El confús dia del naixement d'Isaac Asimov

Ell mateix va triar la seva data de naixement. Un bon començament a la vida d'un immortal de la ciència ficció com Isaac Asimov. Va néixer a Petrovichi, una xicoteta vila russa, i quan va venir al món ningú va prendre nota, no es va realitzar cap registre. Va néixer en algun moment entre el 4 d'octubre de 1919 i el 2 de gener de 1920. Va ser ell qui va triar aquesta última data com a dia del seu aniversari. Oficialment, el 2 de gener de 1920, va néixer Isaac Asimov.

Novel·lista, científic, divulgador cultural... Rus de naixement, però neoyorkí de Brooklyn, de pura soca, Asimov va crear mons i viatges en els quals mai va participar. Va donar vida a robots i civilitzacions sense moure's de la costa est dels Estats Units, on va treballar com a professor de bioquímica en diverses universitats.

Va escriure guies sobre la Bíblia

Va començar a escriure ciència ficció el 1939, als 19 anys, i va continuar escrivint durant tota la seva vida, tot i que va ampliar molt el seu repertori tocant molts més pals que el de la fantasia científica.

Des de la divulgació científica fins a l'estudi religiós, amb les seves guies sobre l'Antic i el Nou Testament, passant pels seus llibres d'història, Asimov va ser un dels autors més prolífics del segle XX i un dels pares del que s'ha anomenat cultura popular.

Malgrat aquesta facilitat per desenvolupar-se en diferents gèneres literaris, Asimov és un dels noms més brillants a la galàxia d'escriptors de ciència ficció, junt amb Arthur C. Clarke, Phillip K. Dick i Ray Bradbury, entre altres.

La mort d'un imperi galàctic

En la seva obra més famosa, la sèrie de les Fundacions –composta per "Fundació" (1951), "Fundació i Imperi" (1952) i "Segona Fundació" (1953), més tard allargada en altres quatre llibres i diversos contes–, Asimov va posar al seu calderó de pocions màgiques l'estadística, la robòtica, la psicologia i l'astronomia per explicar-nos la història d'un Imperi Galàctic que moria, inspirant-se en l'imperi romà.

La seva capacitat d'adreçar l'imaginat amb el real, unita a una comunicació escrita portentosa per la seva netedat, honestitat i senzillesa, el distingeixen d'altres autors del gènere.

La ficció per parlar de l'ésser humà

Asimov utilitzava la ciència per parlar de la humanitat, de l'ésser humà. La ciència ficció sempre va ser un camí i no una fi. No estava en el seu esperit aclaparar-nos amb explicacions confuses, sinó mostrar com els éssers humans del futur es movien per les mateixes passions i vicissituds que els del present.

Aquest humanisme el va portar a plantejar com havien de relacionar-se els robots amb els éssers humans, i va crear les seves conegudíssimes tres Lleis de la Robòtica, descrites al conte Cercle viciós (1948). Aquestes lleis van influir notablement en la creació de ciència ficció, però també en la ciència, i estan contemplades en les bases del desenvolupament de la intel·ligència artificial.

Com a visionari, Asimov només podria comparar-se amb Julio Verne. Entre altres anticipacions del futur, Asimov va anunciar la creació de l'ordinador i va detallar el seu funcionament quinze anys abans que científics de la Universitat de Pennsylvania presentessin ENIAC, el primer cervell electrònic de la història.

Els seus personatges inoblidables

Un dels seus personatges més aconseguits i famosos és una dona, la doctora Susan Calvin, primera psicòloga robòtica de la història de la humanitat. La doctora Calvin, juntament amb Hari Seldon, protagonitzen la primera part de la saga Fundació.

També és inoblidable Andrew Martin, el robot que es converteix en humà a El home bicentenario (1978). Inspirant-se en el Pinocho (1883) de Carlo Collodi, en el seu home bicentenario Asimov converteix en humà una màquina.

En sèries i plataformes

Les creacions d'Asimov estan plenament vigents en adaptacions per a sèries i pel·lícules. El home bicentenario (1999, Chris Columbus) i Viatge al·lucinant (1966, Richard Fleischer) han tingut gran èxit, i el mateix ha passat amb Jo, robot (2004, Alex Proyas) i amb la sèrie Fundació (2021). Tot i que en aquests dos últims casos les llicències que es prenen amb les obres originals han estat enormes.

Isaac Asimov va morir de sida el 1992. Va contraure el virus en una transfusió de sang que li van fer per a una cirurgia cardiovascular. En aquell moment la família va decidir no explicar-ho, però es va incloure en la biografia pòstuma de l'autor.

El llegat d'Isaac Asimov perdura en els seus escrits, que continuen inspirant a generacions de lectors i científics. La seva capacitat per anticipar desenvolupaments tecnològics i socials, la seva destresa en la divulgació científica i la seva influència en l'ètica de la intel·ligència artificial el converteixen en una figura immortal en la intersecció entre la ciència i la imaginació.

José María Lavín de la Cavada, Director del Màster Universitari de Comunicació Social i Cultural, Universitat Internacional de València

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.  l