La Conselleria d'Habitatge presenta l'Estudi-Diagnòstic sobre l'exclusió residencial de col·lectius vulnerables

El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha assistit a la presentació de l'Estudi-Diagnòstic sobre l'exclusió residencial de col·lectius vulnerables: població migrant i racializada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

El vicepresident ha advertit que el 86% de les persones migrants consideren difícil accedir a un habitatge digne i el principal problema és el preu del lloguer. A més, aquesta població s'enfronten a altres traves i limitacions que van més enllà de la barrera econòmica. "Tenen més problemes per a fixar una residència perquè es troben amb dificultats amb l'empadronament, que sovint els demana documentació que no poden aportar, entrant en un cercle burocràtic amb poques eixides".

Héctor Illueca ha recordat que des de la Vicepresidència Segona sempre s'ha considerat la dret a l'habitatge com "la porta d'entrada de tota una sèrie de drets" que no es poden gaudir sense tindre garantit est. Per això, "necessitem polítiques d'habitatge que siguen transversals i eficaços: que tinguen un coneixement ampli de les realitats en les quals volen incidir".

Ací cobra especial rellevància la labor realitzada des de l'Observatori de l'Hàbitat i la Segregació Urbana (OHSU) i la col·laboració de les persones i entitats que han participat en aquest estudi per a conéixer més en profunditat la situació real de les persones migrants.

Un coneixement que permetrà actuar i que també inclou un "valuosíssim apartat de propostes i recomanacions per a millorar les polítiques públiques". Unes recomanacions que cal tendir i que impliquen millorar l'accessibilitat en la gestió i els tràmits, tractar amb una perspectiva inclusiva i interseccional els grups de persones en situació de vulnerabilitat, continuar ampliant el parc públic d'habitatge o lluitar contra la bretxa digital, que dificulta, per exemple, que els arriben les ajudes al lloguer.

Comissió tècnica

L'estudi és resultat de la Comissió Tècnica de Migració i Habitatge creat en 2020 en el Ple del OHSU de la Direcció General d'Emergència Residencial, per a analitzar la població migrant en el territori valencià i veure quines polítiques en matèria d'habitatge es podien dur a terme per a millorar la seua situació.

Aquesta comissió està composta per membres del Ple del OHSU i aquelles organitzacions que s'han volgut incorporar. A més, han col·laborat amb la seua experiència i estudis totes les organitzacions no governamentals amb què treballen amb migrants en la Comunitat, experts de la Universitat de València, psicòlegs d'organitzacions de migrants i de l'Administració Pública i diferents direccions generals que han treballat aquest tema.

El secretari autonòmic d'Habitatge i Funció Social, Alejandro Aguilar, ha assenyalat que una de les conclusions importants d'aquest estudi és que la situació dels migrants "no és un problema unidireccional, ni únic en matèria d'habitatge, sinó que és una situació transversal que requereix de la participació de molts agents".

A més, ha explicat que la Llei de la Funció Social "ens obliga a atendre els més vulnerables i en els dos o tres anys que els migrants tarden a regularitzar la seua situació, hem de generar unes ajudes temporals d'emergència per a cobrir aqueix espai".

Segons la directora general d'Emergència Residencial, Pura Peris, aquest estudi elaborat pel OHSU, en col·laboració amb València Acull i la comissió tècnica, ha sigut participat mitjançant metodologies quantitatives i qualitatives d'enquestes a les persones migrants que resideixen en el nostre territori.

Pura Peris ha assenyalat que "encara ens queda molt per treballar per a poder atendre com es deu a aquesta població amb inseguretat jurídica i desconeixement de la llengua". A això cal sumar-li que la majoria pateixen abusos perquè "els amunteguen en habitacions ja que desconeixen si els fan arrendaments correctes o no i no s'atreveixen a denunciar".

Tal com ha donat a conéixer el vicepresident, l'estudi revela que el 86% de les persones enquestades considera que és molt difícil l'accés a un habitatge, especialment les persones d'origen africà i americà.

A més, la no regulació del mercat privat de l'habitatge està permetent un increment de la demanda, la qual cosa augmenta el preu del lloguer unit a l'increment dels interessos al 2%. Per aquestes condicions aquesta població acaba en mans de màfies.

Observatori de l'Habitatge

En el Ple de l'Observatori tenen representació els secretaris autonòmics i directors generals de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sol, l'Institut Valencià de l'Edificació, l'Institut Cartogràfic, d'Urbanisme, d'Acció Comunitària i Barris Inclusius, d'Atenció Primària i Autonomia Personal.

Així mateix, compta amb representants de la Plataforma d'Afectats antidesnonaments; la Unió de Consumidors; el Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària; el Col·legi Oficial d'Arquitectes; la Federació de Promotors Immobiliaris i Agents Urbanitzadors; l'Associació Espanyola de Gestors Públics d'Habitatge i Sòl i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.