Les màscares eren inusuals abans de la pandèmia de covid-19. Les vèiem, per exemple, durant visites al quiròfan i al dentista. Si bé el seu ús evocava en la majoria un cert desassossec per la naturalesa d'aquestes ocasions, no era comparable a la profunda inquietud que provocaven en persones que depenen la lectura labial per comunicar-se.
A l'inici de la pandèmia l'ús de màscares va arribar a ser universal a països com Espanya. Des de llavors, conscients de la utilitat de les màscares per disminuir la propagació del coronavirus, la majoria normalitzem el seu ús. Tot i això, ens oblidem de l'impacte que no poder veure els llavis té en els 430 milions de persones sordes i amb problemes d'audició al món.
Les màscares han augmentat les barreres que troben les persones sordes durant la comunicació cara a cara. També han dificultat l'accés a la informació a altres mitjans com l'audiovisual.
Recentment publiquem un estudi en què van participar gairebé 400 persones sordes, tant d'Espanya com del Regne Unit. Trobem que el 76% de les persones sordes consideraven que havia perdut grans quantitats d'informació vital a causa de les màscares. A més, el 56% afirmava que se sentia desconnectada de la societat.
Aquest estudi va ser un treball d¿equip d¿investigadors sords i oients que va emfatitzar l'accessibilitat. Les preguntes de l'enquesta es van presentar en dues llengües escrites i tres de signes: espanyola, britànica i catalana. Presentar les preguntes en la seva llengua preferida va ajudar que un nombre més gran de persones sordes estiguessin representades en els resultats.
Això es fa evident, per exemple, si pensem en el meu cas. Tot i que fa 15 anys que treballa en països de parla anglesa és més probable que participi en una enquesta en espanyol però que rebutgi respondre les mateixes preguntes en anglès, ja que respondre en la llengua no preferida és sempre més costós. Passaria el mateix amb molts sords signants, que sistemàticament no estarien representats en investigacions no accessibles.
La població sorda no és tota igual
El segon benefici que va mostrar lestudi va ser lèmfasi en capturar la variabilitat inherent a la sordesa. La població sorda no és un grup homogeni, hi ha molts factors que poden afectar les estratègies comunicatives de les persones amb sordesa.
El nivell de sordesa és determinant perquè com més petita sigui la resta auditiva més probable és que la persona depengui d'informació purament visual per comunicar-se. Alhora, la distorsió del so provocada per la màscara impactarà més persones amb sordesa lleu o moderada que aquelles amb sordesa profunda.
L'edat d'inici de la sordesa també té importants repercussions. En el cas de pèrdua auditiva degut a l'edat, la majoria tendeix a voler amagar la sordesa i reduir el nombre d'interaccions. Les persones sordes des d'una edat primerenca solen aprendre a fer servir tota mena d'informació visual per comunicar-se millor. Això inclou la lectura labial, però també els gestos i, en els millors casos, la llengua de signes.
El tercer factor important és si la persona sorda és signant o no. La llengua de signes fa servir l'expressió fàcil i els moviments dels llavis però no en depèn exclusivament. Si la persona pertany a un grup de signants, és probable que tingui estratègies de comunicació diferents.
Finalment, l'habilitat individual per llegir els llavis correctament també influiria en l'impacte de la màscara. En general, les persones sordes són millors que les oients en lectura labial, però dins d'això hi ha molta variabilitat. Per a les persones sordes que no treuen tant de profit dels moviments dels llavis en condicions normals la màscara seria menys disruptiva que per a aquells que acostumen a llegir els llavis amb fluïdesa.
Pèrdua d'informació durant la pandèmia
L'estudi esmentat va revelar que:
Les persones la sordesa de les quals va començar tard van dir que s'havien perdut més informació. Les persones amb sordesa primerenca han desenvolupat al llarg de la seva vida mecanismes efectius de comunicació diferents de la lectura labial. Quan la lectura labial es va fer impossible, aquests ja tenien altres estratègies.
Totes les persones sordes van reportar pitjor qualitat de vida i sentiments de desconnexió de la societat. Aquests efectes negatius van ser més forts a la sords signants.
En un temps d'incertesa, les barreres de comunicació a causa de les màscares, així com la manca d'informació en llengua de signes a la societat en general, van fer més evident la sensació de desconnexió amb la societat.
Tots els participants van estar d'acord que les màscares amb una finestreta transparent al voltant dels llavis facilitaven la comunicació, des de la compra al supermercat fins a una visita a l'hospital. Els sords signants van valorar millor les màscares totalment transparents perquè els permetien veure tota l'expressió.
La comunicació visual (signes, gestos i fins i tot escriure) va ser valorada positivament per disminuir les barreres de comunicació per l'ús de màscares.
Figura 1. Exemple de barreres de comunicació a causa de l'ús de màscares als mitjans audiovisuals. Sense poder llegir els llavis i sense subtítols, per a la majoria de les persones sordes va ser impossible accedir a la informació a les notícies. Author provided
. Eva Gutierrez-Sigut
desde
Creative Commons Crónica CT
Cap comentari :