Sánchez anuncia una pujada de l'SMI del 8% en 2023, fins als 1.080 euros mensuals

   El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimarts que l'Executiu aprovarà una nova pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) del 8% per a situar-lo en 1.080 euros mensuals en 2023 --en catorze pagues--, després d'arribar a un acord amb els sindicats UGT i CCOO.

   El president del Govern ha avançat en la seua primera compareixença de l'any en el Senat aquesta nova pujada de l'SMI, que s'aplicarà amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'enguany, amb l'objectiu de situar-lo en el 60% del salari mitjà espanyol. "La nostra lluita per millorar les condicions dels treballadors i per aconseguir un repartiment més just dels beneficis empresarials no ha fet més que començar", ha afirmat Sánchez davant la Cambra alta.

   L'anunci de Sánchez arriba després de la reunió, fa escasses hores, dels secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, respectivament, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, els qui haurien tancat els últims serrells d'un acord del que s'ha deslligat la CEOE.

   Cal recordar que els experts que assessoren al Govern van recomanar elevar l'SMI entre un 4,6% i un 8,2% per a 2023, la qual cosa situaria aquesta renda mínima en entre 1.046 i 1.082 euros al mes, enfront dels 1.000 euros mensuals per catorze pagues actualment en vigor.

   Amb tot, la pujada plantejada per l'Executiu fins a situar l'SMI en 1.080 euros en 2023 estaria en línia amb el ja previst per Treball i se situaria per davall del que reclamaven els sindicats (1.082 euros-1.100 euros) i per damunt del proposat per patronal (1.040 euros).

"EL SEGON PAÍS DE L'OCDE QUE MÉS HA PUJAT L'SMI"

   Durant la seua intervenció davant la Cambra alta, el president del Govern ha posat en valor que Espanya és el segon país de l'OCDE que més ha pujat el Salari Mínim Interprofessional, elevant-ho un 36% des de l'inici de mandat de l'actual Executiu. "És a dir, de 735 euros quan arribem al Govern, a 1.000 euros bruts al mes en 14 pagues", ha emfatitzat Sánchez.

   Ara, després de la pujada que s'aplicarà aquest 2023, Sánchez ha destacat que l'Executiu compleix amb un compromís de legislatura que és situar el SMI en el 60% del salari mitjà espanyol, tal com fixa la Carta Social Europea.

   Però Sánchez ha advertit que el propòsit del Govern no es limita NOMÉS a demandar les empreses un repartiment més just dels beneficis, sinó que també les companyies generen més riquesa i que eixa riquesa "no es quede en les altures, en els de dalt".

   "Si els salaris de les classes mitjanes i també de les classes treballadores no han pujat tot el que deurien al llarg d'aquesta dècada és també resultat d'un model econòmic que es va imposar aleshores basat a competir en costos i atraure empreses perquè ací pagàvem salaris més baixos respecte a la resta d'Europa", ha denunciat el president.

CRITICA QUE EMPRESES AUGMENTEN BENEFICI I NO PUGEN SALARIS

   En aquest punt, ha culpat la política i al sector privat de la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. "En 1999 un espanyol necessitava quatre salaris anuals per a comprar-se un pis i hui necessita huit salaris anuals", ha assenyalat.

   En aquest punt, ha criticat que les empreses augmenten beneficis, paguen bonus milionaris als seus directius i "no pugen un cèntim" als seus treballadors.

   "Jo em pregunte si aquesta situació és justa", s'ha preguntat el president després d'afirmar que si una empresa guanya 600 milions d'euros per què destina part d'eixe guany només a uns pocs, com el conseller delegat, els consells d'administració o el director financer i "no als dependents, administratius o reposadors". "No tenen també mèrit en eixe èxit empresarial?. Jo crec que sí", ha indicat Sánchez.

   El president també ha carregat contra la "promesa" de la dreta de baixar impostos: "De què li serveix a una persona que se li baixen 44 euros mensuals els impostos si després ha de gastar-se 2.500 euros en un segur privat, en una guarderia per al seu fill o en una residència per a la seua mare?", s'ha preguntat el president.

   Ha advertit, a més, que els espanyols cada vegada han de gastar més en servicis de la sanitat privada i ha acusat la dreta de voler convertir "els drets en mercaderia": "Açò només fa que cada vegada siguem més pobres i menys lliures. No és llibertat, és esclavitud", ha avisat.

PREGUNTA A FEIJÓO QUINS INTERESSOS DEFÈN

   El president ha presumit de les dades econòmiques registrades durant l'any 2022 i ha assegurat que les seues previsions "s'han quedat curtes", enfront del catastrofisme que ha vingut augurant el PP els últims mesos.

   Després de retraure al líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, la seua negativa a mesures com l''excepció ibèrica', el president del Govern li ha preguntat què interés defèn quan comunitats autònomes que lidera el seu partit estan plantejat recursos d'inconstitucionalitat al nou impost temporal a les grans fortunes.

   A més, Sánchez ha aprofitat per a reclamar a Feijóo que "no parle malament d'Espanya" fora de les seues fronteres. "Amb això, ens podria bastar", ha conclòs el cap de l'Executiu.