El cotxe del president d'Espanya Carrero Blanco, en el balcó de la Casa Professa de Madrid, immediatament després de l'atemptat. Nationaal Archief/Wikimedia Commons

El seu cotxe, un Dodge Dart negre, va saltar pels aires quan travessava el carrer Claudio Coello de Madrid, relativament pròxim a l'ambaixada dels Estats Units, i va acabar al pati d'un edifici de la Companyia de Jesús. Aquell mateix dia ETA es va atribuir l'atemptat en un comunicat.

Autors i tesis conspiratives

Les especulacions que han girat entorn de l'autoria i motivacions del magnicidi han estat de tot tipus: des de la sospitositat del lloc on es van produir els fets a considerar ETA incapaç de cometre una acció d'aquell nivell tècnic.

Carlos Estévez, Paco Mármol, Antonio Rubio i Pilar Urbano, entre altres, han llançat hipòtesis sobre la participació de forces internes del règim, de la CIA o d'altres actors internacionals amb una única font: l'especulació. Sense suports documentals ni proves sòlides, coincideixen a assenyalar que ningú volia viu a Carrero, i en aquesta línia han explicat, per exemple, la incapacitat del Servei Central de Documentació (SECED) per anticipar-se als plans d'ETA, la ineficàcia de les Forces d'Ordre Públic (FOP) per garantir la seguretat de l'almirall o la "sospitosa coincidència" que l'atemptat es produïra prop de l'ambaixada nord-americana. Les conjetures són esgarrifoses.

Segons molts d'aquests autors, els membres d'ETA van ser marionetes en mans d'un agent extern, des de la CIA (incluso el KGB) a la maçoneria, passant pels sectors franquistes disconformes, que s'haurien encarregat que la investigació no prosperara.

Errors, desinformació i postveritat

Aquestes teories de la conspiració i les seves derivades es recullen extensament a Matar al president, que Movistar Plus+ ha posat recentment a l'antena. Una sèrie documental de tres capítols que té el to d'altres productes basats en crims reals i un ritme trepidant. El seu director, Eulogio Romero, l'ha definit com un exercici d'aclariment d'uns fets que "amaguen molt més del que sembla" i ha fet èmfasi en el respecte a "totes les opinions i investigacions prèvies".

Res més lluny de la realitat. El documental recolza suposades "versions no oficials" i el resultat és confús. Vegem les tesis que es presenten i per què són errònies.

1. No hi va haver investigació policial. S'insinua que no es va voler investigar el magnicidi i que el cas "es va deixar morir". Això és completament fals. Segons l'estudi exhaustiu de Fernández Soldevilla i García Varela, es va investigar durant quatre anys, com es confirma amb l'extensíssim sumari de més de tres mil pàgines que han analitzat.

2. El sumari del cas va estar perdut o amagat. Aquesta afirmació és errònia. Ni el sumari va estar a la caixa forta del Tribunal Suprem, ni es va extraviar. Sempre va estar a l'arxiu judicial territorial de Madrid juntament amb altres sumaris afectats per l'amnistia de 1977, motiu aquest últim pel qual no va haver-hi condemnats pel magnicidi.

3. L'explosiu utilitzat en l'atemptat va ser C4 d'origen militar estatunidenc. No és cert. El compost de la bomba contra Carrero va ser C2, com demostren els informes i anàlisis continguts al sumari. Un explosiu que, a més, va ser obtingut en les sustraccions que ETA feia en diferents polvorins, com va succeir a gener de 1973 a Hernani (Gipuzkoa).

4. Es reitera constantment que "algú va ajudar ETA". Aquest argument es repeteix al llarg del documental. No obstant això, en cap moment es menciona l'única còmplice de la qual sí hi ha constància i confirmació de participació i col·laboració necessària en la logística de l'atemptat: Eva Forest, que també tindria un paper imprescindible a la massacre de la cafetera Rolando de setembre de 1974, com es recull en l'últim episodi del pòdcast Sierra Delta Contra.

5. Ningú ha volgut investigar. Fals. Molts intervinguts s'agafen a aquest argument per reforçar les seves tesis conspiratives. No obstant això, hi ha moltes investigacions directes i complementàries sobre el magnicidi fetes per historiadors: Antonio Rivera, Toño Castellanos, Gaizka Fernández, Charles Powell i qui escriu, entre altres.

6. El dia abans de l'atemptat van avisar amb urgència a Kissinger perquè se'n anés de Madrid. No hi ha proves tangibles per corroborar aquesta afirmació. Sí que hi ha, en canvi, telegramas amb recomanacions de l'ambaixada dels Estats Units al secretari d'Estat, un d'ells del 7 de desembre de 1973. Els nord-americans temien per un atac violent contra Kissinger a causa del context convuls d'Espanya, marcat pel terrorisme d'ETA i FRAP, la conflictivitat laboral i estudiantil, i l'escassa preparació de les FOP.

7. Madrid no es va tancar com una "gàbia" per deixar escapar els etarres. Clar que no. I encara que s'hagués fet no hauria servit de res perquè els membres d'ETA es van quedar un mes a Madrid, amagats, esperant que baixara el nivell d'alerta policial. Una mesura que van repetir en l'atemptat de la cafetera Rolando de 1974, quan tampoc es va tancar la capital d'Espanya. Per tant, aquesta teoria de la conspiració cau pel seu propi pes.

8. El dirigent d'ETA Ezkerra va treballar per la CIA i va vendre a un altre líder de la banda, Txikia, perquè el matara la Policia. Això és una conjetura. És difícil acceptar aquesta afirmació quan no hi ha font oral o escrita que ho avali. Si Ezkerra va treballar per la CIA haurà alguna resta documental als arxius nord-americans, com passa amb altres persones d'origen basc que van estar en nòmina del FBI.

La conclusió

Qüestions com aquestes apareixen de forma recurrent en un documental on es dóna prioritat a l'ús de la condicional i al relat front als fets històrics. Aquests, si bé són menys apassionants, haurien de ser els que predominessin en un documental de rigor. ETA va aconseguir per si sola posar en joc al règim franquista i la mort de Carrero va suposar una enorme propaganda per a la seva causa.

David Mota Zurdo, Professor Titular d'Història Contemporània, Universitat de Valladolid

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.