Un dels paràmetres que analitza l'astrobiologia per a la recerca de vida extraterrestre és la presència d'aigua en els exoplanetes. L'aigua va jugar i juga un paper transcendent en l'origen i desenvolupament de la vida en el nostre planeta; però desafortunadament, és cada vegada més un bé escàs.
El canvis en el règim de precipitacions amb períodes de sequera més prolongats i accelerats pel canvi climàtic, juntament amb un major consum per càpita a nivell mundial, han suposat un augment en el nombre de països amb dificultats per a proveir adequadament totes les activitats humanes.
Les Nacions Unides van definir en el 2015 l'Agenda 2030, dedicant un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible a "Aigua Neta i Sanejament" (ODS6). A més, van incloure una sèrie d'indicadors a monitoritzar per aconseguir les metes de l'ODS6 i, per tant, l'èxit o no de les accions que els diversos països i societats estan duent a terme.
Accés a aigua potable (meta 6.1)
Es considera que una persona té accés a aigua potable si la seua font està a menys de 1 km i si, com a mínim, es poden garantir uns 20 l per persona i dia.
Sota aquesta premisa, uns 2 000 milions de persones en el món (el 27 % de la població mundial) no tenen accés a aigua potable sense riscos, percentatge que s'ha incrementat en un 1 % amb relació a l'any 2020. En l'Àfrica subsahariana, això suposa un problema de supervivència, ja que només un 24 % de la població té accés a aigua potable.
Tractament d'aigües residuals (meta 6.3)
No tractar l'aigua residual suposa no només un seriós problema de salut pública a causa de la propagació de malalties infeccioses com la febre tifoidea o el còlera, sinó també una contaminació ambiental de les conques amb vessaments de matèria orgànica i nitrogenada.
A més, des d'un punt de vista de l'economia circular, l'absència de tractament d'aigües residuals suposa la pèrdua de recursos materials i energètics, començant per la reintroducció a l'ecosistema de l'aigua regenerada. Per al bienni 2020-2022, el percentatge d'aigües residuals tractades a nivell mundial ha pujat un 2 %, passant del 56 al 58 %.
A Espanya, un 79,90 % de les aigües domèstiques són tractades adequadament. Aquest dada és significativament inferior a la mitjana per a Amèrica del Nord i Europa (86,48 %). Es troba també en el rang inferior amb relació als països del sud d'Europa (França, 87,94 %; Grècia, 89,68 %; Itàlia, 70,22 %; Portugal, 87,51 %), i notablement inferior als percentatges que arriben els països del nord d'Europa (Alemanya, 98,96 %; Dinamarca, 98,79 %; Països Baixos, 99,79 %; Suècia, 96;98 %).
Eficiència dels recursos hídrics (meta 6.4)
Ser eficaces significa aconseguir un determinat objectiu, però ser eficients implica aconseguir-lo mitjançant una optimització mínima de recursos. Així, podem acabar amb una mosca mitjançant un canó o un matamosques, i en ambdós casos serem eficaces si realment no se'ns escapa, però només eficients en el segon cas.
Així, l'indicador que monitoritza aquesta meta és la relació entre el valor afegit i el volum d'aigua utilitzada (18,9 $/m³ en 2020, això és, aproximadament 16,6 €/m³). A aquest valor afecten, entre altres, el cost de potabilització i el de tractament d'aigües residuals.
La norma ISO 14045:2012 (estàndard internacional de certificació sobre la gestió de l'ecoeficiència) permet la representació esquemàtica d'un sistema considerant l'eix econòmic i ambiental de la sostenibilitat.
En la figura que segueix a aquest paràgraf es representen la ecoeficiència de diverses estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) espanyoles considerant el cost d'aigua tractada i l'empremta de carboni de cadascuna d'elles. Sent sistemes anàlegs, existeix un espectre ampli de funcionament i, per tant, de millora.
Malgrat que la falta d'aigua és el segon problema que més preocupa als europeus després del canvi climàtic, tenim un llarg camí per recórrer. Comptem amb la voluntat i preocupació de la societat i els coneixements de ciència i tecnologia necessaris. Només queda acompanyar les prioritats de l'agenda política per aconseguir de veritat els reptes marcats per a un planeta realment blau.
L'estudi és genèric i no aborda zones determinades de l'estat espanyol, per la qual cosa el publiquem pel seu interès, però no recull les múltiples zones, que per exemple en Camp de Túria manca del clavegueram: zones situades en municipis com Llíria, Bétera i llocs de Vilamarxant i Pedralba, per exempleGumersindo Feijoo Costa, Catedràtic d'Enginyeria Química, Universitat de Santiago de Compostel·la
des de
Creative CommonsCrònica CT
Cap comentari :