Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha proposat una nova estratègia de distribució de xarxes de monitorització de terra, que permet programar l'irrigació de la forma més eficient possible en zones rurals. El seu treball planteja un sistema de monitorització que inclou l'arquitectura, el disseny dels nodes i un algorisme per determinar les necessitats d'irrigació basat en les recomanacions de la FAO i les dades captades.
L'agricultura de precisió és un terme que defineix la gestió de la producció agrícola basada en l'observació, la recopilació de dades i la corresponent actuació, amb l'objectiu de millorar l'eficiència del conreu, ja siga agronòmica, mediambiental o econòmica.
Aquesta agricultura requereix tecnologies avançades per a monitoritzar els cultius i optimitzar l'ús dels recursos per a aconseguir, entre altres objectius, una irrigació més eficient i, en última instància, un bon rendiment dels conreus, ha indicat la universitat en un comunicat.
Entre aquesta tecnologia que requerix l'agricultura de precisió, els sistemes Internet de les Coses (IoT) tenen un gran potencial. Si bé en algunes zones com les àrees rurals la seua implementació és més complicada, a causa, entre altres factors, de la incidència de la vegetació. En particular, les aplicacions de monitorització de sòls poden patir interferències causades per la densitat de la vegetació o l'altura i/o amplada de les plantes.
Per a aquest projecte, l'equip ha avaluat diferents configuracions d'implementació de xarxes sense fil de sensors (WSN), identificant els efectes de l'entorn rural en la senyal i els requisits fonamentals per al disseny d'aquestes xarxes. A més, han analitzat el seu rendiment amb diferents tipus de vegetació (hortes de tarongers, matolls i pasturatges) i en diferents ubicacions dels nodes Wi-Fi (en el terra, prop del terra i sobre el terra).
El catedràtic del Departament de Comunicacions i director de l'Institut d'Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) de la UPV, Jaime Lloret, ha subratllat que "en el treball es va veure que la vegetació crea una alta variabilitat en àrees amb alta densitat de fullatge".
"Els sensors instal·lats en el terra van tindre més problemes de cobertura, fins i tot amb vegetació on la major part del fullatge es troba a major altura. Els desplegaments prop del terra són els millors en el cas dels tarongers", ha explicat.
No obstant això, les estratègies de desplegament en el terra i prop del terra en els camps de taronges van presentar una alta variabilitat en la qualitat de la senyal, fins i tot sense que hi haguera cap obstacle entre l'emissor i el receptor.
"Tanmateix, els aspectes de l'entorn rural i del desplegament que afecten la senyal, com l'altura del node, el tipus de cultiu, la densitat del fullatge o la forma d'irrigació, s'han de tenir en compte a l'hora de dissenyar un desplegament WSN de forma eficient", ha conclòs Lloret.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :