desigualtat lingüística".

   La responsable de la Fundació Nexe, Susana Pardines, ha mostrat la preocupació de l'entitat per que l'actual Consell "no continue" amb els estudis sobre la situació del valencià. "S'ha parat la convocatòria d'estudis d'enguany i contemplem amb molta inquietud que es puguen interrompre les sèries d'enquestes. El coneixement de les dades de competències, usos i expectatives és imprescindible per a la revitalització del valencià", ha destacat.

   L'informe estableix que la realitat sociolingüística del valencià està caracteritzada per "un creixement de les competències en valencià de la població, però amb una caiguda dels seus usos socials". Una desigualtat que "no es dona amb les competències i usos del castellà", ha assegurat Pardines.

   En aquest sentit, ha assenyalat que la desigualtat en els processos d'evolució de les competències i els usos del valencià respon a "la presència de pressions socials i polítiques estructurals contra l'ús públic del valencià, malgrat ser cada vegada més competents" el que, al seu judici, "provoca una situació d'idealització del valencià que distorsiona la percepció social de la situació de reculada real i alhora genera una especulació en les acreditacions de coneixement del valencià que són fal·laços".

   Per això, la responsable de Nexe ha reclamat que es continue fent seguiment de quin és la situació real per a "poder avaluar realment quin és l'evolució de la nostra llengua i quins són els processos de manteniment o de recuperació". "Sense competència no pot haver-hi ús, però sense ús no hi ha llengua", ha manifestat.

QÜESTIONAR LA UNITAT DE LA LLENGUA

   D'altra banda, ha criticat les declaracions de la presidenta dels Corts, Llanos Massó, de Vox, qui aquest dimarts va qüestionar la legitimitat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a determinar la norma i l'àmbit d'extensió del valencià i va advocar per donar "petits passos per a acostar-nos al valencià que es parla a València, com la convalidació dels títols de Lo Rat Penat o la RACV (Real Acadèmia de Cultura Valenciana)".

   "Tornen a qüestionar la unitat de la llengua, en definitiva, el govern actual torna a posar en l'esfera política, on fa anys que es va retirar, el debat sobre la llengua, un aspecte que considerem que la majoria de la societat valenciana ha superat", ha asseverat Pardines.

   Preguntada sobre si la reforma de Llei de plurilingüisme que planteja la Conselleria d'Educació podria reduir el nivell de coneixement sobre la llengua, Susana Pardines ha afirmat que "quant menor siga l'exposició dels alumnes a la llengua, menys valencià es va a saber".

   "L'exposició a la llengua és el que més afecta, tant per la competència real com per l'ús perquè l'exposició a la llengua és el que et permet tenir diversos registres de llengua, tenir contextos en els quals poder usar-la i, per això, eliminar hores afecta a la competència i a l'ús", ha indicat.

   Per la seua banda, el responsable d'Ethos Insight, Marc Hernández, ha explicat que el càlcul de l'IDL s'ha realitzat amb les dades depurades de les Enquestes de Coneixement i Ús del Valencià del 2005, 2010, 2015 i 2021.

   Així, segons ha afirmat, per a les dades del 2025 s'ha emprat la metodologia 'Random Forest' d'Intel·ligència Artificial i ha ressaltat l'experiència de l'empresa en estudis sobre el valencià: "El nostre objectiu és continuar amb aquestes investigacions i aplicar les metodologies més avançades", ha conclòs.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon