El 27 de juny de 1931, els habitants de Tatahouine (Tunísia) van contemplar atònits l'explosió d'una bola de foc i la pluja de centena nonrs de fragments de meteorits. Més tard, la ciutat es va convertir en un dels principals llocs de rodatge de la saga Star Wars. El clima desertic i els pobles tradicionals van servir d'inspiració al director George Lucas, que va batejar el planeta fictici de Luke Skywalker i Darth Vader amb el nom de “Tatooine”.

Òbviament, el misteriós meteorit de 1931, un rar tipus d'acondrítica (un meteorit que ha experimentat la fusió) conegut com a diogenita, no és un fragment del planeta natal de Skywalker. Però va rebre el mateix nom per part de la ciutat de Tatahouine. Ara, un estudi recent ha revelat importants dades sobre l'origen del meteorit i els inicis del sistema solar.

George Lucas va rodar diverses escenes de la saga de La guerra de les galàxies a Tatahouine. Entre elles escenes de les pel·lícules Episodi IV: Una nova esperança (1977), Episodi I: La amenaça fantasma (1999) i Episodi 2: L'atac dels clons (2002).

Quan Mark Hamill, l'actor que va interpretar a Luke Skywalker, va recordar el rodatge a Tunísia en una conversa amb Empire Magazine va dir:

“Si aconseguies endinsar-te en la teva pròpia ment, ignorar l'equip i mirar a l'horitzó, realment et senties transportat a un altre món”.

Composició i origen

Les diogenites, que deuen el seu nom al filòsof grec Diògenes, són meteorits ígnis, és a dir, procedents de roques que s'han solidificat a partir de lava o magma. Es van formar a la profunditat d'un asteroide i es van refredar lentament, donant lloc a la formació de cristalls relativament grans.

Tatahouine no és una excepció, ja que conté cristalls de fins a 5 mil·límetres amb venes negres que travessen la mostra en tota la seva extensió. Les venes negres es denominen venes de fusió per impacte i són el resultat de les altes temperatures i pressions causades pel xoc d'un projectil contra la superfície del cos del meteorit.

La presència d'aquestes venes, juntament amb l'estructura dels grans de piroxè, minerals que contenen calci, magnesi, ferro i alumini, suggereixen que la mostra ha experimentat pressions de fins a 25 gigapascals (GPa) de pressió. Per posar-ho en perspectiva, la pressió al fons de la Fossa de les Marianes, la part més profunda del nostre oceà, és només de 0,1 GPa. Així que podem afirmar que aquesta mostra ha sofert un impacte bastant fort.

En avaluar l'espectre (llum que reflecteix la superfície) dels meteorits i comparar-lo amb el dels asteroides i planetes del nostre sistema solar, s'ha suggerit que les diogenites, inclosa Tatahouine, provenen del segon asteroide més gran del nostre cinturó d'asteroides, conegut com a (4) Vesta.

Aquest asteroide posseeix informació interessant i apassionant sobre els inicis del sistema solar. Molts dels meteorits de Vesta són antics, d'uns ~4.000 milions de anys. Per tant, ofereixen una finestra a esdeveniments passats del sistema solar primitiu que no podem avaluar aquí a la Terra.

Un passat violent

L'estudi recent va investigar 18 diogenites, inclosa Tatahouine, totes procedents de Vesta. Els autors van emprar tècniques de datació radiomètrica per edat argó-argó per determinar l'antiguitat dels meteorits. Es basen en observar dos isòtops diferents, és a dir, versions d'elements els nuclis dels quals tenen més o menys partícules anomenades neutrons. Es sap que un determinat isòtop de l'argó a les mostres augmenta amb l'edat a un ritme conegut, el que ajuda els científics a estimar l'edat d'una mostra comparant la proporció entre dos isòtops diferents.

L'equip també va avaluar la deformació causada per les col·lisions, anomenades esdeveniments d'impacte, utilitzant un tipus de tècnica de microscopi electrònic anomenada difracció de retrodispersió d'electrons.

Combinant les tècniques de datació per edats i el microscopi, els autors van aconseguir traçar el calendari dels impactes a Vesta i als inicis del sistema solar. L'estudi suggereix que Vesta va experimentar impactes continus fins fa 3.400 milions d'anys, moment en què es va produir un catastròfic.

Aquest esdeveniment catastròfic, possiblement la col·lisió d'un altre asteroide, va donar lloc a la formació de múltiples asteroides més petits coneguts com a “vestoides”. Desxifrar impactes a gran escala com aquest revela la naturalesa hostil del primitiu sistema solar.

En els últims 50 a 60 milions d'anys, aquests cossos més petits van patir altres col·lisions que van provocar l'arribada de material a la Terra, com va ocórrer amb la bola de foc de Tunísia.

En última instància, aquest treball destaca la importància d'investigar els meteorits: els seus impactes han jugat un paper fonamental en l'evolució dels asteroides del nostre sistema solar.

Ben Rider-Stokes, Investigador Postdoctoral en Meteorits Acondrítics, The Open University

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.