Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Com ensenyar a llegir senyals del codi morse a bacteries

Un grup d'investigació treballa amb enginyeria genètica per a aconseguir que els bacteris reaccionen a un estímul associat a un senyal lingüístic. L'objectiu és que aquesta població de bacteris siga capaç de 'llegir' el codi morse, un següent pas per a utilitzar organismes vius en computació. El projecte busca comprovar si aquests éssers vius poden crear xarxes neuronals que els permeta tindre intel·ligència artificial.


La investigació té lloc en el Laboratori de Biologia Sintètica De Novo de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV). A més, compta amb finançament de l'Oficina d'Investigació Naval dels Estats Units.


El projecte busca que els bacteris descodifiquen missatges sense necessitat de programes informàtics


La computació biològica estudia com utilitzar elements de la naturalesa per a processar i emmagatzemar informació. Com qualsevol altra branca de la computació, combina un maquinari (els bacteris) amb un programari, el programa per a utilitzar la informació. Les cèl·lules vives de l'experiment pertanyen a l'espècie Escherichia coli i són modificades genèticament per a reaccionar a un determinat senyal, proporcionant una computadora que no necessita programari.

De jugar al marro a descodificar senyals

Aquests bacteris són capaços d'aprendre gràcies a que se'ls ha incorporat una memòria en els seus gens: ja han sigut capaços d'aprendre a jugar al marro jugant contra humans i rebent com a únic coneixement si han guanyat o perdut. "Ara estem dissenyant bacteris intel·ligents que siguen capaços d'aprendre a descodificar senyals", assegura el director del laboratori, el científic del CSIC Alfonso Jaramillo. El principi que apliquen es basa en la Física, en el fenomen conegut com a ressonància.

"Les partícules que componen la matèria posseeixen una freqüència de vibració característica. Si s'actua sobre elles amb una freqüència igual, aquestes vibraran amb l'amplitud màxima possible", explica Jaramillo, que va iniciar la seua carrera investigadora com a físic teòric en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), un altre centre mixt del CSIC i la UV.


Fluorescència en bacteris CSIC

El que fa l'equip de Jaramillo és modificar alguns gens dels bacteris perquè 'oscil·len' (reaccionen) davant un determinat senyal. En aquest cas, reben un pols químic amb una duració temporal concreta com els senyals del codi morse (formades per polsos llargs i curts). Les 'instruccions' de la ressonància es guarden en la memòria del bacteri. En rebre el senyal programat, els bacteris generen proteïnes que provoquen que el bacteri s'il·lumine (fluorescència), en un procés similar al de les sinapsis del nostre cervell.


Emprar fongs com un supercomputador


"Obtenim així un sistema neuromórfico, una població de bacteris que funciona com una superneurona", descriu el científic del CSIC. Segons Jaramillo, en el futur la suma de les reaccions d'aquesta població de bacteris seria capaç de descodificar qualsevol lletra del codi morse.



Podríem crear alguna cosa semblança al planeta Pandora de la pel·lícula Avatar Alfonso Jaramillo 


De moment podrien llegir només una lletra cada vegada, però aquest és el primer pas per a crear en organismes vius el que en computació es coneix com a 'xarxa neuronal artificial', un concepte inspirat en la biologia, on un conjunt d'unitats (neurones) estan connectades entre si per a transmetre's senyals.


"Si poguérem utilitzar aquest sistema en fongs, que s'ha demostrat que són capaços de conduir electricitat i de crear xarxes entre els arbres, podríem crear alguna cosa semblança al planeta Pandora de la pel·lícula Avatar", apunta Jaramillo.


El projecte pretén demostrar que es poden usar organismes biològics per a fer computació, un ordinador biològic que, segons Jaramillo, té avantatges fins i tot sobre l'ordinador quàntic. "Un organisme viu no consumeix electricitat, és robust a danys, pot integrar-se en altres organismes vius, té un cost baix i es reprodueix només", resumeix.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon