Cetacis en aquaris, un problema ètic o una via per a la conservació?

"No és cert que la vida dels animals en llibertat estiga sempre bé i la dels quals estan en aquaris estiga invariablement malament", adverteix Xavier Manteca, catedràtic del departament de Ciència Animal de la Universitat de Barcelona i especialitzat en benestar animal.

Parlem, en particular, dels mamífers aquàtics, per un instant en el centre de l'escena, a propòsit de la recent promulgació de la Llei de protecció dels drets i el benestar dels animals.

Aquesta nova normativa permet la continuïtat dels cetacis en aquells aquaris que tinguen com a propòsit la conservació, la investigació i la divulgació, encara que els mantinguen en la seua programació lúdica i animant espectacles amb assistència de públic, "sota supervisió dels seus cuidadors" (capítulo 32).

També disposa, per a aquells cetacis que, "en el moment d'entrada en vigor de la Llei, siguen objecte de tinença en captivitat fora dels centres de conservació", que puguen romandre on estan, "sempre que no siguen reintroducibles en el medi natural", entre altres condicions encaminades a la seua protecció, segons es llig en la 'disposició transitòria'.

Si es genera coneixement, es contribueix a preservar la biodiversitat, també en les instal·lacions zoològiques o els centres d'interpretació. Així ho entenen alguns dels experts directament implicats, tant en tasques d'investigació com en la gestió de zoos, entre els quals van participar, fa algunes setmanes, en el "50º Simposio Anual de la Asociación Europea de Mamíferos Acuáticos" (EAAM,per les seues sigles en anglés), que es va desenvolupar en el Oceanogràfic de València, entre el 7 i el 10 de març.

Allí va poder consultar-los SINC sobre l'assumpte dels animals com a subjectes de drets, als quals cal garantir "la protecció de la seua dignitat", segons els postulats de la normativa.

La vida dels animals en llibertat no està desproveïda de sofriment, alguna cosa que en part causem els humans

Ningú pot negar actualment que els mamífers marins s'enfronten a amenaces de diversos tipus, i en tot el planeta. Hui, el calfament global inexorable i creixent se suma a perills anteriors com la contaminació acústica i química, la captura accidental, l'esgotament de preses i, més recentment, la grip aviària, que està colpejant a poblacions de llops marins que viuen en les costes de Sud-amèrica.

"La vida dels quals viuen lliures no està desproveïda de sofriment en absolut, alguna cosa que en part causem directament o indirectament els humans", argumenta Llard.

Per a avaluar el benestar d'un animal, suggereix, "el primer que cal conéixer és la seua biologia, així com les seues necessitats específiques d'alimentació, de comportament, etcètera, i, una vegada que sabem això, llavors podem veure si les cures i l'entorn que els proporcionem satisfan o no aqueixes necessitats".

La funció dels zoològics i aquaris moderns ha de ser salvar a totes les espècies i mantindre-les en les millors condicions

Alejandro Grajal

Per part seua, Alejandro Grajal, president del Woodland Park Zoo a Seattle (els EUA), coincideix que "el problema no és només el benestar d'uns quants animals en zoològics i aquaris, sinó que tots els peixos, ocells i mamífers del món estan patint per l'allau de pol·lució, canvi climàtic i destrucció arran de les activitats humanes".

Per tant, en la seua opinió, "la funció dels zoològics i aquaris moderns ha de ser salvar a totes les espècies" i mantindre-les "en les millors condicions possibles". A més, el repte ha de ser "crear una revolució social sobre la conservació i el medi ambient", encoratja. "Aqueixa és l'única raó ètica per la qual hem d'existir", en les seues paraules.

El director d'operacions zoològiques del Oceanogràfic i director científic de la Fundació Oceanogràfic, Daniel García, remarca que sol confondre's el que és el dret amb el benestar animal. Al seu judici, "el benestar animal apunta a com es troba aqueix animal, i el dret a la vida és una mica més ètic (o eteri), i a vegades la nostra societat posa el dret a la vida per damunt de qualsevol altra cosa". D'ací, assevera, la importància d'utilitzar criteris científics sobre el benestar animal.

La representació de la biodiversitat

Segons l'Animal Welfare Institute (AWI), una de les organitzacions de benestar animal més antigues dels Estats Units, els zoològics i aquaris estan dissenyats perquè els animals es vegen amb facilitat, no necessàriament perquè estiguen còmodes.

En efecte, Grajal explica que, "encara que per a representar la biodiversitat del planeta en un zoològic, la majoria de les espècies haurien de ser cucs i insectes, la raó per la qual tenim a dofins, tucans o ximpanzés és perquè aquests resulten més afins que un cuc, una eruga o un escarabat".

No obstant això, es nega a donar la raó als qui "critiquen fàcilment" l'existència dels animals silvestres en captivitat, perquè, la majoria de les vegades, "no fan estudis de comportament d'animals" ni aporten "dades sòlides basades en ciència".

La raó per la qual tenim a dofins, tucans o ximpanzés és perquè ens resulten més afins que un cuc o una eruga

Alejandro Grajal

Referent a això, es mostra categòrica: "No qüestionaré que en uns certs moments alguns animals puguen tindre estrés, però com el podem tindre els humans. Poden tindre estrés per maternitat, aliment o context social, però el que estem tractant d'aconseguir ací no és només reduir l'ansietat dels animals en captivitat sinó ajudar a tot el planeta. I per això existeixen els zoològics i aquaris". Els qui no ho estiguen fent, suggereix, aqueixos sí que "haurien de tancar".

Certament, els animals amb una cognició elevada com els dofins o els primats tenen una vida complexa, per la qual cosa, a més, aquest tipus d'instal·lacions requereix destinar molts més recursos per a mantindre'ls. En el cas dels mamífers marins, els problemes ètics que planteja la captivitat són notables, especialment per als cetacis.

Davant la pregunta sobre si l'existència dels mamífers marins en captivitat és objectivament pitjor, en el que a benestar es refereix, Xavier Manteca explica que "la vida i l'entorn d'aquests animals és, sens dubte, diferent". Hi ha, al seu judici, una ambivalència que ell exemplifica en l'"absència de depredadors en un aquari" o en la provisió de cures veterinàries, "coses que no ocorren en la naturalesa".

El catedràtic Xavier Manteca a l'Oceanogràfic de València. / Oceanogràfic

Al seu judici, els animals no sols no haurien de patir sinó que haurien d'experimentar "emocions positives". Hi ha centres que mantenen als animals en bones condicions i "aconsegueixen també transmetre això al públic". No obstant això, subratlla que "garantir el benestar d'un animal significa satisfer les seues necessitats biològiques, que són diferents en cada espècie".

Garantir el benestar d'un animal significa satisfer les seues necessitats biològiques, que són diferents en cada espècie

Xavier Manteca

La qüestió que s'imposa és, llavors, si les labors d'investigació o conservació justifiquen el fet de tindre animals tancats en un recinte. En l'al·legat de Grajal, la resposta és afirmativa: "La primera raó és que els animals no sols estan en bones condicions, sinó que, a més, viuen molt més que els que estan en la naturalesa. En segon lloc, ells són el vehicle emotiu, social i contextual perquè la gent prenga decisions individuals i la tercera raó es funda en què estem tenint importants avanços científics en biologia, fisiologia i en el que refereix al comportament d'aquests éssers vius que abans no coneixíem".

De no existir animals captius, els zoològics no disposarien, per exemple, de "la base de dades més gran del món sobre natalitat, mortalitat, ovulació o reproducció", i fins i tot "avanços revolucionaris respecte als càncers en animals". Així, el director del zoo de Seattle sosté que "aqueixa informació científica ens beneficia a tots, a part de que les connexions que es creen impulsen a mantindre la consciència sobre el medi ambient".

Per part seua, el professor de Ciència Animal apunta que "les instal·lacions modernes que treballen bé i tenen cetacis en captivitat fan una contribució fonamental a la conservació".

En la seua opinió, "el coneixement que es genera s'aplica en els programes de conservació in situ, tant si prové d'espècies que estan en perill d'extinció com d'unes altres que no ho estan però que són similars en la seua biologia". A això cal afegir, indica, "el treball d'educació i sensibilització de l'opinió pública".

La nostra diversió és saber?

Els qui sostenen els espectacles i l'exhibició d'animals solen argumentar que les persones adquireixen informació important en veure animals vius, per la qual cosa delfinaris i aquaris compleixen una funció valuosa, a més de l'aportació en conservació.

Grajal entén que els zoològics i aquaris són destins d'entreteniment per a la majoria de les persones, per la qual cosa, "en línies generals, ningú assisteix a aquests llocs per a aprendre". No obstant això, reconeix que els biòlegs i gestors han de "catalitzar" el que en ells succeeix "per a generar canvis d'actitud".

Alejandro Grajal, president del Woodland Park Zoo de Seattle (EEUU). / Marc Doménech

Un "entreteniment amb causa" pot tindre unes conseqüències molt importants per al planeta, "molt més que el contingut educatiu en el sentit més estricte de la paraula".

En aquest marc, considera que la forma més efectiva de connectar i que el públic aprenga no és mitjançant la transmissió de continguts tècnics, amb un llenguatge àrid, sinó a través de "les emocions, la inclinació i les connexions socials" que es generen en aquests centres.

"És impossible veure un espectacle de dofins sense quedar-se meravellat per aquests animals", destaca. I el vincle és més pròxim "amb els animals que són taxonómicamente similars als humans", afirma.

Un santuari en l'avenir

Però quina és la percepció del públic respecte al benestar dels animals en captivitat? Hi ha opinions per a tots els gustos. Segons AWI, el fet de veure a animals confinats pot donar al públic una imatge falsa de la seua vida natural i insensibilitzar a les persones enfront del sofriment inherent a la privació de la llibertat, perquè aquests solen malviure en recintes diminuts on la vida manca de naturalitat.

Llard posa en valor que en els últims anys s'haja avançat de manera considerable: "La societat en general està molt més sensibilitzada i interessada sobre aquests temes i, a més, la conscienciació sobre aquest assumpte ha evolucionat bastant; hui ningú dubte que el benestar animal és una disciplina científica".

Sobre com seran, en el futur, aquest tipus de recintes, si es transformaran en 'santuaris' o reserves, Grajal pronostica que només sobreviuran els zoològics i aquaris que "aconseguisquen entendre la funció de conservació, o la ruta emotiva, social i comportamental de l'experiència amb animals vius", a més de "finançar projectes de conservació i activar a la ciutadania".

Per part seua, Llard considera que "a un animal li importa poc" si el lloc en el qual està es diu zoològic, aquari o santuari. El rellevant és si l'entorn "satisfà les seues necessitats de comportament o no, si té una bona alimentació o si hi ha cures veterinàries".

L'avenir de qualsevol animal en captivitat està depositat en "les institucions que garantisquen els estàndards de benestar animal, qualsevol que siga la seua denominació", conclou.