Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

És bona o mala notícia que baixe el preu de la gasolina i el dièsel?


La gasolina i el dièsel són els principals responsables de la contaminació urbana a Espanya, que provoca greus danys en la salut humana. També són responsables de gran part de la nostra contribució al canvi climàtic.

Tant el preu de la gasolina com el del dièsel es van disparar per l'actual crisi energètica i, com a resultat, ha disminuït el seu consum. Però la tendència ha canviat, i actualment el seu cost està baixant. Encara que aquesta notícia és positiva per a les nostres butxaques, no ho és tant per al medi ambient.

Les morts causades per la contaminació

La gasolina i el dièsel són combustibles fòssils, els principals responsables de les emissions de CO₂ causants del canvi climàtic. A més, els combustibles fòssils emeten molts altres contaminants amb efectes molt nocius, especialment per a la salut humana.

L'Agència Europea del Medi Ambient atribueix a la contaminació atmosfèrica més de 400 000 morts prematures a l'any a la UE. Aquestes morts se situen entorn dels 9 milions a tot el món.

A Espanya, el trànsit és la principal font de contaminació urbana. Per tant, també és la principal causa d'aquestes morts prematures. En particular, la contaminació atmosfèrica causa més de 24 000 morts anuals prematures a Espanya.

Efectes de la pujada del preu en els conductors

La relació entre la demanda d'un bé i el seu preu és l'elasticitat-preu de la demanda. Per a la majoria dels béns, aquesta elasticitat és negativa. És a dir, quan augmenta el preu esperem que disminuïsca el consum i viceversa.

En el cas dels combustibles, calcular aquesta elasticitat és bastant complex, perquè la seua demanda és indirecta de la de l'ús de vehicles. A més, existeixen altres factors que afecten la demanda de combustibles, com la renda dels consumidors o la composició del parc de vehicles. Aquest últim factor es veu al seu torn afectat pel preu dels combustibles, que pot incentivar que es reemplacen els cotxes actuals per altres elèctrics o que consumisquen menys combustible per quilòmetre.

L'efecte del preu dels combustibles sobre el parc de vehicles és a mitjà i llarg termini. Per això, a curt termini, l'elasticitat tendeix a ser relativament rígida. És a dir, l'augment del preu no produeix grans disminucions de la demanda, perquè molta gent troba difícil reduir el seu consum.

No obstant això, l'elasticitat tendeix a ser molt major a llarg termini. La raó és que la pujada del preu pot provocar els esmentats canvis al parc de vehicles. També pot fer que es prenguen altres mesures per a reduir o eliminar la dependència dels cotxes.

Els estudis confirmen que l'elasticitat-preu de la gasolina i el dièsel és reduïda a curt termini, però notablement major a llarg termini. També mostren que el major efecte es produeix quan l'augment del preu depassa el seu màxim històric. Per contra, els efectes són poc significatius si els augments estan per davall del màxim.

A més, l'efecte sobre la demanda de l'augment de la renda és molt major que el dels preus. L'efecte de la renda es produeix perquè com més "rics", més consumim. Com a conseqüència, l'efecte d'una major renda tendeix a cancel·lar l'efecte de les pujades de preus.

Està baixant l'ús del cotxe?

Podem calcular l'evolució del consum usant les estadístiques dels primers nou mesos de 2022. Comparem així 2022 amb el mateix període de 2019 (últim any "normal"). El resultat és que el consum mitjà de gasolina 95 ha augmentat un 9%. El de dièsel A se ha reduït una mitjana del 5%.

Aquests càlculs indiquen un augment de la matriculació de cotxes de gasolina i una disminució de la dels cotxes dièsel. Però cal considerar que es consumeix molt més dièsel i que el seu poder energètic és molt major que el de la gasolina. Tenint això en compte, el resultat és una disminució del consum global de combustibles d'automoció.

No obstant això, la reducció en el consum és molt de menor en percentatge que la pujada de preus. Això és el que havíem d'esperar, donada la reduïda elasticitat-preu a curt termini. Incloent el descompte de 20 cèntims per litre aprovat pel Govern, la comparació entre el mes amb els majors preus mitjans en 2022 (juny) i la mitjana de 2019 llança els següents resultats:

Per tant, sembla que la pujada dels preus dels carburants ha contribuït a reduir globalment l'ús dels cotxes. Havíem d'esperar que així fora, perquè l'alça de preus ha superat els màxims històrics. Els conductors poden haver reduït desplaçaments prescindibles, substituït vehicles privats per transport públic, compartit cotxe, etc.

D'altra banda, la decisió sobre quins vehicles comprar també es veu influïda per l'augment de preus. Els preus elevats i, més important, la percepció que continuaran alts en el futur, fan que els vehicles elèctrics resulten més atractius. No obstant això, aquest és un efecte que només es percebrà completament a mitjà i llarg termini.

Els altres costos dels carburants

El mercat pot funcionar bé si els consumidors i productors tenen en compte tots els beneficis i costos de les seues accions. No obstant això, ningú té en compte la contaminació quan no es paga pels danys que causa. Com a conseqüència, els preus són més baixos del que hagueren de ser. També es consumeix més del que s'hauria de béns contaminants, com la gasolina i el dièsel.

Per tant, necessitem que els preus dels carburants incloguen tots els seus costos. Els mercats només solen tindre en compte els costos de producció, transport, comercialització, etc. Aquests costos es veuen incrementats pels impostos: l'IVA i l'Impost Especial sobre Hidrocarburs.

Què més haurien de tindre en compte els preus? En primer lloc, els enormes danys que la gasolina i el dièsel causen sobre la salut humana. En segon lloc, els costos econòmics d'aquests danys (costos sanitaris, baixes laborals…). En tercer lloc, la seua contribució al canvi climàtic. I qualssevol altres costos no tinguts en compte pel mercat.

Els impostos actuals poden semblar elevats a Espanya. Abans de la crisi, representaven aproximadament la meitat del preu de la gasolina i el dièsel. No obstant això, s'estima que aquests impostos només equivalen a aproximadament la meitat de tots aqueixos costos que els mercats ignoren.

Desgraciadament, no n'hi ha prou amb informar la gent dels danys socials que causa el seu consum de gasolina o dièsel. L'única forma efectiva que aqueixos danys es tinguen en compte és que es pague per ells. I l'única manera de fer-ho és a través dels impostos, com un cost més afegit als preus de mercat.

Per això, les conclusions de l'economia són clares si volem aconseguir els nostres objectius ambientals i climàtics. Ara que els preus de la gasolina i el dièsel tornen a baixar, devem primerament eliminar les subvencions a la gasolina i el dièsel. En segon lloc, no hauríem de permetre que el preu dels combustibles baixe massa.

La baixada dels costos energètics de les nostres importacions és una magnífica notícia. Però no seria tan positiu que el preu de la gasolina i el dièsel es desplomara, si arribara el cas. Almenys en part, la caiguda de preus hauria de compensar-se amb impostos. Seria especialment recomanable que finalment es creara a Espanya un impost sobre el carboni, com en molts altres països.

. Miguel Buñuel González  Professor d'Economia i Hisenda Pública i director de la Summer School of Economics and Business. Especialitzat en Economia del Medi Ambient i l'Energia i en Economia Pública, Universitat Autònoma de Madrid
desde TheConversation
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon