Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El nou llibre del Magnànim analitza l’emigració valenciana als EUA entre 1920 i 1933

‘De la colla a la guenga’se centra en la memòria dels valencians migrants, entre un 10% i un 20% del total espanyol

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigacióacaba de publicarDe la colla a la guenga. Memòries, xarxes i estratègies de l’emigració valenciana als EUA (1920-1933), de María José Garcia Hernandorena,el número 179 de lacol•lecció Estudis Universitaris. Antropologia,dirigida per les antropòlogues Josepa Cucó i Beatriz Santamarina. El disseny de la col•lecció correspon a Fèlix Bella i el de la coberta a Juan Nava.

L’emigració de valencians i valencianes als EUA les dos primeres dècades del segle XX 

L’emigració de valencians i valencianes als EUA de les primeres dècades del segle XX i les seues conseqüències en la societat valenciana és un fenomenmolt desconegut, tot i que va ser molt important i va afectar molt comarques valencianes com la Marina Alta (a Orba, per exemple, més del 40% de la població va migrar als Estats Units), La Safor, la Ribera Alta, i el Comtat, en les quals se centra l’estudi. Es calcula que entre el 10% i el 20% del total de migrants de l’estat als EUA van ser valencians.

Aquesta corrent migratòria s’inserí dins d’un flux més ampli i global que portà desenes de milers de persones cap al continent americà entre finals del segle XIX i principis del segle XX: treballadors des dels països del sud i l’estat d’Europa cap als grans centres industrials i productius del nord-est dels Estats Units d’Amèrica.Majoritàriament eren homes, amb escassa qualificació professional i elevada taxa de retorn.

La tesi de l’autora és que les colles, de parentiu i d’amistat, van facilitar l’emigració des de pobles concrets a zones determinades, que van ajudar a trobar allotjament i feina, sobretot, a partir de reclutadors o persones claus, com els caps de colla. D’ací ve el títol: “De la colla a la guenga” (de l’adaptació de l’anglés gang, banda o grup).

L’objecte del llibre és fer memòria: activar la recuperació de records i experiències relacionades amb aquest corrent migratori.Pretén omplir un buit i seguir les seues petjades i la presència de tants valencians.De la colla a la guengaés el resultat d’entrevistes biogràfiques, anàlisi de contingut de documents personals (cartes, diaris, autobiografies, fotografies) amb l’objectiu de reconstruir algunes de les xarxes migratòries que portaren a milers de jornalers valencians a treballar a les fàbriques i foneries, a la construcció de vies i carreteres nord-americanes, així com els efectes del seu retorn.

Mª José Garcia Hernandorena (Carlet, Ribera Alta, 1967) és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, amb l’especialitat d’Antropologia Social, per la Universitat Complutense de Madrid. L’any 2018 va obtindre el doctorat en Ciències Socials per la Universitat de València. Guanyà el VIII Premi d’investigació Joan Francesc Mira, concedit per l’Associació Valenciana d’Antropologia (AVA), amb un treball fruit de la seua tesi doctoral, que analitza el fenomen de l’emigració valenciana als EUA durant el primer terç del segle XX a través de testimonis i documents personals. En l’actualitat treballa a l’Asociación de Antropología del Estado Español (ASAEE), i desenvolupa recerca en l’àmbit de l’etnologia i l’antropologia, sent el seu objecte d’investigació les memòries: com es transmeten, la importància del gènere o la seua materialitat, entre altres




Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon