La llei, que consolida el topall del lloguer a tota Espanya, s'envia al Senat per a la seua entrada en vigor abans del 28M
El Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous el projecte de Llei pel Dret a la Vivenda amb un suport de 176 vots que representen la majoria absoluta de l'hemicicle, enfront de 167 en contra.
En concret, el text ha comptat amb el vot a favor de PSOE, Unides Podem, Esquerra Republicana (ERC), Bildu, Més País, Compromís, el PRC i Teruel Existeix, mentre que el BNG s'ha abstingut, encara que també ha abocat crítiques per la invasió de competències.
En contra s'han situat el PP, Vox, Ciutadans i Fòrum Astúries, però també el PNB, Junts, PDeCAT, la CUP i Coalició Canària, que si escau al·leguen invasió de competències de l'Estat cap a les comunitats autònomes.
D'aquesta manera la norma, que portava en el Congrés bloquejada més d'un any, passarà ara al Senat, amb l'objectiu que s'accelere la seua tramitació perquè entre en vigor abans de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig.
Entre altres mesures, la Llei de Vivenda imposarà nous límits a la pujada del preu del lloguer en tota Espanya, permetrà rebaixar la figura de gran tenidor de vivenda de deu a cinc immobles en determinats casos i impedirà a aquests propietaris desnonar a llogaters vulnerables sense un acte de conciliació o arbitratge previ.
En concret, la norma manté el límit del 2% per a enguany en la pujada del lloguer i ho eleva fins al 3% al 2024 para, abans del 31 de desembre del pròxim any, crear un nou índex de referència aplicable al territori al marge de l'IPC.
D'altra banda, la llei permetrà rebaixar de deu a cinc immobles el concepte de grans forquetes i estendrà a les persones físiques les restriccions per a arrendadors contemplades en zones tensionades.
A més, la nova llei introdueix una bateria de mesures per a dificultar els desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat econòmica, especialment quan l'arrendador siga un gran tenidor d'immobles. D'aquesta manera, els desnonaments no podran realitzar-se sense una hora i una data predeterminada.
LLUITAR CONTRA LA "LLEI DE LA SELVA" DEL MERCAT IMMOBILIARI
Per a defendre el projecte de llei han comparegut dos de les principals negociadores del projecte de llei, la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra; i la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez.
En primer lloc, Ione Belarra ha assenyalat que si abans no ha sigut possible una Llei de Vivenda estatal en la democràcia espanyola, és perquè la política de vivenda del país és la història de la "gran estafa espanyola". En concret, ha indicat que fins al moment la vivenda a Espanya s'ha convertit en un "gran negoci" construït sota el "consens de la pilotada" i de "l'especulació".
També ha denunciat Belarra que el lloguer s'ha convertit en una màquina d'extraure recursos" a les "classes populars" i la "gent més humil". És així, diu la ministra, perquè durant massa temps "el mercat de la vivenda a Espanya ha sigut la llei de la selva" i sempre s'ha posat del costat "de qui més té".
Entre altres punts, la ministra de Drets Socials ha remarcat que la norma comença a intervenir el mercat del lloguer "de manera estructural", amplia la protecció a llogaters vulnerables en desnonaments i es comença a mobilitzar "l'enorme" volum de vivendes buides a Espanya.
Per la seua banda, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha defès que el projecte de llei s'alinea amb l'agenda urbana del Govern, que té per objectiu "fomentar la cohesió social, buscar l'equitat i garantir el dret de l'accés a la vivenda".
Durant la seua intervenció ha reconegut el paper i treball del Ministeri de Drets Socials, liderat per Ione Belarra, així com de la resta de grups parlamentaris participants en les negociacions.
Així, ha subratllat que la llei és "ambiciosa" i busca reorientar tota la política de vivenda a Espanya, que al seu juí s'havia consolidat en un model de "llums i ombres" i "massa propens a generar fenòmens d'especulació i cec davant les barreres per a l'accés a la vivenda d'amplis sectors".
UNIDES PODEM I PSOE DEFENEN EL "CANVI DE PARADIGMA" QUE SUPOSA LA LLEI
Per part d'Unides Podem, Pilar Garrido, ha subratllat que la llei canvia de "paradigma" la vivenda a Espanya, perquè assumeix aquesta matèria com un "ben essencial" i no com un "bé de mercat".
No obstant això, ha posat l'accent que "queden passos per donar" per a aconseguir un lloguer "segur" i "assequible", així com perquè els sindicats de llogaters puguen estar presents en les negociacions amb grans propietaris. Quant a desnonaments, ha explicat que el que introdueix la llei és un procés "garantista" per a les famílies vulnerables.
Finalment, el diputat per Huelva del PSOE, José Luis Ramos, ha defès que amb l'aprovació de la norma s'acaba de construir l'Estat del Benestar, perquè sense una vivenda digna, ha dit, "ni es pot estar sa, ni es pot exercir el dret a la dependència".
ERC I BILDU CONSIDEREN LA LLEI NECESSÀRIA
Enfront de les al·legacions de suposada invasió competencial que han fet formacions com a PNB, PDeCAT, Junts o la CUP, la diputada d'ERC, Pilar Vallugera, ha començat la seua intervenció reconeixent que les competències de vivenda són exclusives de les comunitats autònomes, però ha recordat que a Catalunya es va publicar una llei de contenció de rendes i el Tribunal de Constitucional la va recórrer.
"Volem intervenir el mercat de rendes de lloguer o ens anem a quedar defenent la seua posició de no intervenció?", ha retret Vallugera a formacions com PDeCAT, Junts i PNB.
Addicionalment, ha fet un incís a diverses formacions per les seues referències a la suposada 'okupació'. "A qui criden vostés 'okupes', als quals no han pogut pagar la hipoteca després de 15 anys i per dos rebuts van a perdre tot el que han invertit? Eixos són veïns que passen per un mal moment", ha reblat.
Per la seua banda, el portaveu adjunt d'EH Bildu, Oskar Matute, ha apuntat que la llei és "un pas curt, però necessari". I és que, en la seua opinió l'alternativa seria la "desregulació" del mercat perquè els grans propietaris "campen a plaer". També ha incidit que "lluny de ser un text centralitzador, és habilitante".
PP, CIUDADANOS I VOX CARREGUEN CONTRA 'L'OKUPACIÓ'
A més del tema competencial, un altre dels assumptes que ha generat crítiques amb aquesta norma ha sigut 'l'okupació', ja que per a grups com a PP, Ciutadans o Vox dóna cabuda a aquesta pràctica.
De fet, Vox ha rebutjat per complet la idea de recolzar la llei, perquè a la seua paréixer, expressat per Iván Espinosa de los Monteros, la norma dona "empara de 'l'okupació'", suposa un "deteriorament de la seguretat jurídica" i també generarà uns "preus del lloguer disparats". "Consolideu a Espanya com un paradís dels 'okupes'", ha arribat a dir en la seua intervenció.
La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha començat la seua intervenció dient que el text és "electoral", "buit" i "contraproduent". Això és perquè, al seu juí, intervé preus, alguna cosa que "no funciona", i aporta "inseguretat jurídica als propietaris".
Del costat del PP, Ana María Zurita Expósito ha dit que la llei solament afavoreix els okupes' i també ha advertit que la norma "caurà" davant el primer recurs de qualsevol comunitat autònoma per l'assumpte competencial.
A més, ha denunciat que els propietaris privats tindran més obligacions que les entitats públiques de vivenda. Per tot això, la diputada del PP ha advertit que la norma tindrà "molts efectes indesitjats".
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :