Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Què són i per a què serveixen la 'química clic' i la 'química bioortogonal'?


Tres mesos abans que l'Acadèmia Sueca de Ciències anunciés el 2001 la concessió del premi Nobel a William S. Knowles, Ryoji Noyori i Barry Sharpless, el mateix Sharpless publicava una revisió sobre el que va denominar Clic Chemistry. Dimecres 5 d'octubre passat, l'Acadèmia va tornar a distingir-lo amb el premi Nobel de Química 2022 juntament amb Carolyn R. Bertozzi i Morten Medal.

És poc freqüent que una persona aconsegueixe dos premis Nobel: més enllà de la conegudíssima Maria Skłodowska-Curie (Física el 1903 i Química el 1911), només Frederick Sanger (Química el 1958 i 1980), John Bardeen (Física el 1956 i 1972) i Linus Pauling (Química el 1954 i Pau el 1962).

Crear molècules sense rebuig

El Nobel de 2022 reconeix als químics que desenvolupen noves reaccions que permeten preparar molècules en el laboratori, i fins i tot a escala industrial, usant una aproximació a manera de blocs de "Lego".

No es tracta del reconeixement a una reacció química concreta, sinó a una estratègia que permet connectar dos fragments moleculars sense que es forme cap subproducte. D'aquesta manera es poden construir estructures moleculars diverses minimitzant al màxim els residus i atenent a uns dels principis de la Química Sostenible: l'economia atòmica. Això és, no "malgastar" matèria al mateix temps que s'eviten etapes de purificació dels compostos preparats.

La reacció paradigmàtica de la Química Clic és la reacció d'una azida –amb tres àtoms de nitrogen– amb un hidrocarbur per formar 1,2,3-triazol. La reacció era coneguda des de 1893, i va ser estudiada a la dècada dels anys 50 per altres investigadors premis Nobel, però el seu ús estava molt limitat fins que el 2001 Morten Meldal (un altre guardonat) va descobrir com fer la reacció a temperatura ambient. I de manera gairebé simultània, Sharpless va aconseguir fer la reacció amb l'aïgua.

S'obria així una nova línia de treball amb aplicacions en diversos camps. Per exemple, la síntesi d'una supermolècula de 4 nanòmetres de mida! –"superbola", segons els autors– que inhibeix la infecció cel·lular per un virus de l'Ebola artificial es va crear amb dotze reaccions clic.

Figura 1. Premis Nobel de Química 2022, Barry Sharpless (esquerra), Carolyn Bertozzi (centre) i Morten Meldal (dreta). ©Johan Jarnestad/The Royal Swedish Academy of Sciences

La reacción de clic que cambió la química. Las azidas y los alquinos reaccionan con gran eficacia cuando se les añaden iones de cobre. ©Johan Jarnestad/The Royal Swedish Academy of Sciences


Química dins d'organismes vius

Bertozzi, que treballava en mètodes per determinar l'estructura i la funció dels sucres a les cèl·lules, es preguntava si era possible realitzar reaccions orgàniques dins d'un organisme viu. La resposta va ser un sí rotund.

Va ser ella mateixa qui va introduir el terme biortogonal per definir les reaccions quimioselectives que es poden fer servir en sistemes biològics. Són reaccions que es poden fer en condicions fisiològiques sense interferir ni veure's afectades pels processos biològics que tenen lloc a l'entorn. La seva atenció es va centrar en els glicans, carbohidrats que s'uneixen a la superfície de proteïnes i cèl·lules.

La química bioortogonal ilumina la célula. ©Johan Jarnestad/The Royal Swedish Academy of Sciences

Les reaccions que van desenvolupar han tingut múltiples aplicacions. Per exemple, en el cas de Bertozzi, s'ha centrat en els glicans a la superfície de cèl·lules tumorals, mostrant que alguns glicans poden protegir els tumors davant del sistema immunitari i fer que les cèl·lules immunitàries "s'apaguin".

La solució? Trencar la unió dels glicans a la superfície de la cèl·lula tumoral per fer-les vulnerables.

Recordant la intervenció de Sharpless en 2001 al rebre el guardó per primera vegada, l'Acadèmia assenyala que "aquestes quatre paraules d'elogi són necessàries per a fer justícia a la química per a la qual ell, Carolyn Bertozzi i Morten Meldal han establit les bases. A més de ser elegant, intel·ligent, nova i útil, també aporta el major benefici a la humanitat", idea aquesta última sempre present en la concessió de els premis Nobel com va reflectir Alfred Nobel al seu testament.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons The Conservation

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon