Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El TS rebutja la querella contra el senador de Compromís Carles Mulet per reivindicar la retirada de símbols religiosos


Diu que "de cap manera fomenta directament o indirectament un clima d'hostilitat al fet religiós

El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat la querella presentada per Advocats Cristians contra el senador de Compromís Carles Mulet per un presumpte delicte de provocació a la discriminació i a l'odi i un altre d'assetjament per una sèrie de tuits en els quals va reivindicar la retirada de símbols religiosos dels espais públics, en considerar que "de cap manera fomenta directament o indirectament un clima d'hostilitat al fet religiós".

La querella feia referència a una dotzena de tuits en els quals Mulet demanava llevar els símbols religiosos d'espais públics per la seua connexió amb la dictadura franquista i la seua incompatibilitat amb la Llei de Memòria Històrica. En un d'ells, deia que la Creu de la Vall dels Caiguts "hauria de volar-se amb dinamita".

Advocats Cristians també es querellava contra Mulet per dirigir 2541 sol·licituds a diferents corporacions municipals demanant la retirada d'aquests símbols i per formular una pregunta, en la seua condició de senador, al Govern sobre "quines mesures adoptarà el Govern per a il·legalitzar a organitzacions que assetgen i amenacen judicialment a alcaldes i alcaldesses o càrrecs públics demòcrates, com és el cas d'Advocats Cristians".

En un acte del passat 31 de març, recollit per Europa Press, la Sala penal inadmet la querella en considerar que les manifestacions atribuïdes a Mulet "de cap manera fomenta directament o indirectament un clima d'hostilitat al fet religiós o a aquells que practiquen la religió catòlica".

A més, la Sala Segona assenyala que desconeix --i que no és la seua funció conéixer-ho-- si les sol·licituds de retirada tenen un sòlid fonament en la norma que prohibeix la pervivència de simbologia reivindicativa de la dictadura franquista, però remarca que Mulet "té dret a formular-les, mereixent, per tant, tota la protecció constitucional per a fer-ho".

"Com tampoc tenim cap dubte que el senyor Mulet té dret a expressar públicament el seu desig que la querellant siga il·legalitzada i, com a senador, demanar explicacions al Govern sobre les mesures que amb tal fi adoptaria", afigen els magistrats.

Per al Suprem, tant el tuit com la pregunta parlamentària "palesen, sense dissimulació, el marc d'intens enfrontament ideològic" entre Advocats Cristians i Mulet, si bé incideix en què d'aqueix conflicte "de cap manera cal decantar que el querellat busque crear un clima antireligiós afectant la convivència pacífica".

L'alt tribunal recalca a més que l'espai de protecció de l'article 510 del Codi Penal --delicte de provocació a la discriminació i a l'odi-- "no pot estendre's a les expressions o a les idees que, simplement, molesten, qüestionen, contradiguen, menyspreen, neguen o ridiculitzen les idees o expressions d'un grup antagònic a l'emissor".

I això, precisa el Suprem, "per una sola però decisiva raó: en això consisteix, ni més ni menys, que la pròpia democràcia". "A gaudir d'una expectativa d'amplíssima llibertat per a emetre idees i pensaments que confronten amb altres sense l'amenaça de la sanció penal o de la intervenció prohibitiva o limitativa de l'Estat", fixa.

"MANCA DEL MÉS MÍNIM FONAMENT"

Amb tot, el TS conclou que l'activitat comunicativa de Mulet és un exercici legítim i constitucionalment emparat dels drets fonamentals a la llibertat d'expressió i a la participació política garantits en els articles 20 i 23 de la Constitució.


Rebutja igualment que els fets encaixen en un delicte d'assetjament cap a la presidenta de la Fundació Espanyola dels Advocats Cristians i els seus integrants, pretensió que, segons els magistrats, "manca del més mínim fonament fàctic i normatiu".


Amb tot, la Sala penal condemna a la querellant al pagament de les costes del procés per així disposar-lo l'article 239 de la llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim).


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon