L'horta del sud d'Espanya és reconeguda a escala internacional. La producció de fruites i verdures com la tomaca, el cogombre o el pimentó proveeix a mercats d'Europa i els EUA. No obstant això, el treball en aquestes finques agrícoles és cada vegada més asfixiant a causa de l'augment de les temperatures. La calor, juntament amb la humitat, proporcionen un entorn propici per al desenvolupament de plagues.
Aquest problema és encara pitjor en els hivernacles. L'agricultor Manuel Cuadrado, que gestiona una finca de pimentons a El Ejido (Almeria), porta anys experimentant aquests obstacles que, en moltes ocasions, no desapareixen amb l'ús de pesticides.
Per aquesta raó va decidir fa uns anys emprar un mètode de control biològic que ja portava anys utilitzant-se amb èxit en hivernacles veïns: insectes que es mengen a les plagues de bestioles que ronden entre els seus fruits.
"Aquestes plagues cada vegada crien més ràpid, es fan resistents als fitosanitaris i no hi ha solucions eficaces. Encara que intentava matar-les amb pesticides, sempre quedava algun i l'endemà es reproduïen. Anaven per davant de mi. Per això vaig intentar posar remei usant insectes auxiliars", declara a SINC Manuel Cuadrado, que treballa com a agricultor des dels 15 anys.
Marietes, àcars o sírfidos com a aliats
Aquesta tècnica consisteix en l'ús d'insectes que actuen com a depredadors naturals d'altres insectes o àcars que són nocius per al creixement dels cultius. D'aquesta manera, redueixen el risc que proliferen de manera descontrolada i afecten la productivitat d'una collita.
"Per a dur-ho a terme devem, primer, identificar quina és la plaga que afecta el nostre cultiu i després conéixer al seu enemic natural", assenyala a SINC Ignacio Morales, doctor en ciències agràries i investigador de la Unitat de Protecció de cultius de la Universitat Politècnica de Madrid. Aquests xicotets invertebrats beneficiosos s'alimenten d'altres espècies concretes que representen una amenaça per a la producció agrícola. "Per exemple, per a combatre el pugó, que és una de les més comunes, es poden usar vespes parasitoides, sírfidos (mosques amb aspecte de vespa) o marietes".
Per a combatre el pugó, que és una de les plagues més comunes, es poden usar vespes parasitoides, sírfidos o marietes
En l'actualitat, nombroses empreses venen aquests productes compostos per organismes vius. Aquests es comercialitzen en diferents fases de desenvolupament de l'insecte (ou, nimfa, larva, pupa o adult) per diferents motius. El primer d'ells depén de la seua resistència a factors com el transport, les temperatures, etc.
"Normalment resisteixen més en forma d'ou o larva", explica l'investigador. Però també depén del propi comportament de l'insecte, "alguns, com Chrysoperla Carnea, només s'alimenten dels pugons quan estan en fase larvària i no quan són adults. No obstant això, els sírfidos se sol vendre en ous o en pupa", aclareix.
Entre els insectes auxiliars més populars, el científic destaca l'àcar Amblyseius swirskii, "que fa un control molt bo dels trips (Thysanoptera) i altres insectes nocius. També va haver-hi un cas molt conegut en el qual es va aconseguir posar fi a les plagues de Tuta absoluta en els cultius de tomaca usant la xinxa Nesidiocoris tenuis".
/ F. Quindos
Control integrado de plagas, una alternativa a la resistencia
Esta técnica forma parte del método llamado Manejo Integrado de Plagas (MIP), que se desarrolló en respuesta al creciente uso de los plaguicidas y que desembocó en una gran resistencia en las plagas, lo que dificultaba su control.
Otro factor importante que contribuyó al desarrollo del MIP fue la evidencia creciente del costo para la salud y el medio ambiente provocado por el uso intensivo de plaguicidas.
"En la agricultura tradicional se hacían tratamientos preventivos demasiado agresivos. Por ejemplo, antes de tener una plaga se aplicaba un producto. Esto implica usar un pesticida sin que, posiblemente, sea necesario, lo que puede afectar a otros seres vivos. Sin embargo, el MIP intenta reducir el uso de insecticidas lo máximo posible. De hecho, para hacer un tratamiento siempre debes haber sobrepasado un umbral de plaga", manifiesta a SINC Ramiro González, investigador en el Instituto de Ciencia y Tecnología Ambiental (ICTA-UAB).
En la agricultura tradicional se hacían tratamientos preventivos demasiado agresivos. Por ejemplo, antes de tener una plaga se aplicaba un producto
Ramiro González
En definitiva, se trata de considerar cuidadosamente todas las técnicas disponibles para combatir las plagas y evitar al máximo las más perjudiciales. Los agricultores apuntan que esta es la única alternativa ante determinadas plagas, dada la resistencia que han provocado años previos los pesticidas.
"Para ciertas plagas, como la de trips, no hay otros productos que sean eficaces porque se han hecho resistentes a ellos. Sin embargo, los enemigos naturales no provocan este problema ya que el depredador se come al ser vivo. Con el control biológico podemos evitar que las plagas se hagan más fuertes", asegura a SINC Jairo F. Quintos, ingeniero técnico agrícola y gestor de fincas en una empresa que produce de manera ecológica en toda España.
Un banco de alimentos para que los insectos no se marchen
Para optimizar el trabajo de estos insectos beneficiosos, los agricultores deben conseguir que se queden cerca de sus plantas, incluso cuando no haya plagas. Así funciona el llamado control biológico por conservación: dado que algunos insectos solo actúan cuando están en fase larvaria, les interesa que lleguen a adultos y pongan huevos. Así, cuando estos se transformen en larvas, controlarán de nuevo los futuros enemigos.
Para ciertas plagas, como la de trips, no hay otros productos que sean eficaces porque se han hecho resistentes a ellos
Jairo F. Quintos
Para lograr este ciclo continuo, los agricultores deben proporcionar una fuente de alimentación a sus insectos auxiliares para que puedan comer cuando no haya plaga: los llamados banker-plants (plantas banco). "Generalmente los adultos basan su alimentación en néctar y en polen. Por tanto, debemos tener bastantes plantas en el invernadero que tengan una floración escalonada o constante", indica Quintos.
El experto señala que "en Almería se emplea mucho el aliso de mar (Lobularia marítima), una planta de floración constante porque atrae mucho a un insecto llamado Orius, el cual ayuda a controlar la plaga de trips". También es común sembrar girasoles o lavanda.
Otra forma de mantener a los insectos consiste en instalar cerca del cultivo otras plantas con plagas —que no perjudican a la cosecha— para que los auxiliares se alimenten de ellas. "Yo siembro en mi invernadero cereales como el sorgo o el trigo porque en ellos se instala un pulgón específico que no es perjudicial para mis frutos. De esta forma, cuando no tengo plaga en mis frutas o verduras, el enemigo natural puede seguir alimentándose y sobrevivir", propone a SINC Esther Molina, agricultora y dueña de una finca de invernadero en Almería desde hace más de 30 años.
Crisopa verda, depredador de diferents plagues. / Pixabay
En l'actualitat, nombroses empreses venen aquests productes compostos per organismes vius. Aquests es comercialitzen en diferents fases de desenvolupament de l'insecte (ou, nimfa, larva, pupa o adult) per diferents motius. El primer d'ells depén de la seua resistència a factors com el transport, les temperatures, etc.
"Normalment resisteixen més en forma d'ou o larva", explica l'investigador. Però també depén del propi comportament de l'insecte, "alguns, com Chrysoperla Carnea, només s'alimenten dels pugons quan estan en fase larvària i no quan són adults. No obstant això, els sírfidos se sol vendre en ous o en pupa", aclareix.
Entre els insectes auxiliars més populars, el científic destaca l'àcar Amblyseius swirskii, "que fa un control molt bo dels trips (Thysanoptera) i altres insectes nocius. També va haver-hi un cas molt conegut en el qual es va aconseguir posar fi a les plagues de Tuta absoluta en els cultius de tomaca .
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :