Durant molt de temps, arqueòlegs i antropòlegs sosteníem que la separació entre humà i animal radicava en la fabricació d'eines. I així es va estendre el mite del Homo faber, una idea que va calar molt profund.
No obstant això, una carnisseria de fa 2,9 milions d'anys (Dt.) trobada en un jaciment de Kenya torna a posar sobre la taula qui va fabricar les primeres eines de pedra, per exemple, per a matar hipopòtams i picar material vegetal.
A la recerca del primer artesà: el Trencanous
Louis Leakey va començar a excavar en els jaciments de Oldupai Gorge (Tanzània) en 1931. Va trobar fòssils d'animals extints associats a antics artefactes de pedra, i va centrar totes les seues energies a trobar a l'artesà, al responsable de la factura d'aquells útils lítics prehistòrics. Però no va aparéixer fins que, en 1959, l'arqueòloga Mary Leakey va identificar les restes d'un arcaic hominino.
Malgrat la seua clara anatomia simiesca, els Leakey van determinar que si havia sigut capaç d'elaborar eines, només podia ser una cosa molt semblant a un humà. Li van batejar com Zinjanthropus boisei, l'"humà de Zinj" (boisei feia al·lusió al cognom del mecenes que finançava els treballs). Va rebre el sobrenom de Trencanous, i va ser datat en 1 600 000 anys. Això significava que les primeres eines de pedra tenien més d'un milió i mig d'anys d'antiguitat.
L'arribada del Homo habilis
En 1960, i a escassa distància del jaciment Zinj, els Leakey van descobrir un altre hominino coetani. Després de reconstruir-ho van arribar a la conclusió que es tractava d'un individu més gràcil –menys robust– que el Zinjanthropus, dotat també d'una capacitat cerebral sensiblement major. Com va aparéixer associat a eines de pedra, per primera vegada en la història de la paleontologia es va tindre en compte un paràmetre cultural en el moment de definir una nova espècie biològica. En efecte, va rebre la classificació taxonòmica de Homo habilis: l'"humà hàbil".
Amb aquesta nova espècie, els Leakey van rectificar: el primer artesà de Oldupai –i de tot el planeta– no havia sigut el simiesc i robust Trencanous, sinó el primer representant del gènere humà, Homo habilis. El Zinjanthropus va passar a ser anomenat Australopithecus boisei (hui Paranthropus boisei). I es va considerar que la primera cultura material, el Olduvayense, coincidia amb l'aparició de Homo.
El dogma del Homo faber va perviure: continuem considerant que l'eina marcava la separació entre humans i animals.
Les eines vegetals dels ximpanzés
Així era fins que un naturalista autodidacta, Jordi Sabater Pi, i una jove primatóloga també autodidacta anomenada Jane Goodall li van fer un tomb a l'ordre establit. Sabater ho va fer des de Guinea, Goodall des dels boscos tanzans de Gombe. En la mateixa dècada dels seixanta van demostrar que els ximpanzés eren capaços de fabricar eines. Encara que no de pedra, sinó de naturalesa vegetal.
Jordi Sabater Pi, que acabaria sent catedràtic de Primatología de la Universitat de Barcelona, va anar molt més allà en afirmar que els instruments elaborats pel ximpanzé eren tradicions culturals.
D'altra banda, amb el pas dels anys, en diverses localitats d'Etiòpia i Kenya es van exhumar eines de pedra amb un ampli ventall de datacions: entre 2,5 i 3,3 Dt.. La prova que, abans de Homo, i com ocorre amb els nostres cosins vius més pròxims –els ximpanzés–, degueren existir homininos capaços de tallar la pedra: els australopitecinos.
Ossos per a perforar termiters
La reacció de la majoria d'especialistes pro-Homo davant la notícia no va ser molt entusiasta. Tampoc van reaccionar bé davant un descobriment revolucionari: la identificació, a Etiòpia, d'una nova espècie de hominino. Es deia Australopithecus garhi i estava associat a ossos de fauna amb marques de tall, l'evidència que un australopitecino, fa 2,5 Dt., va fabricar útils lítics tallants per a esquarterar als seus preses animals.
Mentrestant, en jaciments de Paranthropus robustus sud-africans, no sols es van trobar eines lítiques sinó també vestigis d'artefactes d'os per a perforar termiters.
Un equip codirigit per Camilo José Cela Conde (Universitat de les Illes Balears) i el signant d'aquestes línies (HOMINID Grup d'Orígens Humans, Universitat de Barcelona / Universitat Oberta de Catalunya), ens desplacem fins a les Tugen Hills (llac Baringo, Kenya) per a treballar en els llocs paleontològics on Brigitte Senut i Martin Pickford, de l'Institut de Paleontologia Humana de París, havien donat amb les restes del Orrorin tugenensis (6 Dt. d'antiguitat). L'objectiu: intentar localitzar utensilis no modificats de pedra (encluses i martells) empleats, de la mateixa manera que entre ximpanzés i humans actuals, pels primers representants de la nostra línia evolutiva.
El Trencanous recupera el seu honor
Ara, noves notícies també procedents de Kenya serveixen per a restituir, per fi, l'honor arrabassat al Trencanous de Oldupai.
En la localitat de Nyayanga, a Kenya, un equip en el qual participen Rick Potts i Thomas Plummer ha trobat eines de pedra de tipologia olduvayense (o Manera 1) al costat de restes fòssils de Paranthropus boisei.
La datació és de 2,9 Dt., cosa que significa que és clarament anterior a la gènesi del gènere Homo. Entre el material hi hauria artefactes lítics probablement utilitzats per a descarnar carcasses d'hipopòtam –apareixen ossos amb marques de tall– i pedres no modificades usades per a picar vegetals.
Queda totalment clar que els humans no vam ser els primers a fabricar eines.
The Conversation
Jordi Serrallonga Atset no rep salari, ni exerceix labors de consultoria, ni posseeix accions, ni rep finançament de cap companyia o organització que puga obtindre benefici d'aquest article, i ha declarat mancar de vincles rellevants més enllà del càrrec acadèmic citat.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :