Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La segona pata de la reforma de pensions i la pujada de l'SMI, reptes per a l'inici del nou any


Entra en vigor el MEI, que eleva els tipus de cotització que paguen empreses i treballadors

El diàleg social tripartit entre Govern i agents socials arranca 2023 amb diversos assumptes en cartera, que no s'han aconseguit tancar abans de la fi de 2022, malgrat que aqueixa era la intenció inicial.

La segona part de les reforma de pensions --la primera acaba de celebrar el seu primer aniversari--- havia d'haver-se aprovat abans de finalitzar 2022 per a complir amb el calendari compromés amb Brussel·les en el Pla de Recuperació, però les diferències entre les parts i la polèmica proposada d'ampliació del període de càlcul de la pensió de 25 a 30 anys, descartant els dos pitjors anys cotitzats, ho van impedir.

Des del Ministeri de Seguretat Social, Inclusió i Migracions no es dona molta importància al fet que el termini promés a la Comissió s'haja superat, perquè la seua prioritat és que aquesta segona part de la reforma s'assente, com la primera, en un acord amb els agents socials, un argument que assegura que també comparteix Brussel·les.

El mateix va passar amb el nou sistema de cotització per a treballadors autònoms -en vigor des d'aquest 1 de gener-, que va comptar finalment amb el suport d'organitzacions d'autònoms i agents socials, encara que l'acord arribara unes setmanes després del compromés en el Pla de Recuperació.

Aquesta segona pota de la reforma aborda el destope de les bases màximes de cotització i de la pensió màxima -encara que no al mateix ritme-, una millor cobertura de les llacunes de cotització en carreres laborals irregulars i mesures per a reduir la bretxa de gènere en pensions.

El problema és que el Ministeri ha posat també sobre la taula una proposta per a ampliar progressivament el període de càlcul de la pensió dels 25 anys actuals a un total de 30 anys, amb el descarte dels dos pitjors anys cotitzats.

Aquesta proposta ha generat polèmica entre els agents socials i dins del propi Govern, amb Unides Podem negant-se a escometre qualsevol canvi que supose un minvament de les pensions, com així assegura que ocorrerà si s'amplia el període de còmput.

A CCOO i UGT tampoc els ha agradat res aquesta proposta. No sols al·leguen que és innecessària, havent culminat en 2022 l'anterior extensió del còmput de 15 a 25 anys, sinó que entenen que no era una qüestió recollida en el Pacte de Toledo ni gaudeix del suficient suport polític per a la seua implementació. Els empresaris, per part seua, també defensen que no és una recomanació de la Comissió del Pacte de Toledo i creuen que el primer seria discutir-lo en aquest fòrum abans de portar-ho al diàleg social.

Però al marge del període de càlcul, sobre la taula de la reforma de pensions està també el destope de les bases màximes de cotització i la pujada de la pensió màxima.

En la seua proposta inicial, que és només un punt de partida, el Govern va proposar vincular l'evolució de les bases màximes de cotització al criteri de revaloració de les pensions, és a dir, a l'IPC interanual mitjà dels dotze mesos anteriors a desembre, més un increment addicional anual de 1,154 punts entre 2025 i 2050.

Aquesta pujada de les bases màximes de cotització aniria acompanyada d'un augment de la pensió màxima, encara que no en la mateixa proporció. D'aquesta manera, el Govern va proposar que la pensió màxima puge també amb la referència d'inflació establida per a les pensions contributives i la pensió mínima (IPC faig una mitjana de de els dotze mesos anteriors a desembre), més un percentatge addicional de 0,115 punts, menor per tant al plantejat per a les bases màximes.

Els sindicats demanen directament que es destopen les bases màximes i els empresaris no volen sentir parlar de més augments de costos, perquè el nou any ja els porta alguns.

L'ARRIBADA DE 2023 PORTA NOUS TIPUS DE COTITZACIÓ


Així, la llei de Pressupostos de l'Estat per a 2023 ja planteja una pujada del 8,6% de les bases màximes, que passaran de 4.139,40 euros mensuals de 2022 a 4.495,38 euros, la qual cosa afectarà els salaris més alts. Però és que, a més, amb arribada de 2023 entra en vigor el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), que estableix una cotització addicional finalista de 0,6 punts sobre el salari brut, de la qual un 0,5% correspondrà a l'empresa i un 0,1% al treballador.


Per a una base de cotització mitjana, d'uns 2.000 euros de sou, aquesta pujada del 0,6% que estableix el MEI, suposaria una cotització mensual de 12 euros, dels quals dos euros els pagaria el treballador i 10, l'empresa.

L'objectiu del MEI, amb els quals es preveuen recaptar quasi 3.000 milions d'euros en 2023 que aniran a la 'guardiola de les pensions', és el de reforçar els ingressos de la Seguretat Social per a afrontar les jubilacions dels 'baby boomers' entre 2032 i 2050.

Aquesta sobrecotización que estableix el MEI, substitut de l'anomenat factor de sostenibilitat, s'aplicarà en l'apartat de contingències comunes, pel qual les empreses pagaven en 2022 un 23,6% i el treballador, un 4,7%. A partir d'aquest 2023, amb l'entrada en vigor d'aquest mecanisme, les empreses pagaran el 24,1% i els treballadors, el 4,8%.


Precisament, el MEI és un altre dels punts que els sindicats volen abordar en la segona part de la reforma de pensions, però no per a suprimir-ho, sinó per a estendre-ho fins a 2050, perquè actualment està establit que deixe d'operar en 2032 per a avaluar llavors si es manté o s'adopten altres mesures. Brussel·les també vol portar-ho fins a 2050, encara que Seguretat Social no ho veu necessari. De moment, no ha plantejat cap mesura sobre aquest tema en la taula de diàleg social, encara que no es descarta que ho faça per a 'acontentar' la Comissió Europea.

Al costat del MEI, els sindicats CCOO i UGT també troben a faltar en aquesta segona part de la reforma actuacions per a garantir la suficiència de les pensions mínimes.

LA PUJADA DEL SMI, TAMBÉ PENDENT

A més d'aquesta reforma, està pendent de resoldre el que ocorrerà amb el salari mínim interprofessional (SMI), tenint en compte que l'objectiu és que se situe en aquest 2023 en el 60% del salari mitjà.

CCOO vol que puge des dels 1.000 euros actuals per catorze pagues a entre 1.082 euros i 1.100 euros, la qual cosa suposaria una alça percentual d'entre el 8,2% i el 10%. UGT, directament, demana portar l'SMI fins als 1.100 euros i CEOE i Cepyme plantegen un increment del 4%, fins als 1.040 euros mensuals.


El Govern té ja sobre la taula l'informe dels experts, que recomanen una forqueta d'entre el 4,6% i el 8,2% per a 2023, així com la seua revisió als sis mesos per a avaluar la seua suficiència en un context d'elevada inflació.

De moment, l'Executiu no ha posat sobre la taula cap xifra, encara que el normal és que, com va ocórrer en 2022, es guie pels suggeriments realitzats pels experts. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, vol pactar la pujada amb els agents socials, encara que la CEOE no està per la labor de pactar una alça superior al 4%.

En tot cas, hi haja o no acord amb els sindicats o amb totes dues parts, la pujada del SMI de 2023 tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener. De moment, i fins a aconseguir aquest acord, el Govern ha prorrogat per a 2023 l'SMI de 2022, situat en 1.000 euros mensuals.


Sumar als empresaris serà complicat. No sols han posat condicions per a pujar l'SMI un 4% en 2023, sinó que consideren trencades les relacions amb Treball després que la Llei d'Ocupació incloguera una esmena que permetrà a la Inspecció de Treball controlar les causes al·legades per les empreses en els acomiadaments col·lectius.



Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon