La 27a Conferència de les Parts (COP27) de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic se celebra entre el 6 i el 18 de novembre a Egipte en un context marcat per la prevalença de eventos climáticos extremos en todo el mundo, la crisis energética derivada de la guerra de Ucrania y el consenso científico de que el Acuerdo de París será difícilmente alcanzable si seguimos con el ritmo actual de emisiones.
Despres de la cumbre del año pasado en Glasgow, els diferents països van acordar arribar a compromisos concrets per donar resposta a la crisi climàtica i actualitzar els plans nacionals de mitigació i adaptació amb mesures més ambicioses i ajustades a l'escala del problema. No obstant això, sols 23 de 193 paísos han actualitzat els plans.
Quins reptes té aquest any?
Relació entre la COP27 i l'Agenda 2030
El 25 de setembre del 2015, els líders mundials de 193 països van definir l'agenda 2030, conformada per 17 Objetivus de Desenvolupament Sostenible (ODS) interrelacionats entre si i que suposen una crida de l'Organització de les Nacions Unides per transformar el nostre món cap a la prosperitat global de les persones i del planeta.
Amb aquest ambiciós objectiu com a teló de fons, és més que evident que el canvi climàtic té un paper fonamental en tots els ODS,
cosa que fa impossible abordar l'agenda 2030 sense combatre de manera decidida la crisi climàtica. Com a exemple, recents treballs científics quantifiquen el enorme impacte del canvi climàtic en la salut i benestar humà (objetivo 3).
La COP27 tiene como reto adoptar medidas más ambiciosas para hacer frente a la emergencia climática, alineándose de manera directa con el objetivo 13 ("acción por el clima"). El éxito de estas medidas no será posible sin una aceleración hacia una "energía limpia" (objetivo 7), unas "ciudades sostenibles" (objetivo 11) y, sobre todo, una "producción y consumo sostenibles" (objetivo 12).
D'altra banda, cal destacar que el canvi climàtic no afecta de la mateixa manera tots els països. Els impactes més negatius afecten els països en vies de desenvolupament. Fins i tot dins d'una mateixa ciutat els efectes negatius de, per exemple, lesolas de calor varían en función del nivel socioeconómico de las personas. Por eso, la consecución de otros objetivos como el "fin de la pobreza" (objetivo 1) o la "reducción de las desigualdades" (objetivo 10) son una quimera sin una lucha decidida y eficaz contra el cambio climático, lo que implica una financiación justa entre países.
Por lo tanto, la relación entre la COP 27 y la Agenda 2030 es clave para comprender que el desarrollo global o será sostenible desde el punto de vista climático o simplemente no será posible.
¿Qué enseñanzas deja este tipo de encuentros?
En las COP se reúnen jefes de Estado, ministros y negociadores, activistas climáticos, alcaldes, representantes de la sociedad civil y directores ejecutivos. Se trata del encuentro anual más importante sobre la acción climática mundial.
Al reunir a un amplio conjunto de socios y partes interesadas, este tipo de encuentros pueden servir para acelerar la inversión pública y privada en proyectos concretos e iniciativas hacia la transición energética sostenible en todo el planeta y establecer acciones políticas decididas que reduzcan la actual brecha en los flujos económicos y financieros, abordando los desafíos existentes de financiamiento y deuda.
Desde el punto de vista ambiental, los acuerdos que se alcanzan en muchas ocasiones resultan mínimos, insuficientes, dada la magnitud de la crisis climática, tal y como se advierte en el último informe del IPCC.
Además, estos acuerdos se producen tras largas y tensas negociaciones entre países. Todo ello contribuye a la sensación de que estas cumbres sirven para poco y que hay más palabras que hechos. No obstante, estos acuerdos tienen mucho valor ya que se producen en su mayoría por consenso y son vinculantes para todos los firmantes.
Quizá una primera enseñanza es que la COP sirve para avanzar en la lucha contra el cambio climático, pero no podemos esperar milagros.
Por otro lado, cada vez hay una mayor cobertura de las cumbres en los medios, lo que refleja un mayor interés social.
A més, cimera rere cimera prenen més protagonisme les activitats desenvolupades a la denominada zona verda. Aquesta zona és un lloc de trobada per al diàleg entre representants de la societat civil com ara associacions de joves, associacions empresarials, ONG o representants de l'acadèmia.
Aquest fet posa de manifest la cada vegada més gran conscienciació de la ciutadania sobre la crisi climàtica i la necessitat de prendre mesures urgents i eficaces en la lluita contra el canvi climàtic.
En aquesta ocasió, aprofitant la localització de la COP27 a Egipte, s'assignaran sessions específiques dedicades a Àfrica,
amb l'objectiu de promoure solucions i oportunitats per al continent amb més desafiaments en vulnerabilitat climàtica.
El paper de la ciutadania
Ens trobem en un punt de no tornada. La comunitat científica ja ha advertit que l'objectiu de mantindre la temperatura per baix de 1,5 ℃ no és realista i que els compromisos actuals d'aquí al 2030 ens porten a un augment d'uns 2,5 ℃, una cosa catastròfica per al nostre futur. No oblidem que un escalfament de 1 ℃ ens ha portat a sobrepassar alguns perillosos punts crítics.
L'acció climàtica requereix mesures individuals orientades a la sostenibilitat, per la qual cosa la presa de consciència social és importantíssima.
En aquest context, la ciutadania ha de ser conscient que mantenir el consum de combustibles fòssils és incompatible amb pal·liar la crisi climàtica.
Això implica un canvi en el nostre estil de vida i model socioeconòmic que probablement passi per un decreiximent.
Com a ciutadans responsables hem de disminuir la nostra empremta de carboni, reduir el nostre consum, especialment si escau d'activitats ecològica i socialment perjudicials, i exigir mesures eficaces de protecció de la natura per millorar la capacitat de mitigació dels nostres ecosistemes.
Cal destacar que aquest any es tindrà molt en compte el paper dels joves, comptant per primer cop amb un dia complet (el 10 de novembre) on es discutirà el paper de les noves generacions.
Finalment, no hem d'oblidar que la societat civil, als països democràtics, a través de l'elecció dels seus representants té una responsabilitat clau en aquesta voluntat política. Exigir-la a través del seu suport a governs que la garanteixen és una de les seves responsabilitats importantíssimes.
Una versión de este artículo fue publicada previamente por la Oficina de Transferencia de Resultados de Investigación (OTRI) de la Universidad Complutense de Madrid (UCM).
Enrique Andivia Profesor e investigador en el Departamento de Biodiversidad, Ecología y Evolución, Universidad Complutense de Madrid
Sonia QuirogaProfesora Titular de Análisis Económico y Economía Cuantitativa, Universidad Complutense de Madrid
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :