Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La meitat de les queixes per discriminació lingüística es produeixen en l'àmbit sanitari, segons Escola Valenciana

   

   Tres de cada quatre vulneracions lingüístiques a la Comunitat Valenciana es produeixen en l'Administració Pública i la majoria d'aquestes es concentra en l'àmbit sanitari, un espai que aglutina el 50% del total de reclamacions registrades per discriminació del valencià en 2022.

   Aquestes són algunes de le44s xifres extretes de l'informe de 'Vulneracions lingüístiques 2022', elaborat per Escola Valenciana, que arreplega les denúncies sobre drets lingüístics a la Comunitat Valenciana en un any en què, segons assenyalen, les queixes s'han incrementat un 20% respecte a les registrades en 2021.

   "La gent està perdent la por a denunciar quan pateix una vulneració lingüística", ha assenyalat la representant d'Escola Valenciana, María Nebot i Calduch, qui, no obstant això, ha remarcat que "hi ha moltes vulneracions invisibilitzades que no es denuncien i que, a més, no es perceben com a vulneracions".

   Així, l'entitat cívica rep actualment una queixa cada tres dies, tot i que Nebot suggereix la possibilitat que les incidències siguen "moltes més de les denúncies que rebem". "Pensem que pot haver-hi desenes o centenes de vulneracions lingüístiques al País Valencià cada dia", ha agregat.

   L'informe ha sigut presentat aquest divendres en la porta de la Conselleria d'Educació, on Escola i diferents entitats han commemorat el Dia dels Drets Lingüístics en el País Valencià. A l'acte han acudit representants de Plataforma per la Llengua, Intersindical Valenciana, BEA, SEPC, STEPV, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació Llengua Catalana (AELC), d'Escriptors en FAMPA-València, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet i Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV).

DEMANEN APLICAR EL REQUISIT EN SANITAT

   Segons les dades d'Escola, l'àmbit sanitari destaca com l'àrea on més vulneracions dels drets lingüístics es produeixen i, concretament, els centres de salut i els hospitals són els espais on es registren una de cada dos denúncies d'aquest tipus.

   "La sanitat ha cobrat més importància últimament arran de la pandèmia i de la situació que hem viscut amb la Covid, i això significa que s'ha visibilitzat molt més eixe àmbit", ha explicat Nebot, qui ha apuntat que aquestes vulneracions es donen en les comunicacions de Sanitat, com en els anuncis de les vacunacions, així com en l'atenció directa als pacients, "ja siga pels administratius o pels propis metges".

   Per aquesta raó, des d'Escola consideren que aquest àmbit "deuria estar dins del requisit" lingüístic de la llei de Funció Pública. En aquest sentit, Nebot ha reiterat que la proposta d'aplicació del requisit presentada per la Generalitat és "insuficient, discriminatòria i una oportunitat perduda".

   Preguntada per les declaracions de la consellera d'Educació i la de Justícia, Raquel Tamarit i Grabiela Bravo, respectivament, durant la roda de premsa de presentació del requisit lingüístic que va tindre lloc dimarts passat, en les quals van afirmar que "el 85% del funcionariat té coneixements del valencià", Nebot ha assenyalat que "pot ser tinguen coneixements del valencià, però la qüestió és que de moment el que es pot fer per a saber que algú ho té és acreditar-ho mitjançant la Junta Qualificadora, l'Escola Oficial d'Idiomes o les universitats".

   Així mateix, la representant de l'entitat cívica ha assenyalat un "segon problema" i és "l'estima per la llengua dels valencians i el respecte per la ciutadania". Per tant, en paraules de Nebot, "no només és la capacitat d'usar el valencià, sinó també tindre la deferència cap als valencianoparlants que així ho desitgen d'atendre'ls en valencià".

   En aquest sentit, l'informe de vulneracions arreplega les incidències produïdes enguany en l'àmbit sanitari, entre les quals consta la denúncia d'un usuari a qui un metge del Centre de Salut de Quart de Poblet li va negar l'atenció mèdica per "parlar en valencià". Segons arreplega l'entitat, el professional va voler fer fora al pacient de la seua consulta i, en negar-se a fer-ho, va acabar abandonant ell mateix l'espai sense atendre'l.

   Situacions similars, en què el professional sanitari es nega a atendre a un pacient per parlar en valencià també es van registrar al Centre de Salut de Campanar, a la recepció de l'Hospital Marina Baixa o al Centre de Gata de Gorgos.

   A més, quant a les comunicacions, Escola arreplega que l'Hospital General d'Elda i l'Hospital de la Ribera entreguen les cartes de naixement i la cartilla de salut infantil en castellà per defecte. Així, si les famílies volen rebre-la en valencià han de fer la gestió pertinent per a canviar la llengua, "un fet que discrimina clarament el valencià", segons afirmen.

EL 75% DE QUEIXES A L'ADMINISTRACIÓ

   Per segon any consecutiu, el 75% de les queixes per discriminació lingüística es produeixen a les administracions públiques valencianes, ja siga en els ajuntaments, universitats, diputacions, mancomunitats, empreses públiques, conselleries, ministeris o Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.

   En aquest sentit, i a nivell geogràfic, les administracions on més queixes s'han produït, segons Escola, són la Diputació d'Alacant, l'Ajuntament d'Alacant i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

   A més, segons es detecta en l'informe d'Escola Valenciana, les dones pateixen més aquest tipus de vulneracions que els homes

   dones, una diferència que, tal com afirma Nebot, "s'explica per una qüestió de gènere". "Habitualment quan estem en situacions d'agressió és més fàcil confrontar amb una dona que amb un home", ha explicat.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon