Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria, Vilamarxant, Benissanó, Benaguasil, Olocau, Gàtova...

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Es descobreix què causa el llamp més fort de la Terra

Un enorme raig cau durant una tempesta a Magúncia, Alemanya. - OLIVER SCHLENCZEK

  

   Quan la zona de càrrega d'una tempesta es troba prop de la superfície de la terra, els 'super-llamps' resultants poden ser 1.000 vegades més forts que els llamps regulars.

   Aquesta és la conclusió d'una nova investigació sobre els anomenats 'superbolts', que representen només un 1 per cent del total de llamps registrats, però que són capaços de danyar infraestructures i fins i tot vaixells.

   "Els superbolts, tot i representar només un percentatge molt, molt xicotet de tots els llamps, són un fenomen magnífic", va dir en un comunicat Avichay Efraim, físic de la Universitat Hebrea de Jerusalem i autor principal d'aquest estudi.

   Un informe de 2019 va trobar que els super-llamps tendeixen a agrupar-se sobre l'Oceà Atlàntic nord-oriental, el Mar Mediterrani i l'Altiplà a Perú i Bolívia, que és una de les altiplanicies més altes de la Terra. "Volíem saber què fa que aquests podersos superbolts siguin més propensos a formar-se en alguns llocs que en altres", va dir Efraim.

   El nou estudi proporciona la primera explicació per a la formació i distribució de super-llamps sobre terra i mar a tot el món. La investigació va ser publicada en el Journal of Geophysical Research: Atmospheres.

   Les núvols de tempesta solen arribar de 12 a 18 quilòmetres d'altura i abasten una àmplia gamma de temperatures. Però perquè es formi un llamp, una nuvola ha de creuar la línia on la temperatura de l'aire arriba als 0 graus Celsius. Per damunt de la línia de congelació, en els trams superiors de la nuvola, es produeix l'electrificació i genera la "zona de càrrega" del llamp. Efraim es va preguntar si els canvis en l'altitud de la línia de congelació i, posteriorment, en l'altura de la zona de càrrega, podrien influir en la capacitat d'una tempesta per formar super-llamps.

   Estudis anteriors han explorat si la força dels super-llamps podria veure's afectada per l'aeròsol del mar, les emissions de les rutes marítimes, la salinitat de l'oceà o fins i tot la pols del desert, però aquests estudis es van limitar a cossos d'aigua regionals i només van poder explicar, com a molt, només una part de la distribució regional dels super-llamps. Una explicació global dels punts crítics de super-llamps seguia sent difícil d'assolir.

   Per determinar què causa que els super-llamps s'agrupen en certes àrees, Efraim i els seus coautors necessitaven saber el temps, la ubicació i l'energia de determinats llamps, que van obtenir d'un conjunt de detectors d'ones de ràdio. Van utilitzar aquestes dades de llamps per extreure propietats clau dels entorns de les tempestes, inclosa l'altura de la superfície terrestre i de l'aigua, l'altura de la zona de càrrega, les temperatures de la base i la part superior de les núvols i les concentracions d'aeròsols. Després van buscar correlacions entre cadascun d'aquests factors i la força del super-llamp, obtenint informació sobre què causa llamps més forts i què no.

   Els investigadors van descobrir que, a diferència d'estudis anteriors, els aerosols no tenien un efecte significatiu sobre la força dels super-llamps. En canvi, una distància més petita entre la zona de càrrega i la superfície terrestre o aquàtica provocava llamps significativament més energitzats. Les tempestes properes a la superfície permeten que es formin llamps de major energia perquè, generalment, una distància més curta significa menys resistència elèctrica i, per tant, una corrent més alta. I una corrent més alta significa llamps més forts.

   Les tres regions que experimenten la major quantitat de super-llamps (l'Oceà Atlàntic nord-oriental, el Mar Mediterrani i l'Altiplà) tenen una cosa en comú: espais curts entre les zones i superfícies de càrrega de llamps.

   Saber que una distància curta entre una superfície i la zona de càrrega d'una nuvola genera més super-llamps ajudarà els científics a determinar com els canvis en el clima podrien afectar l'aparició de super-llamps en el futur. Les temperatures més càlides podrien provocar un augment dels llamps més febles, però una major humitat a l'atmosfera podria contrarestar això, va dir Efraim. Encara no hi ha una resposta definitiva.

   En el futur, l'equip planeja explorar altres factors que podrien contribuir a la formació de super-llamps, com el camp magnètic o els canvis en el cicle solar.


Crònica CT
* Ho pots llegir perquè som Creative Commons
** Pots deixar un comentari manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies **

Cap comentari :

Mastodon