Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La primera pandèmia ja va obligar a crear una necròpolis que ara s'ha descobert

Segons ha informat en EFE Antonio Martín , una necròpoli d'època bizantina a la vora del riu Segura a Rojals (Alacant) s'ha convertit en el vestigi més antic en la península de la primera pandèmia global documentada, la batejada com a 'pesta justiniana.  La necròpoli d'època bizantina  a la vora del riu Segura a Rojals (Alacant) s'ha convertit en el vestigi més antic en la península de la primera pandèmia global documentada, la batejada com a 'pesta justiniana', amb una trentena de tombes amb pares i mares abraçats als seus fills per la sobtada infecció.

Datada per Carboni 14 entre mediats del segle VI i inicis del VII de la nostra Era (després de la divisió de l'Imperi romà), la necròpoli se situa en una duna fòssil del jaciment de Cabezo del Molino de Rojals i el relat que amaguen les seues restes mortals és el resultat de diverses campanyes d'excavacions que formen part del pla d'investigacions del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), dirigit per Manuel Olcina Doménech.

El projecte compta amb la col·laboració de l'Institut Max Plank de Jena (Alemanya) i l'antropòloga Susana Gómez González, de la Universitat de Lleó.

En una entrevista concedida a EFE, la directora de l'excavació, l'arqueòloga del MARQ Teresa Ximénez de Embún, ha explicat que fins ara s'han trobat 62 cossos soterrats en una trentena de tombes múltiples que cronològicament coincideixen amb el primer brot de la pesta batejada amb el nom de l'emperador romà d'orient Justinià, la primera pandèmia de la història que va poder matar entre 25 i 50 milions de persones en el llavors món conegut, a la vora del Mediterrani.

La pesta justiniana, en Spania 

La novetat que aporta la necròpoli alacantina consisteix en la possibilitat de localitzar per primera vegada la pesta justiniana (provocada pel bacteri Yersina pestis) en la part occidental del Mare Nostrum, on per motius militars i comercials l'Imperi bizantí (la part oriental de l'Imperi romà) havia arrabassat als visigots la província Spania entre els segles VI i VII des del sud de València fins a Huelva.

Les excavacions apunten al fet que molt possiblement la pesta sí que va arribar al sud d'Alacant i ens va deixar una necròpoli diferent d'unes altres perquè, segons Ximénez de Embún, «el tractament dels individus en la seua forma d'enterrament és emocional, sense fosses comunes i amb una organització cementerial per agrupacions familiars».

Pertanyent a les primeres manifestacions de les comunitats cristianes en l'àmbit rural, es veuen morts «sobtades i contemporànies», com per exemple conjunts familiars de fins a tres individus abraçats i soterrats al mateix temps (abans del 'rigor post mortem') amb una causa que no pot ser una altra que infecciosa, pandèmia.

Hi ha una tomba en la qual un adult abraça a un xiquet, com un home d'entre 20 i 25 anys a un menor d'uns 6; o on una jove sosté un bebé en braços; o hi ha quatre xiquets d'entre 8 i 10 anys enterrats alhora; i també una altra amb un parell de bessons o bessons.

«Es tracta d'una població jove amb morts prematures que ens adverteixen que va existir un procés infecciós en la comunitat», ha incidit l'arqueòloga, que atribueix a la relativament alta mobilitat de la població forana en Spania, possiblement arribats de Grècia, Turquia o Egipte

La 'renovato imperium' va estendre la pandèmia

D'aquesta manera i segons s'anava ampliant la 'Renovatio imperium' per a recuperar l'antic Imperi romà de l'emperador Justinià, «es podria haver anat estenent la pesta» que, al final, va provocar que la població decresquera fins a tal nivell que aboca a la desaparició de la població bizantina en Spania.

La pesta justiniana va arribar a causar milers de morts diaris en la capital bizantina, Constantinoble (hui Istanbul), i és considerada com una de les més primeres i mortíferes pandèmies de la història ja que, a diferència de les anteriors, va ocórrer en un període de gran mobilitat al Mediterrani.

La responsable de Cultura de la Diputació d'Alacant (de qui depén el MARQ), Julia Parra, ha destacat la importància d'apostar per la investigació amb altres institucions, com el Max Plank alemany, per a «posar en valor la singularitat i transcendència de molts de les troballes dels arqueòlegs del MARQ», amb un projecte que reforça la projecció internacional d'enclavaments de la província» per a «avançar en el coneixement de la nostra història».



Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon