Per què moltes persones no recorden on han posat les claus del cotxe la majoria de les matinades, però poden cantar cada lletra d'una cançó que no han sentit en anys quan sona a la ràdio? Les lletres de les cançons ocupen un lloc privilegiat en la nostra memòria?
La música s'utilitza des de fa temps com a mètode mnemotècnic, és a dir, per ajudar a recordar paraules i informació. Abans de l'arribada del llenguatge escrit, la música s'utilitzava per transmetre oralment històries i informació. Encara avui veiem molts exemples d'aquest tipus en la forma com ensenyem als xiquets l'alfabet, els números o, en el meu cas, els noms dels 50 estats d'Estatunids.
Hi ha diverses raons per les quals la música i les paraules semblen estar íntimament lligades en la memòria. En primer lloc, les característiques de la música solen servir com a "matriu" previsible per ajudar-nos a recordar les lletres associades.
Per exemple, el ritme i el compàs de la música donen pistes sobre la longitud de la següent paraula d'una seqüència. Això ajuda a limitar les possibles opcions de paraules a recordar, per exemple, indicant que una paraula de tres síl·labes encaixa amb un ritme concret dins de la cançó.
La melodia d'una cançó també pot ajudar a segmentar un text en fragments significatius. Això ens permet recordar segments d'informació més llargs que si haguérem de memoritzar cada paraula per separat. Les cançons també solen utilitzar recursos literaris com la rima i l'al·literació, que faciliten encara més la memorització.
Canta-la
Quan hem cantat o escoltat una cançó moltes vegades abans, aquesta pot tornar-se accessible a través de la nostra memòria implícita (no conscient). Cantar la lletra d'una cançó molt coneguda és una forma de memòria procedimental. És a dir, és un procés molt automatitzat, com muntar en bicicleta: és alguna cosa que som capaços de fer sense pensar massa en això.
Una de les raons per les quals la música està tan profundament arrelada en la memòria és perquè tendim a escoltar les mateixes cançons moltes vegades al llarg de la nostra vida (més, per exemple, que les vegades que llegim el nostre llibre preferit o veiem la nostra pel·lícula preferida).
La música també és fonamentalment emocional. De fet, les investigacions han demostrat que una de les principals raons per les quals la gent s'enganxa a la música és per la diversitat d'emocions que transmet i evoca.
Nombrosos estudis evidencien que els estímuls emocionals es recorden millor que els no emocionals. La tasca d'intentar recordar l'abecedari, els colors de l'arc de Sant Martí o les notes musicals és intrínsecament més motivadora quan encaixa amb una melodia pegadissa, i més endavant recordarem millor els conceptes quan establim una connexió emocional.
Música i lletra
Cal assenyalar que no totes les investigacions anteriors han descobert que la música facilita el record de les lletres associades. Per exemple, la primera vegada que escoltem una nova cançó, memoritzar tant la melodia com la lletra associada és més difícil que memoritzar només la lletra. Això té sentit, donades les múltiples tasques que implica.
No obstant això, després de superar aquest obstacle inicial i exposar-se a una cançó diverses vegades, apareixen efectes més beneficiosos. Una vegada que es coneix una melodia, la lletra associada sol ser més fàcil de recordar que si s'intenta memoritzar aquesta lletra sense la música.
La recerca en aquest camp també s'està aplicant per ajudar persones amb diversos trastorns neurodegeneratius. Per exemple, la música sembla ajudar els malalts d'alzheimer i esclerosi múltiple a recordar informació verbal.
Així que, la propera vegada que poseu les claus del cotxe en un lloc nou, proveu de crear una cançó pegadissa que us recordi la seva ubicació al dia següent... i, en teoria, no hauria de ser tan fàcil oblidar on les heu posat.
Associate Professor in Music Psychology, Durham University
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :