Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La navegabilitat de l'Àrtic al nord de Rússia creix constantment

La línia taronja del mapa mostra la ruta del Pas del Nord-est, que és considerablement més curta que la ruta tradicional del Canal de Suez (línia verda). - GUANGFENG WU/ COSCO 3 D'AGOST DE 2016

El nombre de dies navegables entre Àsia Oriental i Europa a través de l'Àrtic pel Pas del Nord-est ha crescut de manera constant en les últimes dècades, prova de la reculada del gel a la regió.

Un equip dirigit pel professor Qinghua Yang, de la Universitat Sun Yat-sen de la Xina, el Dr. Yiguo Wang, del Centre Nansen de Medi Ambient i Teledetecció de Noruega, i el Dr. Jinlun Zhang, de la Universitat de Washington, va examinar recentment l'accessibilitat diària del Pas del Nord-est --al nord de Rússia-- entre 1979 i 2020 per a diferents tipus de vaixells mercants.

En l'estudi, publicat en Advances in Atmospheric Sciences, es van emprar dades sobre el gel marí (tant de grossària com de concentració) per a simular les rutes marítimes de l'Àrtic.
L'equip va descobrir que, malgrat la gran variabilitat interanual i interdecadal de la Finestra Navegable (VN) en el Pas del Nord-est, existia una tendència general detectable. En concret, el nombre de dies navegables ha crescut de manera constant, aconseguint els 89 +/- 16 dies per als vaixells d'aigües obertes (OW) i els 163 +/- 19 dies per als vaixells de classe polar 6 (PC6) en la dècada de 2010. A més, des de 2005 han aparegut més 'finestres de navegació' consecutives tant per als vaixells de OW com per als de PC6 a causa de la reculada més ràpida del gel marí.

Des de la dècada de 1980, segons la simulació, el nombre de rutes àrtiques no ha deixat d'augmentar, trobant-se una navegabilitat òptima en els anys d'extensió rècord de gel marí (per exemple, 2012 i 2020). D'altra banda, la navegabilitat estival en la Mar de Sibèria Oriental i la Mar de Laptev va variar dràsticament a causa dels canvis en les condicions del gel marí.

Cal assenyalar que les polítiques governamentals, la geopolítica i les situacions internacionals són consideracions importants a l'hora de determinar l'elecció de les rutes, a més de factors com les condicions del gel, el temps i l'estat de l'oceà. D'altra banda, un tema científic que mereix ser investigat en el futur és l'impacte que tindria l'augment de les activitats marítimes a l'Àrtic sobre el medi ambient i el clima, assenyalen els autors.

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon