Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Risc de gran extinció a la 'zona crepuscular' per l'escalfament

'Zona Crepuscular' De l'Oceà - UNIVERSITAT DE EXETER

  La vida en la "zona crepuscular" de l'oceà podria disminuir dràsticament, del 20 al 40 per cent per a final de segle, a causa del canvi climàtic, suggereix una nova investigació.

La zona crepuscular (200 a 1.000 metres de profunditat) rep molt poca llum, però alberga una gran varietat d'organismes i milers de milions de tones de matèria orgànica.

El nou estudi adverteix que en un futur amb altes emissions, la vida en la zona crepuscular podria esgotar-se severament dins de 150 anys, sense recuperació durant milers d'anys.

"Encara sabem relativament poc sobre la zona crepuscular de l'oceà, però usant evidència del passat podem entendre el que pot succeir en el futur", va dir en un comunicat la Dra. Katherine Crichton, de la Universitat de Exeter i autora principal de l'estudi.

L'equip d'investigació, compost per paleontòlegs i modeladors oceànics, va observar que abundant era la vida en la zona crepuscular en climes càlids passats, utilitzant registres de petxines microscòpiques conservades en sediments oceànics.

"Observem dos períodes càlids en el passat de la Terra, fa uns 50 milions d'anys i fa 15 milions d'anys", va dir el professor Paul Pearson de la Universitat de Cardiff, qui va dirigir la investigació.

"Descobrim que la zona crepuscular no sempre va ser un hàbitat ric i ple de vida. En aquests períodes càlids, vivien molts menys organismes en la zona crepuscular, perquè arribava molt menys menjar de les aigües superficials".

Els animals en la zona crepuscular s'alimenten principalment de partícules de matèria orgànica que s'han afonat des de la superfície de l'oceà.

L'estudi va mostrar que en les mars més càlides del passat, aquesta matèria orgànica es degradava molt més ràpid pels bacteris, cosa que significava que arribava menys menjar a la zona crepuscular.

"La rica varietat de vida en la zona crepuscular va evolucionar en els últims milions d'anys, quan les aigües de l'oceà s'havien refredat prou com per a actuar com un refrigerador, conservant els aliments per més temps i millorant les condicions que permetien que la vida prosperara", va dir el Dr. Crichton.

Això va portar als investigadors a preguntar-se què passarà amb la vida en la zona crepuscular en un món futur més càlid.

Combinant l'evidència de períodes càlids passats amb simulacions del Model del Sistema Terrestre, van simular el que podria estar succeint ara en la zona crepuscular i el que podria succeir en les pròximes dècades, segles i mil·lennis a causa del calfament climàtic impulsat per les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

"Les nostres troballes suggereixen que és possible que ja s'estiguen produint canvis significatius", va continuar el Dr. Crichton. "Llevat que reduïm ràpidament les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, això podria conduir a la desaparició o extinció de gran part de la vida en la zona crepuscular dins de 150 anys, amb efectes que s'estendran per mil·lennis a partir de llavors.

"Fins i tot un futur amb baixes emissions pot tindre un impacte significatiu, però això seria molt menys sever que els escenaris d'emissions mitjanes i altes. El nostre estudi és un primer pas per a descobrir què tan vulnerable pot ser aquest hàbitat oceànic al calfament climàtic".

Els tres escenaris d'emissions de l'estudi es basen en les emissions totals de diòxid de carboni després de 2010. "Baix" és 625.000 milions de tones, "mitjà" és 2,5 bilions de tones i "alt" és 5 bilions de tones.

Per context, el Pressupost Global de Carboni (dirigit per la Universitat de Exeter) va estimar les emissions globals totals de diòxid de carboni de 40.600 milions de tones només en 2022.

Les emissions han estat prop dels 40.000 milions de tones cada any entre 2010 i 2022, per la qual cosa la major part del diòxid de carboni (al voltant de 500.000 milions de tones) per a l'escenari "sota" de l'estudi ja s'ha emés.

Al ritme actual, l'escenari "mitjà" s'aconseguiria dins de 50 anys, i l'"alt" en poc més d'un segle.

El doctor Jamie Wilson, de la Universitat de Liverpool, va dir: "La zona crepuscular juga un paper important en el cicle del carboni de l'oceà perquè la major part del diòxid de carboni absorbit pel fitoplàncton acaba allí quan les seues restes s'afonen des de la superfície de l'oceà.

"Un dels desafiaments de predir com podria canviar aquest moviment de carboni en el futur és que hi ha molts processos per a desentranyar en l'oceà modern. En mirar cap endarrere en la zona crepuscular en períodes càlids passats, podem identificar els processos més importants i usar-los per a predir el futur. Descobrim que aquest cicle natural del carboni probablement ja està canviant i pot veure's pertorbat en el futur", va agregar.

Per a augmentar el nostre coneixement sobre la zona de penombra de l'oceà, s'ha establit un programa de l'ONU (JETZON). "S'entén malament des de quasi qualsevol perspectiva. No obstant això, conté possiblement la població de peixos més gran i menys explotada del món i recicla al voltant d'un 80% del material orgànic que s'afona de les aigües superficials productives", va concloure.

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal