Restes d'un vinyet mixt 'alberata' a les Marche (Itàlia). Dimitri Van Limbergen, Proporcionada per l'autor |
No és cap secret que els romans eren grans consumidors de vi. Les estimacions situen el consum mitjà d'un home romà en un litre o més de vi diluït al dia. La beguda també era un símbol de comportament civilitzat, i àmpliament utilitzada com a droga, medicament i beguda ritual. Per tant, la producció de vi era una activitat molt estesa i molt rendible, i el cultiu de la vinya dominava gran part del paisatge agrícola.
Encara que els romans consumien més vi que nosaltres avui, els antics vinyards a Itàlia tenien una aparença radicalment diferent de la típica vista de les vinyes actuals en els turons amb files de vinya ben espaiades.
Podem aprendre moltes coses sobre els mètodes que utilitzaven els romans per produir vi per adaptar els nostres propis sistemes agrícoles a un planeta que s'escalfa.
La meva investigació ha explorat el paper dels sistemes agroforestals de la vinya en la viticultura romana a través de l'anàlisi de l'arqueologia, la literatura antiga i altres fonts més modernes.
Agricultura forestal
Una tècnica molt comuna per cultivar les vinyes en temps romans era l'attachament a files d'arbres en camps que també es feien servir per cereals i verdures, en un sistema anomenat arbustum.
A diferència de les plantes baixes que cobreixen les vessants en les vinyes modernes, aquestes vinyes creixien altes dins dels arbres. Moltes escenes en sarcòfags i mosaics romans mostren collidors recollint raïm amb escales altes i recollint-los en petites cistelles còniques distintives.
Producció de vi preindustrial
La popularitat de Arbustum es deu principalment a la necessitat de subsistència dels pagesos. Combinaven diversos cultius en una petita àrea de terra per sobreviure, encara que també s'han registrat grans explotacions comercials. La pràctica era tan comuna que fins i tot grans pensadors van opinar sobre el tema. Tant Plini com Columella van recomanar l'ús d'arbres de creixement ràpid amb molta fulla per protegir les vinyes dels animals entremaliats.
La ubicació també va tenir un paper important. Gairebé tots els textos antics situen l'ús de la viticultura agroforestal en les terres baixes, planes i humides de la península italiana. Aquesta observació pot desconcertar els viticultors moderns, ja que les vinyes no els agraden massa aigua. No obstant això, aquestes terres estaven sovint a prop de rius i costes, que eren grans corredors econòmics i, per tant, àrees atractives per a la colonització i l'agricultura.
Aquestes terres planes i extenses també eren ideals per aplicar centuriació, el mètode romà de subdividir les terres de conreu en quadrícula. El sistema era perfecte per inserir i expandir línies d'arbres amb vinyes.
Una solució per al canvi climàtic?
Avui en dia, afrontem reptes similars als dels antics viticultors romans. El canvi climàtic està canviant els models de cultiu i augmentant la necessitat de pràctiques agrícoles sostenibles. La viticultura agroforestal, amb el seu sistema arbustum, podria oferir una solució.
El fet que els romans haguessin desenvolupat aquest sistema demostra la seva adaptabilitat a diferents condicions climàtiques i topogràfiques. La combinació de vinyes amb arbres proporciona múltiples beneficis, com ara la protecció dels cultius contra els animals, la regulació de la humitat i la mitigació dels efectes de l'erosió del sòl.
Aquesta pràctica també podria ser una resposta al canvi climàtic actual, ja que ofereix una alternativa sostenible als mètodes agrícoles intensius que podrien resultar insostenibles a llarg termini. La interconnexió d'arbres i vinyes pot crear microclimes més frescos i estables, reduint els efectes adversos del canvi climàtic sobre la producció de raïm.
En resum, els antics vinyards romans i el seu sistema arbustum poden oferir pistes valuoses per abordar els desafiaments actuals de la viticultura. Aprendre de les pràctiques agrícoles del passat pot ajudar-nos a construir un futur més sostenible per a la producció de vi.
--- Aquest article està basat en la investigació de Dimitri Van Limbergen, investigador a la Universitat de Gant, especialitzat en arqueologia agrària i història ambiental. Font: The Conversation.* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :