Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Els pacients de càncer han de fer exercici? Cinc preguntes amb resposta

Fins fa relativament poc, el repòs era una recomanació general per a les persones amb càncer. I això semblava lògic, ja que la fatiga és un símptoma molt habitual de la malaltia.
No obstant això, cada vegada està més acceptat que l'exercici físic és aconsellable per a la majoria dels pacients durant el tractament oncològic. En aquest article explicarem quines són les raons d'aquest canvi.
1. Quins beneficis produeix l'exercici físic en persones amb càncer?
Existeixen evidències sòlides que alleuja la fatiga i millora la qualitat de vida dels afectats. Aquestes investigacions també han trobat que redueix les alteracions del somni, l'ansietat i la depressió que sovint s'associen al seu diagnòstic i tractament.
Així mateix, se sap que l'exercici és capaç de revertir les pèrdues de massa muscular, densitat òssia i funció física degudes tant al propi càncer com a les teràpies que s'empren contra ell. Això resulta molt rellevant per a mantindre l'autonomia personal i evitar la dependència.
Finalment, l'activitat física pot augmentar la tolerància a la quimioteràpia i, per consegüent, el seguiment del tractament. Així mateix, pot reduir alguns dels seus efectes secundaris, com el dolor neuropàtic.
2. Incrementa la supervivència dels malalts?
Aquesta pregunta encara no té una resposta clara. D'una banda, nombrosos treballs apunten al fet que les persones diagnosticades físicament actives sí que presenten majors taxes de supervivència que les inactives. No obstant això, són pocs els estudis experimentals que proven els efectes de l'exercici sobre la supervivència. Fa falta més investigació per a corroborar els prometedors resultats.
3. És recomanable per a tots els tipus de càncer?
Múltiples organitzacions internacionals coincideixen que l'exercici hauria d'incloure's en l'atenció integral de qualsevol manifestació de la malaltia. Fins i tot s'han observat beneficis en estadis avançats de la malaltia i en pacients majors.
De fet, malgrat que encara no siga una realitat generalitzada, cada vegada existeixen més unitats d'exercici oncològic. En elles, professionals específicament formats realitzen una valoració inicial de cada persona abans de començar un programa d'activitat física.
Realitzar una avaluació prèvia és imprescindible, ja que alguns tumors tenen particularitats que obliguen a seguir algunes precaucions. Aquest és el cas del càncer d'ossos, on es desaconsellen exercicis d'impacte o en postures que puguen comprimir els ossos afectats.
A més, resulta fonamental conéixer l'estat de la persona per a adaptar la dosi i intensitat dels exercicis. Això inclou conéixer la potència dels diferents grups musculars, la capacitat aeròbica i l'existència i característiques de la fatiga i el dolor, per citar alguns paràmetres.
A partir d'aqueixes dades es dissenyen programes amb uns objectius personalitzats, que poden previndre o reduir els símptomes de la malaltia o del seu tractament. L'activitat també pot dirigir-se a la preparació d'aquest tractament (principalment, cirurgia).
I finalment, cal no oblidar que cada persona transitarà per diferents fases al llarg del procés oncològic, la qual cosa definirà les seues necessitats específiques a cada moment.
4. Quines activitats són les més adequades?
Un programa d'exercici oncològic inclou sobretot activitats per a millorar la capacitat aeròbica i treballar l'enfortiment muscular. Dissenyat específicament per a cada pacient, començarà amb exercicis senzills realitzats a intensitat lleugera. Aquests aniran progressant fins a aconseguir intensitats moderades, llevat que calga realitzar adaptacions pel curs de la malaltia i el seu tractament.
Les pautes recomanen fer entrenament aeròbic almenys tres dies per setmana, amb un mínim de 30 minuts per sessió. Això inclou activitats com caminar a pas lleuger, caminar amb bicicleta, nadar o ballar.
Respecte a l'entrenament d'enfortiment, l'aconsellable és realitzar-ho almenys dos dies per setmana. Les sessions consistirien a completar un mínim de dues sèries d'exercicis de mobilització de pes amb els principals grups musculars. Es pot treballar amb càrregues externes o usar el propi cos, com en fer esquats.
És rellevant comentar que fins fa poc no es recomanaven exercicis de força en pacients amb limfoedema (acumulació de líquid limfàtic), una complicació habitual quan s'extirpen o radien els ganglis limfàtics. Fonamentalment ocorre en els càncers de mama, però també en els de cap i coll.
No obstant això, hui dia se sap que, començant a intensitats baixes i progressant a poc a poc, els exercicis de força són segurs també en aqueixos casos. Sobretot si es duen a terme sota supervisió.

L'objectiu és que cada persona, al final del programa, puga ser autònoma per a portar una vida activa. Això li permetrà mantindre la seua capacitat funcional i qualitat de vida, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut. Igualment, és important que el pacient entenga la importància d'evitar, en la mesura que siga possible, els períodes prolongats de sedentarisme.

5. Què podem esperar en el futur?

Actualment s'estan duent a terme un gran nombre d'estudis dirigits a conéixer els efectes de l'exercici en persones amb càncer. En un futur pròxim hi haurà més evidències que permetran adequar els programes d'exercici a un major nombre de tipus i estadis d'aquesta malaltia.

Així mateix, és probable que es generalitzen les unitats d'exercici oncològic i l'oferta  de programes adaptats a pacients. Per a això serà necessari formar més professionals capaços d'avaluar, dissenyar i dirigir programes d'activitats físiques en malalts oncològics



.

The Conversation

The authors do not work for, consult, own shares in or receive funding from any company or organisation that would benefit from this article, and have disclosed no relevant affiliations beyond their academic appointment.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon NotaLegal