Manuel Vicent: 'Concha Piquer era una dona empoderada, rebel en les xicotetes coses del teixit de cada dia'

   "Durant un temps València i Concha Piquer eren quasi la mateixa expressió", diu l'autor, que publica 'Retrato de una mujer moderna'

   L'escriptor Manuel Vicent assegura que la mítica cantant valenciana Concha Piquer va ser "una dona empoderada" i "una rebel en les xicotetes coses del teixit de cada dia".

   Així defineix l'autor a l'artista que inspira la seua última novel·la, 'Retrato de una mujer moderna' (Alfaguara) en la qual l'escriptor de la Vilabella recupera i reivindica la figura d'un mite que va definir una època de la història d'Espanya i va trencar tots els motles.

   "Empoderada és la paraula que defineix exactament el caràcter d'aquesta dona", assegura Vicent en una entrevista concedida a Europa Press. "Sota el seu art i meravellosa veu, va haver-hi una dona professional i desafiadora que defenia la seua forma de ser i actuar", assevera.

   Manuel Vicent, que va conéixer a la Piquer en una entrevista en els huitanta, quan portava ja anys retirada, va descobrir a un personatge "amb una personalitat desbordant". A més, ha explicat que l'ha triat com protagonista perquè la seua atzarosa vida li ha evitat "molts maldecaps de cap a l'hora de pensar en històries". "Em vaig limitar a recrear l'atmosfera, perquè la història la posava ella; ella va posar el què i jo el com, encara que la manera d'explicar canvia la substància dels fets", explica.

   En aquest sentit, apunta que li agradaria que els lectors joves o de mitja edat "veren en aquest relat un temps, un espai, una atmosfera i un personatge que poden ser realitat o ficció". No cal oblidar, ha postil·lat, que es tracta d'una novel·la basada en fets reals i que el que ha procurat és que siga "versemblant".

ENFRONTADA A LES NORMES MORALS

   Sobre el context polític, Vicent ha fet notar que Concha Piquer no era dona que s'enfrontara al franquisme, "però sí a les normes morals que li impedien ser una bona professional".

   En aquest punt, ha recalcat que ella va portar de Nova York el sentit del 'show businesss', és a dir, que "el públic és el verdader Déu". Per açò, s'enfrontava a la censura i pagava multes de 500 pessetes --"que no eren poca cosa en aquell moment", --ressalta l'autor-- cada vegada que es negava a canviar la lletra de, per exemple, 'Ojos verdes'. "Era una rebel en les xicotetes coses del teixit de cada dia, rebel contra la censura i contra la imperfecció de l'espectacle", ha resumit.

   També ha al·ludit al famosíssim 'baül de la Piquer', que "no era un eren vint, els de tota la companyia".

   I no passa per alt tampoc l'escriptor la valenciania de la intèrpret. "Després de la Verge dels Desemparats ja estava directament Concha Piquer", bromeja Vicent, que afig que durant un temps "València i Concha Piquer eren quasi la mateixa expressió, ella deia que era una dona 'arriscada' (en valencià)".

   Per al novel·lista, Concha Piquer és "un d'eixos personatges que sintetitzen tota una època i una passió col·lectiva. Hi ha sons d'una memòria", conclou.