Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

L'AVL adverteix que alguns aspectes dels nous criteris lingüístics de la Generalitat 's'aparten de la normativa'

Creu que recomanacions com l'article 'lo' o la terminació '-eiximent' poden "crear confusió"

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha advertit que alguns aspectes dels criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat "s'aparten de la normativa gramatical" i ha avisat de "puntuals incoherències" en determinats casos. Davant aquesta situació, planteja una sèrie de recomanacions que considera "convenient" seguir.

En un informe emés per l'AVL sobre els 'Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat', l'entitat adverteix que la redacció del document impulsat pel Consell --amb el propòsit de buscar una llengua "natural" i "espontània"-- eludeix "no solament l'explicitació de l'AVL com a autoritat normativa de referència", sinó també "el paper d'esta institució en la consolidació d'un model formal valencià".

En este context, l'AVL defensa que ha buscat "consolidar un registre formal, un model lingüístic estàndard, basat en les solucions considerades principals" amb el qual es pretén "donar estabilitat al valencià i guiar als usuaris en casos com, per exemple, l'ús de la llengua en l'Administració pública". Un model que, afegeix, també persegueix "evitar que hi haja vacil·lacions lingüístiques o canvis de preferència en les opcions lingüístiques depenent del partit polític que governa en cada moment".

Així, l'entitat ha constatat que les solucions lingüístiques adoptades en el document 'Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat' "segueixen el marc normatiu definit" en les seues obres, excepte en "alguns punts" que detalla en l'informe.

Concretament, adverteix que hi ha "solucions" dels 'Criteris' que "s'aparten de les formes considerades principals" en les gramàtiques normatives valencianes o en el Diccionari Normatiu Valencià i que hi ha "casos d'incoherències" relacionats amb l'aplicació del polimorfisme territorial.

A més, sosté que apareixen "recomanacions" --sobre la base manifestada de buscar una llengua "natural i espontània"-- que "separen del registre formal propi de l'Administració". També proposa "corregir" el títol de 'Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat' per 'Criteris lingüístics de l'Administració del Consell'.

VEU "LÒGIC" QUE LA LLENGUA SIGA "PRÒXIMA"

D'altra banda, l'Acadèmia veu "lògic" l'a legat de la Generalitat que defensa que el model de llengua a utilitzar per als treballadors de l'Administració ha de ser "pròxim als administrats", però matisa que "no ha de contradir el que és normal en qualsevol llengua utilitzada en diferents situacions comunicatives", és a dir, "l'existència de registres lingüístics diferents".

Així, destaca que una de les tasques "importants" que ha realitzat l'AVL sobre el valencià ha sigut fixar "la correspondència entre les solucions lingüístiques i els registres en què estes solucions són adequades", la qual cosa ha permés "dignificar el valencià i fer-lo extensible a totes les situacions comunicatives".

Per esta mateixa raó, considera "inoportú" el comentari sobre la correspondència entre formes i registre, ja que, per a l'AVL, "pot suggerir que els 'Criteris' han intervingut en el canvi de valoració quant a l'assignació de determinades formes a registres específics".

També subratlla que és "impropi" voler estendre l'aplicació d'uns criteris específics que elabora una Direcció General d'Ordinació Educativa i Política Lingüística "no solament a tota la Generalitat, sinó també a la resta de les administracions".

De fet, a este respecte, apunta que "bona part" d'estes administracions "ja fa anys" que han adoptat un model de llengua basat en les prioritats de l'AVL, entitat "reconeguda per l'Estatut com a autoritat normativa del valencià i que ha treballat des de la seua creació en un apropament, recuperació i promoció" de la llengua.

RECOMANACIONS GRAMATICALS

Respecte a les recomanacions gramaticals, l'AVL assenyala que resulta "convenient" seguir les solucions que prioritza, cosa que "ajudaria a traure del marc polític l'elecció d'una opció o altra" i evitaria "un increment d'alternatives formals". Ara bé, matisa que els 'Criteris' "no sempre ho fan així", per la qual cosa proposa una sèrie d'observacions.

Entre elles, precisa que pel que fa a l'ús del plural de la paraula 'marge' amb -ns (màrgens) existeix la solució 'marges'; que de l'equiparació de la variació de gènere -iste/-ista a la forma invariable 'ista' la solució preferent és -ista; que les preferències per a les formes en els verbs de la tercera conjugació purs 'afigc/afig' i 'afigga/afixa' l'AVL les té com a secundàries, i sobre la forma 'vore' del verb 'veure' afig que té aquesta segona com a "prioritzada".

D'altra banda, l'entitat normativa exposa propostes sobre aspectes gramaticals que, segons sosté, creen "incoherències" en relació amb la voluntat de "satisfer solucions geogràficament pròximes" en les comunicacions "dirigides específicament en les àrees territorials on estan vives".

Per exemple, apunta que es permet més d'una opció formal en casos com la primera persona del present ('dorm' i 'dormo'), el passat simple/perifràstic ('cantà' i 'va cantar', 'vas cantar' i 'vares cantar'), l'imperfecte de subjuntiu ('cantara' i 'cantàs') l'adverbi de lloc 'ací' i 'aquí', l'adverbi de temps 'hui' i 'avui', però "no se'n dona més d'una opció" en altres fenòmens "territorialment molt consolidats", de manera que la solució "queda restringida a una única opció".

Una situació que, afig, va "en contra de l'hàbit del valencià septentrional i part del meridional", de la preposició 'en' en les designacions de lloc que indiquen situació, llevat dels topònims, i en les designacions de mesos, estacions i festivitats.

"SE N'APARTEN DE LA NORMATIVA GRAMATICAL"

D'altra banda, adverteix d'aspectes dels 'Criteris' que "se n'aparten de la normativa gramatical" de l'AVL i, a este respecte, especifica l'acceptació de la duplicació pronominal amb complement indirecte, la recomanació de l'ús del cardinal en lloc de l'ordinal o de l'ús de la preposició 'en' quan l'expressió temporal té caràcter puntual.

L'AVL també detecta propostes sobre aspectes gramaticals que, "encara que no es recomanen en l'escriptura", poden "crear confusió en l'usuari", com és el cas de les recomanacions en l'ús administratiu oral sense distingir registres (formal/no formal) com l'ús de l'article 'lo'.

"Només és acceptable en contextos orals o escrits en què es fa o es transcriu literalment un ús espontani de la llengua", puntualitza l'entitat, d'acord amb la normativa acadèmica. A més, posa com a exemple també l'ús del numeral 'sixanta' o de les paraules acabades en -eiximent (coneixement).

PREFERÈNCIA LÈXICA

Finalment, respecte als criteris generals de preferència lèxica, precisa que de les 80 parelles de paraules hi ha 73 que corresponen a les solucions preferents del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) i "només set se n'aparten". D'aquestes, "cinc no estan prioritzades" (assentar-se/seure, gastar/despendre, gasto/despesa, triar/escollir, vivenda/habitatge) i les altres dues "tenen la preferència a la inversa" (despedir/acomiadar, agarrar/agafar).

Per això, considera l'AVL que seria una solució "més satisfactòria" indicar "explícitament" que, llevat "d'algún cas específic", s'adopten "les solucions preferents" del DNV, obra que s'ha caracteritzat per "prioritzar les solucions més esteses en valencià". "Si no es fa així, la llista esdevé arbitrària, ja que s'expliciten alguns casos i es deixa al criteri personal de l'usuari la resta del lèxic no exemplificat", afig.


#Valencià #Llengua #AVL #Generalitat #CriterisLingüístics

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon