Pocs dies resten per arribar al dia de les eleccions municipals i és el moment de fer una ullada al que ha suposat la gestió dels darrers quatre anys. Els ciutadans hauran de fer un repàs ràpid a la feina que han portat a terme els seus governants al llarg d’este període de temps i, per tant, puntuaran eixa gestió. Com si d’uns exàmens es tractara, els nostres governants s’han de sotmetre al veredicte ciutadà que suposarà la continuïtat o el canvi al capdavant dels respectius ajuntaments. No sols això. A més, hi ha un rerefons que ens ha de traslladar, indefugiblement, al que va ocórrer fa ara, justament, huit anys. El terratrèmol polític que va succeir l’any 2015 es va batejar com els governs del canvi. Després de quatre lustres de domini del Partit Popular, al capdavant de la Generalitat Valenciana i en la gran majoria de municipis del Camp de Túria, a la nostra comarca hi va haver un capgirament a tot allò que havia ocorregut entre l’any 1995 i 2015, vint anys de governs. Per això, ara, tot just després de dos legislatures, els electors han d’escollir entre continuar amb els canvis que hi va haver en aquell moment o, en canvi, decideixen fer una modificació en el rumb del seu municipi. En la gran majoria, llevat de determinades excepcions, hi ha governs de coalició la continuïtat dels quals dependrà del suport que cadascun d’ells obtinga per revalidar-ne la línia que han seguit durant huit anys.
Les majories absolutes van quedar enrere en bona part dels municipis de la nostra comarca. Els socialistes, Compromís i en alguns casos molt reduïts, amb la inclusió de Podemos i Esquerra Unida, són els que s’hi juguen més en esta convocatòria electoral entre els partits esquerrans. Per la seua part, el Partit Popular ja té clar que el seu govern ja no tornarà a l’època anterior on les majories absolutes eren una de les seues cartes de presentació. La seua força es va mantindre inalterable durant tants anys. Ara, el retorn al govern depèn del que obtinga, alhora, Vox, l’altre competidor amb qui s’ha de repartir els vots. El mateix cabal de vots s’ha dividit d’ençà que li va sorgir un competidor a la seua dreta. Eixa és l’essència de la democràcia: el diàleg, l’entesa, la coalició, la confrontació d’idees, la capacitat de saber cedir davant un altre partit o, simplement, pensar que les alternatives són una eina important de transparència i participació.
Sens dubte, la publicació de les llistes electorals és una de les incògnites que els analistes tracten de resoldre el més prompte possible. En el meu cas, pense que no hi ha hagut novetats importants. Sols hi ha hagut episodis o aspectes a remarcar. Saber si la desaparició, quasi absoluta, de Ciudadanos afavorirà els partits d’esquerres, amb un votant més moderat, o, directament, marxaran a conformar governs més conservadors. Quines coses m’han sorprès o cridat l’atenció? La presència del ex cap de policia de Sant Antoni de Benaixeve, Luis Trejo, com a candidat del Partit Popular en eixa localitat, o la candidatura de Rosa Peris en els socialistes de Benaguasil, després d’anys d’espera. Sens dubte, serà una de les oportunitats per accedir al govern d’eixa localitat. O saber si en localitats com la Pobla de Vallbona continuarà la mateixa coalició de govern i en les mateixes proporcions. A la capital de la comarca, el PP es grata les mans per tornar a governar huit anys després. Reme Mazzolari ha estat pacient tot esperant el temps adequat. La capital de la comarca és una de les majors incògnites polítiques. Ningú no s’atreveix a fer-ne un diagnòstic. Els municipis més menuts són els que tenen més accentuat el bipartidisme i no s’hi albiren canvis notables. Observe que hi ha polítics que romanen al seu lloc més de 20 anys després d’haver-hi accedit. Han pensat ja a tornar a la seua professió? Potser, dependrà del futur resultat electoral. S’hi admeten apostes.
Cap comentari :