Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Carrera de dunes a Namíbia seguida des de l'espai

Esculpit pel temps i els feroços vents de l'Atlàntic, la mar d'arena del Namib porta en moviment un milió d'anys i comptant, com s'aprecia en imatges de satèl·lit de la NASA.

Les arenes, que es mouen amb rapidesa, cobreixen una regió de la costa suroccidental d'Àfrica on els tresors -des de diamants i pobles fantasma fins a espècies rares i en perill d'extinció- han captivat la imaginació humana des de fa molt temps.

El ràpid moviment de les dunes queda patent en aquesta sèrie d'imatges Landsat 8 i 9 adquirides entre 2013 i 2022 (una escena per any). Les imatges mostren un grup de dunes barchanas en forma de mitja lluna i dunes transversals més lineals situades a la regió de Sperrgebiet, en el sud del desert de Namíbia. Les dunes han migrat diversos quilòmetres cap al nord en les últimes dècades, impulsades principalment pels persistents vents del sud-sud-oest de la regió.

Investigadors del Desert Research Institute i de la Smithsonian Institution van utilitzar observacions per satèl·lit del Radiòmetre Espacial Avançat d'Emissió i Reflexió Tèrmica (ÀSTER) del satèl·lit Terra de la NASA per a estudiar el moviment de les dunes durant un període de huit anys i van descobrir que el ritme mitjà de desplaçament de les dunes en aquesta zona oscil·lava entre 7 i 32 metres a l'any.

Segons els investigadors, les dunes grans tendien a conservar la seua forma i es movien una mitjana de 9 metres a l'any. Algunes de les dunes més xicotetes es movien molt més ràpid, fins a 83 metres a l'any. A diferència de les dunes més grans, les més xicotetes tendien a aparéixer i desaparéixer. El seguiment de les dunes amb imatges de satèl·lit al llarg d'anys i dècades revela l'aparició periòdica de dunes més xicotetes i el pas de dunes de barchan més grans amb forma de mitja lluna.

"Es tracta d'un règim eòlic molt energètic, amb forts vents del sud, sobretot a l'estiu austral. És una de les regions desèrtiques més ventoses del món", explica Nick Lancaster, expert en dunes i professor emèrit d'investigació del Desert Research Institute. "Com a resultat, les dunes de Sperrgebiet es troben entre les que més ràpid es mouen del món".

Les dunes xicotetes migren més ràpidament que les grans perquè simplement hi ha menys material que moure, va afegir Lancaster, assenyalant que la migració es produeix perquè l'arena s'erosiona des del costat de sobrevent de les dunes i es deposita a sotavent.

"Saber com seguir el moviment de les dunes a distància és important perquè hi ha llocs al Perú, Egipte, Qatar i altres països on els barchanes migratoris poden danyar les infraestructures i els cultius", va explicar en un comunicat Stephen Scheidt, coautor de l'estudi i actualment investigador en el Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA. "També és útil per a desenvolupar i provar models de com funcionen els vents i l'atmosfera tant en Mart com en la Terra".

Al llarg de mil·lennis, diversos factors ambientals han donat forma a les dunes de Namíbia i controlat la velocitat de circulació de l'arena. Entre ells figuren el nivell de la mar, la geografia costanera i els canvis en els patrons dels vents. "La topografia és tal que les dunes i els vents es canalitzen a través de canals erosionats pel vent en el llit rocós", explica Lancaster. Llavors, com ara, les dunes de Namíbia s'alimenten principalment de les antigues arenes pròximes al riu Orange, que forma l'extrem sud de Namíbia, en un paisatge semidesèrtic sobrenomenat la "zona prohibida", o Sperrgebiet, pels miners de diamants alemanys a principis del segle XX.

Van ser aqueixos preuats jaciments de diamants els que van mantindre gran part de la zona vedada al públic durant més d'un segle. El Ministeri de Medi Ambient i Turisme de Namíbia ha declarat que moltes de les relíquies de la febre diamantífera de Sperrgebiet -des de sales de ball abandonades fins a fragments de ferrocarril oxidats- es conservaran "com a testimoniatge inquietant de la tenacitat, la cobdícia i l'amor per la bellesa de la humanitat fins que les arenes movedisses acaben per engolir-les".

 


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon