"Our first line of defense".
"La nostra primera línia de defensa". Tal va ser el qualificatiu empleat a l'octubre de 1945 pel Secretari de Guerra nord-americà, Robert P. Patterson, per a referir-se als laboratoris del país. L'experiència del conflicte mundial, acabat d'acabar, va posar en relleu la importància de disposar d'un sistema nacional de R+D. La seua aportació es considerava profitosa per a augmentar la innovació de l'aparell productiu, millorar les condicions de vida de la població, i recolzar la seguretat i el lideratge internacional dels Estats Units. La rivalitat amb la Unió Soviètica va apuntalar en els anys següents l'estreta relació entre ciència i govern. La competició científic-tecnològica va ser un factor clau de la Guerra Freda.
La Big Science: big money, big equipment, and big teams ("La gran ciència: molts diners, molt equipament i molt personal") va mobilitzar sectors d'avantguarda del país americà. Empreses, laboratoris industrials i centres universitaris van col·laborar en àrees que fusionaven ciències pures, tecnologia i enginyeria. L'Estat federal va animar i finançar el procés.
El desenvolupament i l'aplicació de l'energia nuclear va constituir un exemple d'hora d'aquesta conducta, amb la creació de la Atomic Energy Commission (AEC) en 1946.
Una altra fita destacada va tenir lloc després del llançament del satèl·lit soviètic Sputnik I, el 1957, que va posar en qüestió la primacia cientificotècnica exercida pels Estats Units fins aleshores. Poc després es va establir la National Aeronautics and Space Administration (NASA), encarregada de contrarestar el desafiament soviètic.
A partir d'aquell moment, van començar a sobrevolar la Terra satèl·lits que estudiaven la composició de l'atmosfera, les radiacions solars, la meteorologia i les telecomunicacions, entre d'altres grans objectius.
En paral·lel, els Estats Units van començar a desplegar una cooperació científica internacional. D'una banda,
contribuïa a la generació de coneixement; de l'altra, servia per fidelitzar aliats i traslladar les seves concepcions i mètodes a altres països.
La influència nord-americana va ser present per aquesta via en la proliferació d'organismes internacionals amb finalitats científiques, que van abastar una gamma variada de matèries.
On se situava Espanya en aquell panorama científic i polític gestat amb la cristal·lització de la Guerra Freda?
La cooperació Espanya-Estats Units
La dictadura franquista, implantada violentament com a conseqüència de la guerra civil, es va proposar dur a terme una política econòmica autàrquica i una industrialització de forta empremta militar. No comptava ni amb inversions suficients ni amb empreses capaces d'afrontar aquests reptes. Tampoc amb una comunitat cientificotècnica que els donés suport. Una part vital dels seus components havia quedat delmada o relegada a conseqüència de la repressió,les depuracions i l'exili a què els van sotmetre els vencedors a la contesa. En principi, es va recórrer a Alemanya nazi com a principal soci exterior per compensar aquestes mancances. Però la seva derrota a la guerra mundial va fer malbé amb aquests projectes.
Es van haver d'esperar els anys cinquanta per disposar d'una alternativa.
Els Estats Units es van convertir en endavant en l'interlocutor privilegiat per emprendre una modernització del teixit productiu, militar i científico-tècnic espanyol.
La dialèctica de la Guerra Freda va fer realitat allò que uns anys abans hauria resultat inconcebible.
L'interès nord-americà per disposar de bases militars a Espanya va justificar aquell vincle contra natura, plasmat als acords de 1953
La subordinació als interessos estratègics de la potència mundial, assumida sense reserves pel franquisme, va tenir efectes en altres terrenys. La compra de tecnologia nord-americana, juntament amb l'arribada d'inversions, empreses i experts d'una procedència idèntica, van reanimar el teixit industrial espanyol.
Els recursos dedicats a l'ensinistrament militar van acostar la instrucció i els sistemes operatius d'una part de les Forces Armades als estàndards de l'OTAN. L'americanització també va tindre el seu correlat científic.
Tant a l'energia nuclear i el cicle de l'urani com en la investigació aeronàutica, sectors que combinaven el vessant militar i econòmic amb el pla cientificotècnic, es va produir una convergència d'interessos entre tots dos governs.
El resultat va ser l?establiment a Espanya dels primers reactors nuclears experimentals i la instal·lació d?estacions de seguiment de vehicles espacials. L'ajuda nord-americana també va obrir noves possibilitats en altres camps.
Imatges per a un relat
Amb aquesta tasca es va desplegar una campanya de persuasió cap a audiències més àmplies, per convèncer-les de la capacitat de la ciència nord-americana per modelar el futur, mostrar els avantatges de la cooperació bilateral i reforçar el lideratge dels Estats Units.
Les imatges dels seus avenços exercien una fascinació notable en una societat que amb prou feines abandonava la misèria arrossegada des de la postguerra civil després de més d'un decenni de penalitats.
El desafiament atòmic i la carrera espacial van constituir dos temes estrella, d'acord amb el seu protagonisme en la rivalitat entre les dues superpotències.
El relat propagandístic de les gestes dels Estats Units, unit a les experiències dels que van anar a l'altra banda de l'Atlàntic a completar la formació, van realçar el paper de la ciència americana a Espanya.
La trajectòria d'aquell procés s'il·lustra a l'exposició Ciencia, Diplomàcia y Guerra Freda en la Espanya de Franco, que ha recorregut les seus de l'Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (València) i l'Institut d'Estudis de la Ciència i la Tecnologia (Salamanca), i es troba actualment en la Universidad Pública de Navarra (Pamplona).
Les imatges que hi ha ens mostren les grans fites d'aquella diplomàcia científica en temps de Guerra Freda, des de l'arribada a Nova York del primer submarí de propulsió atòmica (USS Nautilus) a la visita a Espanya dels astronautes que van assolir la Lluna (Olé , Astronautes!).
Lorenzo Delgado Gómez-Escalonilla Investigador del CSIC. Historia y Relaciones Internacionales, Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS - CSIC)
Esther M. Sánchez Sánchez Profesora Titular. Dpto. de Economía e Historia Económica, Universidad de Salamanca
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :